Vibrant:

mayo 17, 2022

Respectem el passat; però no el seguim. Tot una època s’ha acabat a Catalunya i s’obre damunt del nostre cel, la claror diàfana de la nova albada. Que cadascú dels nostres joves patriotes ocupi el seu lloc, i s’hi faci ferm…

Tenim fe en la joventut que puja, creiem en les noves generacions d’adolescents que s’allisten sota les banderes de la pàtria. Són una esperança! Malmetre-les, seria un crim contra la pàtria i contra la humanitat. Per la pàtria sigueu, oh joves de Catalunya! Ardits, esperançats. Que us mogui una gran fe. Que la vostra sang xarboti per una gran inquietud. Que tots vosaltres vibreu pel gran i noble ideal de Catalunya lliure i independent; al servei de la llibertat de tots els homes i de tots els pobles (...)

Joventut! Tu ets l’esperança i ets la llibertat!

Daniel Cardona i Civit, “Per la Pàtria i la Llibertat” (1934)

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Valtònyc, Joan Carles i l’elefant a l’habitació’

mayo 17, 2022

Per aixó tornarà a Espanya sense que importin ni els elefants de debó, ni l’amant despistada que l’ha portat als tribunals a Anglaterra ni, sobretot, cap dels delictes que hagi pogut cometre senzillament perquè o no s’han pogut provar o han prescrit. Quina sort oi?

Ironies de l’actualitat, avui coincideix que són notícia el rei Joan Carles de Borbó i el raper Valtònyc. Eren quarts de deu del matí quan l’advocat Gonzalo Boye ha penjat aquest tuit, molt del seu estil: «Ganamos»

Com recordaran, Valtònyc és a l’exili, a Bèlgica, des de fa quatre anys. Avui, el Tribunal d’Apel·lació de Gant havia d’examinar el seu cas per segon cop després que el Tribunal de Cassació de Brussel·les estimés en part el recurs que la Fiscalia espanyola havia presentat davant la justícia belga, que al desembre ja havia denegat l’extradició. I per això Valtònyc ha tornat a ser jutjat a Gant , per una sala de jutges diferents i per l’acusació per injúries a la Corona. I la justícia belga ha tornat a denegar l’extradició. Al ser la segona vegada que Bèlgica denega l’extradició, tot fa pensar que és la definitiva (tot i que la Fiscalia belga encara pot recórrer de nou). El raper mallorquí estava així d’emocionat a la porta del tribunal: «Avui era un dia dur perquè sabíem el que podia passar, i tinc ganes de començar a viure. Moltes gràcies a vosaltres, perquè fa quatre anys que us veig les cares, per donar-me cobertura i veu, perquè la gran por d’un exiliat és que t’oblidin, i gràcies a vosaltres no ha estat així».

Josep Miquel Arenas, Valtònyc, 28 anys. Va arribar a Bèlgica amb 24, estava condemnat a tres i mig de presó per exaltació del terrorisme, per amenaces i per delicte d’injúries a la Corona. I recordin que, precisament a causa del cas Valtònyc, el Tribunal Constitucional belga va declarar fora de la Constitució una llei del segle XIX que protegia la figura del monarca perquè va considerar que topava amb el dret a manifestar la pròpia opinió sobre tots els assumptes, “no satisfà una necessitat social urgent i és desproporcionada amb l’objectiu de protegir la reputació de la persona del rei”. Va ser per això que el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar la petició d’euroordre del Tribunal Suprem espanyol i, per tant, es va decidir no extradir-lo a Espanya.

Al saber-se la notícia que Valtònyc ha tornat a guanyar i que ara ja és gairebé impossible que el facin tornar a Espanya, el president Puigdemont ha fet una afirmació sobre el sentit de l’exili que no necessita explicació: “Sabent que aguantar la posició era bàsic per obtenir victòries. Un pas més cap a la llibertat”.


Massa borrasca… necessitem claror!

mayo 17, 2022

Fa massa que dura aquesta fosca que no ens hi deixa veure clar. Alguns, entre els quals em sumo, pensàvem haver viscut ja totes les malvestats possibles, però, aquest toc final, NO m’agrada. Lògicament estem contents de seguir vius i, amb ganes de reeixir d’aquesta borrasca que fa massa que dura. Saben? Volem seguir dempeus ajudant aquells que ens necessiten. Nosaltres, malgrat la nostra edat, estem amb ànims d’ajudar-los.

Necessitem llum esperançada, claror que il-lumini el pensar de tots, dels que manen, tenen poder i economia sanejada, fins a nosaltres, el poble ras que no té estipendis però sí ganes de viure i ajudar. Urgeix la llum que ens meni cap un nou caminar de tots per tots, de justícia i servei, no de conformisme ni autoritarisme. Aixó és ja temps passat, han quedat entre runes i no volem recuperar-los.


Imatge de vida:1945

mayo 16, 2022

Amb molts: per què?


Otro maldito embrollo. Alfons Duran Corner

mayo 16, 2022

Nuestra cita

There is no energy crisis, only a crisis of ignorance. R.Buckminster Fuller.

O sea, una nueva situación confusa, desordenada, caótica, difícil de resolver, en manos de un conjunto de responsables políticos mediocres que ocupan las posiciones de dominio en el ámbito mundial. La segunda ley de la termodinámica señala que la cantidad de entropía en el universo tiende a incrementarse en el tiempo. Y como la entropía expresa el grado de desorden de un sistema, nos sentimos desolados cuando vemos que los “solucionadores de problemas” son gente como Biden, Johnson, Macron, von der Leyen (que los del Círculo de Economía acaban de premiar, en un nuevo alarde de sabiduría y glamur), Borrell, Scholz y sus monaguillos domésticos (Sánchez, Feijoo, Ayuso, Robles, y un largo y nutrido etcétera.). Para llorar.

Porque mientras nos tienen entretenidos con “la guerra de Putin” ocurren muchas cosas, algunas muy graves, de las que nos enteramos cuando el pastel ya está servido. Una de esas cosas es el contencioso energético, contencioso en el que van poniendo parches, en un proceso errático que evidencia su total incompetencia.

Una primera aproximación a este contencioso es analizar el mercado mundial en términos de producción y consumo, para cada una de las fuentes de energía. Los datos corresponden al 2019, que son los que aparecen en el Energy Statistics Pocketbook 2021, editado por las Naciones Unidas. Las cifras se presentan en British Termal Units (BTU), que es un parámetro tradicional para contar la energía. Un BTU es igual a la cantidad de energía necesaria para aumentar la temperatura de una libra de agua (medio litro aproximadamente) en un grado Fahrenheit o en 0,56 grados centígrados.
Las cantidades se ofrecen en “quadrillions” que es igual a  mil billones de unidades.

Empezaremos por el combustible fósil por excelencia: el carbón.

Principales productores:

1.China… 87635

2.Estados Unidos…14256

3.Indonesia…12178

4.Australia…12166

5.India…   11166

6.Rusia…10512

7.Sudáfrica… 5624

Luego la producción baja mucho.

Pasemos al consumo:

1.China… 91365

2.India…16265

3.Estados Unidos…   11316

4.Rusia… 4901

5.Japón… 4714

6.Sudáfrica… 4119

7.Corea del Sur… 3386

Al igual que en la producción, el consumo va descendiendo. Entre los grandes del mercado, vemos que China y Estados Unidos son autosuficientes y también, en menor medida, la India. El carbón, por muchas recomendaciones que se hagan, continúa siendo la principal fuente de energía a nivel mundial. La “descarbonización” es un proceso de marcha lenta que cada país interpreta a su modo.

Pasemos ahora al petróleo y derivados.

Principales productores:

1.Estados Unidos… 31911

2.Rusia… 24189

3.Arabia Saudita… 23688

4.Canadá…10744

5.Irak…10186

6.Emiratos Árabes Unidos… 8404

7.China… 8215

8.Irán… 6816

9.Kuwait… 6402

10.Brasil… 6174

11.Nigeria… 4256

12.Kazakstán… 4150

Hay muchos otros operadores por debajo de 4000.

Principales países consumidores:

1.Estados Unidos… 38329

2.China… 27906

3.India… 9813

4.Japón… 7509

5.Rusia… 7251

6.Arabia Saudita… 5985

7.Brasil… 5889

8.Corea del Sur… 5291

9.Canadá… 5085

10.Alemania… 4804

El resto de países están por debajo de 4000.

Estados Unidos ha sido siempre importador de crudo (de ahí su presencia militar en Arabia Saudita), pero con la técnica del “fracking” (fracturación hidráulica) es ahora autosuficiente, aunque las cifras del 2019 no lo manifiesten. El contraste entre los grandes lo hallamos en China, que tiene que importar más del doble de lo que produce por la alta tasa media de crecimiento de su economía, y Rusia, cuyo modelo económico industrial exige menos consumo interno, por lo que tiene un gran excedente a exportar. Rusia ha tenido como clientes a muchos países de la Unión Europea, pero el conflicto ucraniano y las sanciones que le han sido impuestas le ha hecho derivar hacia dos grandes mercados (China y la India). En la actualidad China ya supone el 38% de las exportaciones rusas de petróleo, y tras los recientes acuerdos comerciales entre ambos países, en el medio plazo Rusia será su principal proveedor, superando a las autocracias de Oriente Medio. Esto explica, entre otras razones, la no implicación china en el contencioso ucraniano.

La tercera gran fuente de energía es el gas natural.

Principales productores:

1.Estados Unidos… 35187

2.Rusia… 25714

3.Irán… 8859

4.Canadá… 6647

5.Qatar… 6570

6.China… 6362

7.Australia… 5436

8.Noruega… 4273

9.Arabia Saudita… 4169

El resto de países productores quedan por debajo de 4000.

Pasemos al consumo.

1.Estados Unidos… 32252

2.Rusia… 17373

3.China… 11314

4.Irán… 8231

5.Canadá… 4611

6.Arabia Saudita… 4169

7.Japón… 4141

El resto están por debajo de 4000 (incluidos Alemania –3622– y el Reino Unido –2984-).

Vemos de nuevo la autosuficiencia de Estados Unidos, los sobrantes de Rusia y las crecientes necesidades de China. También hay que destacar la posición poco comentada de Irán, con unos indicadores de consumo interno muy llamativos, lo que explica su poder en procesos industriales.

Si bajamos un eslabón por volumen, describiremos dos fuentes menores (la energía nuclear y las renovables), fuentes que las “autoridades competentes” proponen como futuribles.

Empezaremos por la producción de energía nuclear, en la que producción y consumo son lo mismo. Se produce para consumo interno. Principales operadores:

1.Estados Unidos…   8452

2.Francia… 3970

3.China… 3382

4.Rusia… 2106

5.Corea del Sur… 1344

6.Canadá… 1073

El resto de países está por debajo de 1000. Por ejemplo Alemania está en 0,709 y España en 0,556. Hablaremos luego del futuro de esta energía.

Por último hay que citar las renovables (hidráulica, eólica, solar, etc.). También podemos aplicar el mismo criterio que en el caso anterior, ya que producción y consumo se solapan. Principales agentes:

1.China… 17643

2.Estados Unidos…11436

3.Brasil… 4667

4.Canadá… 3667

5.India…   2866

6.Alemania… 2154

7.Japón… 1958

8.Rusia… 1615

9.Reino Unido… 1210

10.Turquía… 1196

11.Italia… 1188

12.Noruega… 1165

El resto de países está por debajo de 1000.

Si analizamos los perfiles energéticos particulares de los principales países, nos encontramos lo siguiente:

  • Estados Unidos:

– Carbón: produce 14256 (quadrillion BTU) y consume 11316.

– Petróleo: produce  31911 y consume 38329. El fracking cubre el déficit.

– Gas natural: produce 35187 y consume 32252.

– Nuclear: produce y consume 8452.

– Renovables: produce y consume 11595.

  • China:

– Carbón: produce 87635 (más que el resto de países sumados) y consume 91635.

– Petróleo: produce  8215 y consume 27906.

– Gas natural: produce 6362 y consume 11314.

– Nuclear: produce y consume 3382.

– Renovables: produce y consume 17997.

  • Rusia:

– Carbón: produce 10512 y consume 4901.

– Petróleo: produce 24189 y consume 7251.

– Gas natural: produce 25714 y consume 17373.

– Nuclear: produce y consume 2106.

– Renovables: produce y consume 1757.

Algunas conclusiones

  • De los tres países citados, el que se halla en mejor posición comercial es Rusia, ya que sus excedentes (diferencia entre lo que produce y lo que consume) son muy importantes. Puede romper el mercado con precios a la baja. No parece que la estrategia de enfrentamiento seguida por los líderes del mundo liberal-conservador sea la más apropiada.
  • El firme posicionamiento ruso ha quedado explícito cuando algunas empresas privadas europeas del sector (los más listos de la clase) ya han accedido a pagar en rublos sus compras de gas ruso y han abierto cuentas en la filial bancaria de Gazprom, la mayor compañía de gas natural del mundo, controlada por el Estado ruso. Y de esto no se habla.
  • El proyecto de “des carbonización” va para largo. China consume más carbón que el que consumen el resto de países sumados. Su elevada tasa de crecimiento (PIB) continúa fundamentándose en parte en este consumo. Cuando se la crítica, recuerdan a los países occidentales que ellos han llegado tarde a la Revolución Industrial, pero probablemente sus daños colaterales serán inferiores a los provocados por el capitalismo manchesteriano.
  • El Gas natural procedente de Estados Unidos es mucho más caro que el gas ruso (un 40%). La razón es muy simple: la composición del escandallo. Hay que licuar el gas natural extraído (planta de licuefacción) para transportarlo en un barco metanero y llevarlo a un puerto de destino que cuente con una planta de regasificación. Luego hay que transportar ese gas a los mercados, por lo que son necesarios nuevos gasoductos. Como alternativa, el gas ruso extraído se conecta a los gasoductos existentes de su propiedad y se lleva directamente a los mercados europeos y asiáticos de consumo.
  • Los productores de gas natural americanos son empresas privadas, que no invertirán en plantas de licuefacción si no les aseguran contratos a muy largo plazo.
  • Esas empresas privadas están obteniendo unos muy buenos resultados con sus exportaciones a Europa. A modo de ejemplo citaremos tres de ellas. Cheniere Energy ha visto cómo sus acciones en un año han pasado de 102 a 131 dólares. Sempre Energy, de 131 a 162 dólares y, por último Cove Point (que pertenecía a Dominion) ha visto como Berkshire Hathaway (el mago de Omaha) entraba en el accionariado y en la explotación. Y cuando Warren Buffett se mueve es que el negocio está asegurado.
  • Poner en marcha una nueva planta de licuefacción y otra de regasificación puede suponer desde el arranque un plazo de entre cuatro y cinco años.
  • Los productores americanos han reducido sus entregas a Asia para llevarlas a Europa, hasta alcanzar sus máximos. Todo ello ha supuesto un encarecimiento del gas para consumo interno, lo que además ha incidido en una tasa de inflación ya muy elevada.
  • Los planes de la Unión Europea para des carbonizar son poco creíbles. Resulta imposible imaginar emisiones netas igual a cero en 2050.
  • Quizás será por ello que la Comisión Europea dio un giro en sus planteamientos y ahora vende la idea de que el gas (junto a la energía nuclear) son “energías verdes o casi verdes”.
  • En lo que respecta a la energía nuclear (bajo el liderazgo europeo de Francia, que apostó en su día por esta energía y lógicamente la defiende) la Comisión hace una lectura sesgada. Se argumenta que su productividad es muy elevada, que no depende de las condiciones atmosféricas y que produce tan bajas emisiones como las renovables. No se dice que el uranio no es un recurso renovable ni que los residuos mantienen su radioactividad durante miles de años. Tampoco se cita su alto precio, ni el elevado consumo de agua en su proceso productivo, una materia prima cada vez menos asequible.

Como bien dice el actor Richard Jordan, interpretando a un político en la película “La caza del Octubre Rojo”: “Yo soy político, por lo tanto embustero y tramposo; cuando no beso niños, les estoy robando sus caramelos”. Pero si lo hacen –que algunos sí que lo hacen– deberían hacerlo con elegancia y una cierta eficacia, para que al menos el resultado final fuera algo favorable al conjunto de la población. Les serviría como coartada.

El problema es que los políticos actuales no llegan a los mínimos. Son unos ineptos y nos han metido en otro maldito embrollo.


Temperatures d’estiu

mayo 15, 2022

Em demano, com serà l’estiu que encara no ha arribat i la calor fa de les seves? Consti que per a mi no és cap problema. M’espanta i em costa suportar el fred i la foscor.

Enguany hem fet estalvis de calefacció, però no sabem si resistirem l’estiu que arribarà i els que no disposem d’aire acondicionat haurem de refrescar-nos de forma sovintejada. Aquella dita : hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo enguany no té raó de ser.

Claror i calor son els meus millors aliats, no trobo a faltar mai ni la fosca ni el fred.

Alguna cosa bona ens ha d’ajudar a suportar aquesta maleïda Covid i post pandèmia que no te ganes d’anar-se’n de forma ràpida i definitiva. Maleïts siguin els inoculadors i creadors de tant malaurada situació.

Benvinguda sigui la calor i els dies llargs i de llum! Animen a fer tota mena d’activitats sigui a casa sigui al carrer.


Sant Isidre llaurador, 15 de maig

mayo 15, 2022

Abans era festa a molts pobles, entre els quals el meu El Pont de Vilomara, on la gent vivia de la terra, del treball a camps i horts on cultivaven l’imprescindible per a sobreviure. Una bona majoria sobretot en els pobles, tenien també quatre gallines i quatre conills que alimentaven i engreixaven per a menjar-los en dies de festa o, si venien convidats.

Ah! No els donaven pinso com ara, simplement herbes que anàvem a buscar al camp i potser alguns grans de blat de moro. Al meu poble Sant Isidre -patró dels pagesos- que  s’hi encomanaven quan tenien algun ensurt amb la collita. Cada any el festejàvem públicament.

Encara recordo el texte que any rera any mentre vaig ser al poble em tocava llegir-recitar a la festa que es muntava al nomenat glorioso sant Isidro


Costa seguir endavant

mayo 14, 2022

Tot s’ha modificat, també la vida. Els que som de generacions antigues ens costa seguir determinats usos i costums actuals. No soc rutinaire però, segons què em depassa. Per a mi el blanc sempre serà blanc i el negre negre. Poden sorgir colors intermitjos però costarà posar-els-hi nom i situar-los on correspón.

La vida ha augmentat el frenesí original, tot es fa sota pressió, vulgarment dit volant, sense rumiar si serà pertinent i oportú. Sovint, no ho és. Massa vicis comuns, greuges pels més grans, fem nosa quan volem ajudar a trobar el punt idoni. Consti que només opino, mai he intentat modificar criteris a ningú.

No imagino com tractarà la història aquests darrers anys, però no crec que sigui en to favorable. Nosaltres, abans d’un llençament ho estudiàvem, comentàvem i compartíem amb entesos el model, no importa de què.

Avui hi ha molts savis però, també, una massa gegant que s’aprofita dels savis i viuen amb l’esquena dreta, com es diu vulgarment. Quan ho veus i ho comentes, et miren malament…. No has entés res solen respondre. Millor quedar a segon terme en tant que espectador. Voler donar consells, és cosa de vells, NO de bells…


13 de maig 1979. Records de vida…

mayo 12, 2022

Data ferragosa recordant temps passats que, sortosament vam superar amb rigor-esforç-dedicació i serenitat. Van jugar paper important parents i amics que van estar prop nostre en tot moment.

Com cada 13 de maig em caldrà fer un gran crit d’alegria i donar gràcies a tots els que van estar prop nostre, alguns dels quals van col.laborar des de la distància. Sense uns i altres no hauríem reeixit. Em sap greu no poder donar noms però, des d’aquestes ratlles sapigueu que us portem al cor.

Problemes vitals van allunyar algú molt proper que vam recuperar dos anys després de malaurada absència. Records de vida que ens han ajudat a crèixer, a conèixer les persones, moltes de les quals van ser capdals en aquella escomesa. Gent extraordinària i acollidora, disposada a ajudar quan penses que tot s’acaba i alguns volen ensorrar te.

Vam guanyar una vida i vam descobrir-iniciar una nova manera de ser i de fer prop dels que malgrat ho passen malament t’ofereixen tot el que tenen.

Malauradament molts dels que vam fer pinya ja no hi son però, segueixen vius en el meu cor. Gràcies a tots, de manera especial a la Gisèle que ja no està entre nosaltres. Us estimo! A tots gràcies!


Josep Laporte i Salas. Amic de vida!                            

mayo 11, 2022

Compartir temps-vida amb l’amic Josep Laporte era un plaer de déus. A casa seva, a casa nostra amb els nostres companys Mª Jesús  i  Oriol, amb trobades on hi hagués quelcom noble a festejar. Amb viatges culturals-polítics-socials  pel món i, també, compartint taula on gaudir de bones menges, dèries comunes seguint les nostres intuïcions. Vam  conèixer totes les de casa nostra però també d’altres països veïns. Érem molt crítics!

Afins també d’idees i esperances envers el futur del nostre país i del món.

En tant que ciutadans sense  veu, sabíem què volíem i, per on no passaríem. Així feia el Josep, així fem molts d’altres entre els quals pertanyo: aquells que  reclamem i exigim però, no ens escolten! No hem estat capaços de conquerir la Catalunya somniada des que tenim ús de raó.

Els altres tenen la força suficient que utilitzen per esparverar a la ciutadania però, saben? Seguirem amb la nostra escomesa  esperant fer efectiva aquella dita: tanto va el cantaro a la fuente que al fin se rompe, i, SEREM LLIURES!

Recordo també allò que no ens agradava i cercàvem les propostes adients per a modificar-ho, sempre des del respecte.  Nosaltres, en tant que veu ciutadana crítica, el Josep,  darrerament des del govern ens escoltava i intentava fer el possible per a dur-les a terme!

Malauradament molts dels que tenen autoritat fan figa, per  por de perdre  prebendes.  Em reservo noms, de tots prou coneguts.

Josep Laporte va ser amic de vida, d’aquells que mai fallen, ni en la tristor ni en l’alegria. Vam passar proves comunes , mort de sers estimats entre els quals fills i parelles.

Parlàvem també de temps passats quan el franquisme ens volia muts però no callàvem. Com tants d’altres vam ser nuclis de protesta a la clandestinitat quan, parlar de segons què, podia costar-te la llibertat. MAI ens vam deixar manegar ni engolir.

Va fer  bona feina: mèdica, política, social, a partir de la seva eficiència i bonhomia. Mai va callar quan quelcom no li agradava dels que manaven.

Érem, en certa manera, l’esca del pecat. Mai ens n’amagàvem i clamàvem per allò que volíem i seguim volent- i exigim encara avui S XXI, una Catalunya lliure i amb Pau.

El Josep gaudia de les coses senzilles, sense embalums. No acceptava les mentides, creia i confiava amb la paraula, eina indispensable per aconseguir la veritat sense enganys, avui tant sovintejats per part dels governs del món que, com sempre, un cop tenen poder se’ls encomana la cobdícia i traeixen, àdhuc, a alguns d’aquells amb els quals  havien confiat.

Des d’aquí et prometo, Josep, que seguirem lluitant de ma de la paraula, la nostra arma atòmica poderosa,  la única que resisteix el pas del temps, modes i vicissituds.

Sé que ens retrobarem i seguirem lluitant per aquells ideals que ens van marcar quan res era possible. Alguns ens van enganyar fent-nos creure que les coses millorarien. Què va passar?  S’hi van acomodar i, poc ha variat: algunes cares, algunes mans, algunes veus, però, poques realitats.

Sàpigues que ens faltes.

Les teves encomiables raons de ser ens ajuden encara avui, S XXI malgrat que en alguns moments pensem que el camí que ens vam marcar potser, no era l’adient.

Em demano sovint, què pensaria i opinaria el Josep davant tal o qual repte que jo no tinc prou clar?

Som molts els que l’escoltàvem i admiràvem, mai ens va fallar amb les seves respostes

Ens faltes! T’enyorem! També Catalunya que, com tu, volem rica i plena lluny dels paranys que ens fan ensopegar i no acabem de saber sortejar…

Sempre al cor!


A %d blogueros les gusta esto: