No es pot ser vella

marzo 6, 2024

No sabem espavilar nos com fan els joves, les oportunitats de coneixements rebuts son diferents, al menys jo, com molts d’una generació de post guerra, tot ens ha estat dificultós. Hem hagut de fer mans i manegues per a seguir caminant, demanant ajut, sense vergonya, als del nostre entorn.

L’ordinador és una eina fabulosa però no és amiga dels més grans que no hem tingut preparació. Sabeu? Tinc molts anys i, quan jo volia em deixessin fer batxillerat m’ho va desestimar la família. Per què?

Tindria d’anar a l’Institut on també hi anaven nois, ja que, a les monges on em van enviar, no feien més que comerç. Ep! Jo tenia només 12 anys i ganes d’estudiar, poder anar a la Universitat.

Què em van deixar fer? Idiomes, ballet, solfeig, piano, cosir i brodar on els nois no hi feien cap. Imagineu la mentalitat de la majoria de famílies, no era únicament la meva sinó general.

Sovint penso que sortosament vam sortir bona gent. No tinc pas clar com vaig resistir tanta tonteria fins que em vaig casar. Sort del meu estimat Oriol i la seva família que em van ensenyar a pensar.

Algunes conseqüències encara les pago avui. La vida és envejosa i no ajuda quan li correspondria, menys ara, aquesta setmana, que m’arribaran els vuitanta set.

Consti que mai he intentat fer allò que no em correspon. M’agradaria poder deixar palès meus sentiments d’agraïment a tots aquells que han estat prop meu quan els he necessitat.

Avui dimecres he tingut dificultats amb la pèrdua d’un document important que, finalment gràcies a l’ajut de la meva neta Maria he pogut recuperar. Gràcies.

La família i els amics son el millor regal que hom pot rebre. Gràcies a tots ! Us estimo malgrat els anys. Sabeu on trobar me si per alguna cosa puc ser vos útil. Fins a sempre!


La solitud mata esperances

febrero 29, 2024

O tens recursos personals per a suportar la vida en solitud o, costa

superar-la. De manera especial als que sempre hem viscut acompanyats,

compartint idées i il·lusions, ajudant-nos quan calia a no importa què i

de sobte, l’estimat company-marit mor, els fills se’n van….

Sovint em demano: i jo, què hi faig aquí enraonant sola si ningú m’escolta?

Sortosament, ningú respon….


El Grito. Federico Mayor Zaragoza

febrero 28, 2024


La situación es tan grave a escala global, es tan compleja, que da la impresión de que no es posible reconducir las sombrías situaciones actuales: conflictos bélicos que quedan irresolutos en medio de la pobreza extrema; la inmigración en condiciones intolerables, al tiempo que nos hallamos perplejos por la costosísima preparación de viajes al espacio y otros planetas en lugar de hacerlo para el mejor conocimiento y cuidado de la Tierra. Las propuestas de la década de los 60 del siglo pasado (UNESCO, “El hombre y la biosfera”; Club de Roma, ”Los límites del crecimiento”) fueron, al igual que sucedió después con las dos Cumbres de la Tierra (1992, Río de Janeiro, y 2002, Johannesburgo) totalmente desoidas. Los intereses económicos han seguido prevaleciendo y es especialmente lamentable que en las conclusiones de las reuniones COP sobre medio ambiente se anuncien acuerdos generales… pero “no vinculantes”. ¡Qué vergüenza!
Se ha intentado en algunas infrecuentes ocasiones, sustituir la fuerza por la palabra: Wilson en 1919, al crear la Sociedad de Naciones; Roosevelt, en 1945, que establece las Naciones Unidas y promueve la Declaración de los Derechos Humanos; Obama, al finalizar el año 2015, suscribe con visión y coraje los Acuerdos de París sobre Cambio Climático y la Resolución “para transformar el mundo“ de la Agenda 2030…
Pero acto seguido, como viene sucediendo desde hace siglos, la fuerza de las armas se ha impuesto sobre la mediación y el alto el fuego. “Si vis pacem para bellum” ha sido la respuesta invariable de los grandes
poderes. Ahora ha llegado el momento impostergable de sustituir con
presteza y rapidez, dada la situación que enfrentamos, el “bellum” por el
“verbum”, las armas de guerra por la palabra, por la diplomacia.
Es imprescindible recordar aquí el valiente discurso del Presidente
Eisenhower, cuando, al trasladar la presidencia de los Estados Unidos en
enero de 1961 a John Fitzgerald Kennedy, tuvo el coraje de manifestar que
en los Estados Unidos el poder no está en manos del presidente, sino en
las del “¡complejo bélico industrial! “.
Es por ello muy importante y apremiante trasladar ahora a la ciudadanía,
la necesidad, por razones de irreversibilidad potencial de algunos
procesos, de actuar sin demora. La palabra “irreversible” debe ser uno de
los grandes motivos de reflexión a este respecto.
A todo ésto se añade el intolerable riesgo de la posesión de ojivas
nucleares, que se redujeron en la reunión de Reikiavik entre Donald
Reagan y Mikhail Gorbachev, en el mes de octubre de 1986, pasando de
17.000 cada potencia a 6000. Al alcanzarse este número, el Presidente
Reagan adujo “razones de seguridad global” para no seguir, como era
deseable, propiciando la eliminación total. Está claro que el complejo
bélico- industrial permanecía Y así seguimos. Reagan creó poco después el
G6(G7…) que sigue hoy representando la gobernanza a escala mundial,
plutocrática y supremacista.

Junto a tan peligrosas perspectivas quedaba y queda hoy la inmensa
capacidad de la ciudadanía consciente para que, con acciones bien
fundamentadas científicamente, se logre la transición a una nueva era.
Es imprescindible actuar no sólo con firme voluntad, sino sin ulterior
demora, para detener el genocidio de unos y el infanticidio de otros y el
terrorismo. Ha llegado el momento de considerar la memoria como un
deber y guardar silencio como un acto de irresponsabilidad inadmisible.
Por si fueran pocos los desafíos y problemas enunciados, es necesario
ahora añadir el que representa la inteligencia denominada “artificial”, de
tal modo que en lugar de favorecer la creatividad humana para que
prevalezca y arraigue la invención de un futuro deseable tenga lugar la
deshumanización.

Está claro que es ahora apremiante una ciudadanía plenamente
consciente de la realidad y de las posibilidades de intervención a escala
mundial, dejando de ser espectadores de lo que acontece para
convertirnos en actores del nuevo destino.
Ahora, por fin, “Nosotros los pueblos”,
para hacer posible la apremiante transición de la presente gobernanza al
multilateralismo democrático, sin veto. El diseño de Roosevelt de las
Naciones Unidas, aprobado en San Francisco en 1945 es perfecto… pero
fue inhabilitado de inmediato por el veto de los cinco vencedores de la
Segunda Guerra Mundial. La Unión Europea que abría puertas de
https://www.other-news.info/noticias/el-grito/

La esperanza a un sistema democrático, fue colapsada asimismo por la
absurda condición de la ”unanimidad “.
La Carta de las Naciones Unidas estableció en su primera frase que
“Nosotros, los pueblos” vamos a evitar el horror de la guerra a nuestros
descendientes… Era un gran desafío y una gran esperanza. Ahora tenemos
que reconocer que no se ha podido aplicar por el veto, como ya he
indicado, pero también porque los “pueblos “no existían hasta hace unas
pocas décadas. La mayor parte de los seres humanos nacía, vivía y moría
en unos kilómetros cuadrados y no podía expresarse. Pero en las últimas
décadas, nos hemos reconocido igual dignidad y ya somos capaces de
expresarnos libremente.
Hoy, insisto en ello porque es muy importante, “los pueblos” ya existen y
pueden participar. Ahora sí, empieza a ser realidad lo que establece el
artículo primero de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.

Ahora sí, “Nosotros los pueblos” podemos exigir a escala mundial un
modelo de gobernanza democrática, con un nuevo concepto de seguridad
(seguridad humana, liderada por el Presidente de la World Academy of
Arts, and Science, Garry Jacobs). Son ya numerosas las instituciones
(Other News, Roberto Savio; World Peace Forum, José Félix Benz; Impulsa
Talentum, Brú Rec;…) que se están uniendo en una gran red global que
permita la movilización de la ciudadanía consciente en favor de la nueva
era con esclarecidos horizontes.
Junto a las acciones de gobernanza ya mencionadas, es preciso llevar a
efecto un inmediato alto el fuego en los conflictos abiertos actualmente,
poniendo fin sin dilación al sacrificio de la población civil y en especial de
la infancia. Otra de las cuestiones que deben abordarse resueltamente es
la eliminación de las ojivas nucleares y el fomento de la fusión nuclear
como fuente energética. La regulación de las grandes fortunas y de los
migrantes y refugiados es otro de los temas que deben tratarse a escala
global sin demora.
A la luz de la gravísima situación social que caracteriza hoy el mundo, de
las múltiples inacabables guerras, de la emergencia climática… es
imprescindible alcanzar un gran pacto mundial para la adecuada
reconducción de las tendencias actuales.
Es necesario fomentar la prevención, tanto de enfermedades como de
gravísimas situaciones de justicia social y eliminar aquellos aspectos
anacrónicos que hoy todavía subsisten, como la aplicación de la pena de
muerte.
Estamos en el 75 aniversario de la Declaración de los Derechos Humanos.
Su aplicación es esencial para la puesta en práctica de los acuerdos que
“Nosotros, los pueblos” debemos alcanzar sin aplazamiento. El artículo
primero de la Declaración Universal termina diciendo que debemos estar
unidos fraternalmente. Sí: sólo la fraternidad podría llevar, en estos
momentos a una solución a escala mundial, a una nueva era. Una gran red
global de instituciones universitarias, científicas y artísticas podría hacerse
oír. Y la fuerza de la razón prevalecería, por fin, sobre la razón de la fuerza.


Avui baixada dels termòmetres

febrero 26, 2024

Com diuen al meu poble, poc anem be. No sabem si vestir-nos d’hivern o de primavera que consideràvem arribada sense que fos hora encara. Aquesta tarda, però, he tingut de recuperar jersei de llana mig guardat dies ha. Fresqueja més del compte i, el sol, avui, s’ha fet escàpol..

Tant contents que estàvem pensant amb els estalvis que representava però, com diuen a Castella el gozo en un pozo. No he tocat la calefacció que els darrers dies s’ha mantingut muda però avui s’ha revifat. Confio que demà sigui millor i el fred toqui la simfonia final, d’enguany.

Hem de procurar no costipar nos. Les cases estàn amb temperatures baixes i la calefacció torna a fer acte de presència. No l’he aturada i, si s’engega, és que cal. Mai necessito ventiladors la calor no m’agobia. Sí però el fred, la falta de sol i que la fosca arribi aviat. Demà millor. Confio!


Costa mantenir-se dempeus

febrero 24, 2024

Les economies son minces, les despeses cada dia superiors sense fer disbauxes. Com ens ho manegarem si no s’endreça una mica sobretot pels grans que no disposem de capital? No pretenem fer disbauxes, unicament posar plat a taula cada dia.

La vida, actualment, la poden manegar els que tenen capital en reserva no però els que vivim al dia sense fer disbauxes de cap mena, ni de roba, ni capricis, ni cine, ni teatre. Pel que fa a mi, ara ni cotxe ja que considero que, mai he tingut cap ensurt i, no me’l puc permetre ara.

Ens queda escriure i llegir. Caminar, trobar-nos amb els amics propers, per xerrar, jugar a jocs de taula, berenar plegats o, fer un vermut comentant vides i esperances. Costa superar moments dificils però hi som i volem seguir caminant.

I, com canta Raimón, Diguem NO a tot allò evitable! Intentem ser feliços prop dels que estimem i ens estimen que, sortosament, som molts amb els mateixos delits de sentir-nos propers i esperançats en aquest món que es diria que té ganes de fer figa i deixar-nos malparats!


Torna l’hivern?

febrero 24, 2024

Avui dissabte 24 de febrer 2023 es diria que tenim un clàssic dia d’hivern: ennuvolat, absència total de sol, temperatures fresquetes, com si entréssim de ple, a l’hivern. Alguns com jo, no som res, si el sol no ens acompanya i roineja. Si al menys plogués de debò…

Em costa imaginar com poden resistir alguns països sense la presència de l’astre rei, mai tant ben qualificat. Tot és trist per a mi quan no apareix, la seva presència ens il·lumina i ens salva de malvestats començant per la llum, que irradia, l’escalfor que ens atorga.

De manera especial per als més grans entre els que em compto, només veure`l transmet una sensació de benestar i protecció com cap altre és capaç de deixar-nos sentir. Em costa imaginar com s’ho maneguen en aquells països que no el tenen al seu abast.

Ara. a mitja tarda de dissabte, és diria que la fosca envairà la resta del dia i, al menys jo, necessito el sol per carregar piles o, no soc ningú. Perdo les ganes de fer res, no es pot anar a caminar. Si al menys plogués amb força, donaríem per ben vinguda l’aigua, que tant ens falta!


Només sé que no sé res…

febrero 23, 2024

Sempre me n’he donat compte, però s’agreuja, a mesura que et fas gran…Les possibilitats dels nostres joves no tenen res a veure amb les que vam tenir nosaltres, de manera especial en temps de guerra. L’esglèsia d’aquell temps ens va inocular la por. Tot era pecat!

Els que pensem, sortosament molts, intentem distingir entre el be i el mal. Sabem per on no hem de passar, com viure fent allò que pertoqui en tot moment. Si no et falla la inteligència tens clar què cal obviar. El món d’ avui, gira de forma diferent. També L’Esglèsia, més del què caldria.

Avui calla, no imposa, deixa que cadascú escolti seu cor i actui en conseqüència, Alguns intentem fer-ho, però sovint necessitem ajut que, no trobem. El meu nord doncs és: ves on et porti el cor. Si no t’agrada, torna a casa… Ep! Estic tranquila, he deixat de banda les pors.

Menys dubtes -que intento pal-liar-. Bones companyies ajuden el meu caminar. Intento compartir idées i esperances amb aquells que m’envolten. Quan envelleixes, menys dels que voldries. Els grans no tenim futur… Dol! Com he dit a l’enunciat: només sé que no ser res


La solitud ofega…

febrero 21, 2024

Diuen millor sol que mal acompanyat però, personalment, penso i proclamo que millor acompanyat que sol. Trist saber que ningú t’espera, que ningú t’abraçarà si no t’espaviles. Dol, de manera especial als que hem  acomboiat llargues famílies.

La solitud és necessària quan la busques. Sovint però es fa fonedissa i no la trobes. Serà que no en sabem prou, al menys jo i, sempre m’embarco amb llibres de cavalleria -dèiem abans-. M’agrada també la claror, m’atemoreix la fosca.

Des que era petita m’ha desagradat que es faci fosc. La llum ha estat sempre la meva gran aliada. Com s´ho poden manegar en aquells països on domina la fosca? O que dir quan sents que algú proclami millor que mal acompanyat. Urgeix sí, trobar bons acompanyants!

M’agrada escriure, llegir, cuinar, enraonar amb parents i amics. Alguns es fan escàpols, d’altres tenen massa dependències que no poden obviar. Aviat, el dia s’allargarà i tindrem temps per a tot. La fosca no ajuda a segons quines activitats, han de ser molt ben trobades.


Viure d’esma?

febrero 21, 2024

Frase feta que abans es repetia sovint a moltes llars: vivim d’esma.

Què significa: esma de viure? Perdre la carta de navegar, perdre el rumb, perdre l’esma, viure sense nord…

Molts segueixen sense futur per moltes raons, falta de capacitat de treball o falta de ganes… a la babalà diuen alguns. Trista situació de difícil solució -per una gran majoria- que no s’ho han buscat, simplement, s’ho han trobat per falta de mitjans.

Urgeix que profitem el què ens ofereix la vida demostrant que sabem què volem-i que podem fer a benefici de tots-. Perquè ens ho hem guanyat a pols, malauradament les economies segueixin éssent diferenciades malgrat l’esforç esmerçat.

Massa pretenen viure com vulgarment diem del cuento, amb l’esquena dreta. Aprofitant se dels altres que ho suen per ell. Hem d’aprendre a dir PROU si els cas ens arriba. Massa s’aprofiten dels que callen-callem, per esdevenir allò que no son.

Abans totes les coses a dur a terme eren complicades, les facilitats que avui disfrutem son fruit del treball de molts que van suar i patir molt per a seguir caminant buscant com solventar dificultats i diferències que segueixen vigents. No estan totes superades però sí moltes que, avui fant riure, de trist record.


Circ Cric al Montseny

febrero 21, 2024

Holaaa!
 🥺 Arriba l’equinocci de primavera i tornem a ser per aquí:
Torna el 14è Festival del Circ Cric al Montseny!🎉
 
🥰 Sí, portem mesos treballant i aguditzant l’enginy per portar-vos la millor programació que podreu gaudir del 16 de març al 9 de juny. Us proposem un munt d’activitats que de mica en mica us anirem explicant, però que, si sou impacients, ja podeu consultar a la web 📆

🧐 Per començar, sabeu qui ens ha fet el cartell?🎨 La nostra estimadíssima Roser Capdevila🎨
 
“Jo no moriré mai perquè sempre em trobareu dins d’un dibuix” –Roser Capdevila-
 

Així parla la Roser, en rebre recentment el Premi Trajectòria Animac 2024, a la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, en reconeixement al seu llegat i a la capacitat de crear obres significatives de la cultura popular, com «Les Tres Bessones«, que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l’imaginari col·lectiu del país.
 AQUÍ, SI JA VOLS COMPRAR LES ENTRADES❤️ Hem preparat aquest festival amb molta passió, il·lusió i amor, com ens agrada treballar al Circ Cric.
 
🌍 Ens trobareu els caps de setmana a partir del 16 de març al nostre racó del Montseny, a Sant Esteve de Palautordera.
 
🎟 Tota la informació a la nostra web.
 Si voleu estar al dia a la nostra activitat, concursos i curiositats, seguiu-nos a les nostres xarxes!