La fuerza milagrosa del Amor. Iñaki Alegria desde Gambo

enero 14, 2019

La fuerza milagrosa del Amor

El Amor todo lo puede.
Con Amor todo puedo.
Una energía que convierte en posible lo que parecía imposible.
Una fuerza que hace los sueños realidad.
Una Fe que nos hace ser mejores día tras día, por justicia al prójimo.
Una magia que se contagia de corazón en corazón.
En medio del sufrimiento, de la oscuridad, de la avaricia y egoísmo;
brilla el destello del Amor que se multiplica al dividirse
y nos muestra el camino de la Vida. Impulsados por la Esperanza iniciamos el camino.
El camino de construir la felicidad en el mundo, empezando por nuestro pequeño entorno.
Mensajeros de Paz y Amor
construyendo un mundo con más Amor y menos egoísmo,
construyendo puentes y barriendo fronteras.
Acogiendo, amando.
Creciendo juntos como hermanos.
El Amor es la auténtica riqueza en la vida,
se multiplica al dividirse.
Se destruye construyendo muros y fronteras,
No se pueden construir muros en el Mar del Amor.
Sin Amor no soy nada,
sin Amor nada puedo

Mirándose al espejo. Ramón Torres Galarza

enero 14, 2019

 

 

Real como la vida. Gracias Ramón por tu hermoso y profundo Poeamario Ser Sur, en el que me siento identificada.

 

 

 

 

 

 

Me peino

me pongo

en el lugar exacto

para poder verte,

ayer me dijiste

que no piense solo en mí

que volverías,

pero no te veo llegar,

solo tengo frente a mi,

la misma imagen que vi

durane toda la vida,

me doy cuenta

que estoy solo

mirándome al espejo.

 


Derives: Stefano Puddu

enero 12, 2019

Artista? El que és capaç de descobrir la bellesa on el demés no arribem

Art? Un tel molt fi, difícil de descobrir, amb mirades no educades..

Hi ha molts artistes? No, hi ha molts venedors d’imatges, veritables artistes, POCS

He començat així perquè se’m fa difícil parlar de la darrera Exposició que he vist la d’Stefano Puddu.  Increïble.

Sempre penso que ja ho he vist tot i, no és cert. Gràcies Stefano per a fer-nos la vida un xic més agradable. Aquesta mostra sorprèn… Això és l’Art! Art a partir de la creació genial d’aquest artista especial que, a partir de lo més simple i una dosi massiva d’imaginació converteix en harmonioses obres d’art allò que tenim a l’abast: paper, tul, gerros, fulles, imants.

Com afirma en un Text interessant que acompanya la Mostra:  fa temps que el món segueix una deriva inquietant, que ens interpel·la a tots.

Resistir-s’hi és una pugna diària per protegir allò que ens fa humans. A mesura que passen els anys, més clara se’m fa la necessitat d’aquesta lluita, i alhora la desproporció de forces. Així, la deriva del món genera les meves pròpies derives.

L’activitat creativa és, alhora, una zona alliberada i un territori sota setge.

L’organització de la vida ens esgota amb demandes asfixiants: patim per arribar a final de mes i, tot sovint, per empènyer el dia.

I a fora passen coses terribles. Mentre la meva etapa vital demanaria contemplació, el món reclama lluita.

El sentiment de disconformitat que m’ha dut a l’art també m’ha dut a la política. Dos espais que no respiren igual. El compromís polític neix d’una utopia estètica: el desig d’un món on la bellesa sigui valor primari, com la justícia o la igualtat. L’activitat creativa també és una manera de contradir l’ordre establert. Crear significa renunciar a tota seguretat.

L’art, com el viatge, és veritable quan et porta on no tenies previst. El repte és el de desplaçar la pròpia frontera, allunyar-se una mica de l’estereotip d’un mateix. Cal, eventualment, deixar-se dur i posar-se a disposició de la sorpresa. És aquest el moviment de la deriva.

 

Aquest és el títol genèric d’una petita sèrie d’obres que s’inspira en una cèlebre frase llatina, ‘memento mori, En aquest cas, memento mirar significa «recorda’t que has d’admirar, de sorprendre’t». És, per tant, una invitació a la contemplació perceptiva pura, al voltant del color i de la seva vibració.

La gràcia del tul és que el color està físicament incorporat a la seva xarxa fina, dotada alhora d’opacitat i de transparència.

La intensitat i els tons s’administren per capes lleugeres, que en part deixen veure les capes subjacents i en part les cobreixen. Això genera un efecte de vibració òptica molt peculiar, que vincula estretament l’obra i l’acte perceptiu. Per descomptat, aquest fet sol passar sempre. L’obra, en general, viu en la contemplació de qui l’observa. No té cap altra existència significativa.

Estic d’acord amb Stefano quan diu que nosaltres, els que observem assumim paper protagonista. Què sentim? Què veiem? Potser no te a veure amb el que ell volia inspirar…

Ho ratifica quan diu que tendeix a reduir el protagonisme de l’obra per donar-lo de nou a l’observador/a. El fet és que el tul també té una pega: és molt difícil fixar-lo. No es pot encolar, i la presència d’un vidre interfereix en la seva percepció. Aquí, doncs, experimento l’ús d’uns imants, petits però forts, per fixar les capes del tul al suport metàl•lic.

El cas és que els imants tal com es poden posar, es poden treure assegura així, l’obra, no està fixada de forma permanent. Es podria desmuntar i tornar a muntar de forma diferent. És doncs un exercici que qualsevol podria fer. Podria ser literalment la que recrea l’obra en un moment donat.

Es traspassa, aquí, un primer llindar. L’obra es despulla del fetitxisme que acompanya la seva composició física. Lliçó magistral d’art-filosofia. Gràcies Stefano


A Jordi Cuixart. Resposta al seu missatge.

enero 12, 2019
Estimat Jordi,

Gràcies, contenta del teu missatge que he penjat al meu Blog montserratponsa.wordpress.com, a Facebook, Twiter, Google, Linkedin.

Hem compartit activitats a Granollers en diferents ocasions. Em trobava davant la Conselleria d’Economia el dia de autos.

Segueixo de prop les vostres vicissituds, el vostres drames d’allunyament familiar. Què difícil tants dies sense poder-vos abraçar sense limitacions.

Soc molt crítica, penso que massa dels vostres juguen a Independència sense pensar que, els que esteu empresonats sous vosaltres, alguns dels quals, no polítics.

Soc partidària de desemmascarar-los, fer-los passar vergonya si és que mai n’han tingut. Barallar-se i discutir qui serà….ja arribarà.

De moment Llibertat per a tots, de manera urgent per a vosaltres els Jordi.s  .

A partir d’aquell moment que discuteixin qui mana a cada lloc. NO ara.

Alguns, No en volem saber res. Personalment n’hi ha massa que m’han defraudat.

Volem República on tot és de tots. Plegats decidirem.

Et desitjo millor Any 2019, que sigui net i clar, lluminós, que porti alegria als nostres cors maltractats.

Petons,

montserrat ponsa.

 


Des de la presó: “A punt per al judici, sense cap por”. Jordi Cuixart

enero 12, 2019

Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts” Lluís Maria Xirinacs

Estimadíssim/a Montserrat,

Som a punt de marxar a Madrid, i entre els presos polítics de Lledoners, i segur que també al Puig de les Basses i Mas d’Enric, es respira un ambient molt positiu i coratjós. Diria que no tant per cap expectativa d’absolució, sinó perquè som conscients de la transcendència del moment en què, davant la seva pompositat i teatralització, hi trobaran un grup d’homes i dones que ja hem assumit amb plena responsabilitat històrica el paper que ens pertoca jugar.

Voldria compartir amb vosaltres l’epíleg del llibre Jo acuso, de Benet Salellas, on podreu conèixer part de l’estratègia jurídica d’Òmnium Cultural en aquest procediment. Som molt conscients que en aquesta estratègia hi ha també la defensa de la societat civil que el passat 1 i 3 d’octubre del 2017 vam decidir que mai més no renunciaríem a la llibertat. Entre els principals objectius, hi destacaríem:

  • Assumir la desobediència civil (i les seves conseqüències) com a instrument de transformació social. La seva existència prova la veritable salut d’un estat de dret social i democràtic.
  • El Judici esdevé una expressió cabdal de la lluita pacífica per l’autodeterminació de Catalunya i per la defensa dels valors democràtics. I també és una oportunitat inigualable per fer-ho davant de la comunitat internacional.
  • Cal una mobilització de la societat al carrer per acompanyar-nos durant tot el judici oral. És també aquí on tenim el repte d’aconseguir visualitzar, des de la radicalitat democràtica, el gran consens de país al voltant de la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans, que vol dir el dret a la dissidència política, el dret de manifestació, a la llibertat d’expressió i el dret de reunió.

És imperatiu que tots plegats propiciem l’emergència de nous lideratges que també s’han d’anar consolidant. I això no vol dir renúncies per part de ningú, sinó tot al contrari: la màxima complementarietat i garantia que ni la presó ni les amenaces de violència per part de l’Estat poden suposar cap limitació en les estratègies.

Aquest 2019 us desitjo de tot cor que no hi hagi lloc per a cap jerarquia, ni per a la violència, ni per a la por de cap mena. Que “cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’Univers”com deia Pau Casals, i que seguim fent ben nostre el lema dels vells insubmisos: “Hem nascut per ser lliures i no soldats”.

Sempre endavant!

Jordi Cuixart, President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 11 de gener de 2019


EEUU e Israel abandonan formalmente la Unesco. Hispantv.com

enero 11, 2019

Increible notícia que nadie comenta. UNESCO no interesa a EEUU ni a Israel. No es éste mundo el que ansiamos.

EE.UU. y el régimen de Israel salen de la Organización de Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (Unesco), culminando un proceso que comenzó hace más de un año.

Ambas partes ya habían anunciado su intención de retirarse en 2017, tras largas tensiones con esta agencia de la Organización de las Naciones Unidas (ONU), a la que acusan de tener un sesgo aintisraelí.

La UNESCO había criticado la ocupación israelí de la Cisjordania ocupada y la ciudad de Al-Quds (Jerusalén) y otorgó la membresía completa a Palestina en 2011.

El enviado ruso ante la Unesco, Alexander Kuznetsov, dijo que la retirada de Estados Unidos de la Unesco perjudica la cooperación humanitaria multilateral y el principio de universalidad de este organismo.

El ministro de Asuntos Exteriores de Irán, Mohamad Yavad Zarif, también criticó la salida de Estados Unidos y del régimen israelí.

El canciller iraní dijo que después del tratado nuclear con Irán, el Tratado de Libre Comercio de América del Norte (TLCAN), el Acuerdo de Asociación Transpacífico (TPP, por sus siglas en inglés), el acuerdo sobre el cambio climático y ahora Unesco ¿Qué más le queda a la Administración de Trump para salir? ¿Tal vez del planeta tierra?


11de gener de 2019. On som?

enero 11, 2019

Costa escriure, costa pensar, els sentiments envers els amics empresonats m’atordeixen.

Falten pocs dies per l’inici del judici als presos polítics independentistes, alguns dels quals, els Jordi’s, fa 452 dies que son  a la presó, privats de llibertat, sense poder compartir la seva vida amb els que estimen, en tant que ostatges de l’Estat espanyol.

I, què fem?

Mentre tant, Nosaltres, a casa discutint sobre el sexe dels àngels. Protegint nos dels fred els que podem, altres ho passen pitjor entre els quals presos i familiars.

Massa capelletes, massa ganes de sortir a la premsa, de figurar en nom de…. Tothom vol càrrecs, tothom vol manar. Tothom vol tenir prebendes. Som pocs els només reclamem LLIBERTAT. Com podem dir que som República? Demano-exigeixo a tots els que tenen o aspiren a responsabilitats que deixin de banda les sigles de partits, anem plegats. Tots som ú…

Què hauríem de fer?

Sortim al carrer de forma massiva, sense soroll ni enrenou. Silenciosos. Anem a la presó i emportem nos els a casa amb els seus, fent-los d’escut si cal. Que el món s’adoni de que som poble que estima els seus.

Els hem deixat aïllats molt temps, massa, mentre uns pocs decidien el què els convenia.

Sortim TOTS al carrer i EXIGIM la seva Llibertat. Els que mangonejen, a redós dels rèdits, que discuteixin després els per què…

No s’han jutjat, ningú sap de què se’ls acusa. sabem be que NO van delinquir. Jo era davant la Conselleria d’Economia quan els fets dels quals se’ls acusa. MENTIDA! Ni incitació ni recriminacions.

Al CARRER doncs i, que se’ns emportin a tots si es que tenen espai suficient per acollir-nos.

 

 

 


A %d blogueros les gusta esto: