Ens coneixem prou?

enero 23, 2023

Em refereixo a nosaltres mateixos. Som com som però, ens renovem amb molta freqüència. Em consta i, segur que és per a millorar coses que veiem diferents amb el pas del temps. Consti que ningú ni res ens hi obliga però, l’edat, la mateixa vida novedosa ens hi porta. El nostre pensar -al menys pel que fa al meu- el veig modificat amb el pas dels anys.

La vida ens incita a viure-la amb dignitat i respecte. Les solucions arriben i no hem de perdre l’oportunitat de dur-les a terme. Cal, de tant en tant, revisar les nostres conductes, envers nosaltres però també envers els que ens envolten i renovar alguns costums retrògrades que avui, no venen a tomb.

La Cóvid amb les seves prohibicions, ens ha robat la vida. No pots fer allò que t’agrada per no posar te en risc de…Sovint em demano i no trobo resposta addient, per què no esbrinar qui ha deixat anar la Covid, que tant malestar ha suposat al món, de manera especial als més grans amb els que s’ha acarnissat, sense pietat?

Ens ha donat, sí, la possibilitat de revisar els nostres fers i pensars, alguns dels quals tenim clar que hem de modificar a be, ara que ens hem conegut i quelcom no ens agrada. Sempre hi som a temps si descobrim que és modificable.

No dubtarem a reconvertir-los per a fer-los novedosos i millorin el nostre caminar.


Fred? Sí…

enero 22, 2023

Avui día de fred sort que el sol l’apaivaga una mica. Diuen que el fred i la calor no queden mai enrera i és cert. El que passa és que ,si fa sol, al menys jo estic salvada. El mateix fred, amb el cel ennuvolat és pitjor.

Dol quan penses amb els que no tenen sostre. Com poden resistir.ho? Confio que hi hagi algun estament que, els vespres cuidi de revisar qui està al carrer i li donguin sostre. Si jo manés, no deixaria a ningú dormir al ras, a mercé de les glassades difícils de suportar.

Confio que els manaires de torn ho tinguin clar, que els vespres, surtin controls per evitar que el fred atossigui petits i grans sense sotre. Tots tenim algun espai on aixoplugar-los.


Jaume Galobart i Duran. Sempre en el record

enero 21, 2023

Fa poc que ens va deixar. El Jaume va fer de la seva vida, una vida de servei als seus pares que, delicats, van morir abans que ell Home especial, va deixar de banda moltes de les seves inquietuts per estar prop seu mentre el van necessitar. Poc després, va ser ell qui s’en va anar a trobar-los.

Gràcies Jaume per tot el què ens vas ensenyar -sense fer soroll-. La teva presència i les teves normes de vida, ens han ajudat a discernir entre el be i el mal. Entre el què cal i alló què és prescindible.

Em feies pensar molt amb el teu pare, el Marcel, amb el que vam tenir el goig de compartir molts temps. Amic del meu espós Oriol i de la família Montaña però també pels seus orígens de Cal Xicu de Rocafort de Bages on nosaltres, els Ponsa, ens movíem quan res era fàcil,

Temps de postguerra quan tot costava d’organitzar. Quan la vida era senzilla, de servei, no com ara que tothom pensa només amb ell. A Rocafort on es movíen, no hi havia aigua corrent. Teníem d’anar a les fonts a buscar-la. Fonts que no eren-son massa properes. Tampoc hi havia llum, ens hi movíem amb llums de carburo, amb espelmes…Mai vam deixar de fer res per culpa de la fosca.

Si en el món existissin moltes persones com el Jaume, tinc la certesa de que tot seria diferent. Disposat a col-laborar, sense fer soroll ni voler ser mai el primer, va ser model a seguir i emular. Em feia pensar molt amb els seus pares, als que vam tenir la sort de conèixer i fer moltes activitats plegats quan res era fàcil. Quan ser de missa era malvist, quan ajudar amb pocs recursos era molt difícil.

Sempre he estat convençuda de que el Jaume va fer del seu dia a dia, una vida de servei als seus pares quan, delicats, el van necessitar, Mai els va deixar. Els Galobart son tots, dignes d’esment, en aquest sentit. Quina sort tenir-vos prop nostre. El vostre exemple ens ajuda a seguir caminant quan res és fàcil.


Palabre-ando] la lógica del capitalismo. Gustavo Duch

enero 21, 2023

El capitalismo es el sistema económico que consigue

que el salario de una persona trabajadora

a jornada completa en un supermercado

sea insuficiente para comprar en el mismo establecimiento

lo básico que necesita para vivir.

El capitalismo es el sistema económico que logra

que las personas agricultoras

cobren por su trigo cosechado

una cantidad insuficiente para comprar

el pan producido con dicho cereal.

El capitalismo es el sistema económico que explica

que un país eminentemente agrícola

en un año de buenas cosechas

exporte con éxito tantísimas toneladas de alimentos

que su población no encontrará

donde ni como comprar comida.

Es decir,

el éxito del capitalismo conduce

irremediablemente

al hambre mundial.


Ballem el tango o no?

enero 21, 2023

Hi som, ens agrada ser-hi malgrat les feredats que ens acompanyen. Plegats hem ajudat a bastir un món que no ens agrada, que no és com el voldríem: a l’abast per a tothom sense exclosions. No podem triar, com deia un programa de TV lo toma o lo deja..

Fa fred, és normal ja que estem en els dies més durs d’hivern però fa sol i, aixó, ja és una victòria. Llàstima que siguin tant curts pel que fa a claror. Abrigadets, podem sortir a caminar mentre la llum ens acompanya.

Sort de tenir bons veïns prop nostre quan necessitem companyia. La vida és un tango difícil de ballar-superar amb éxit. Costa d’aprendre i decidir, malgrat tinguis molt clar per on no passaràs…mentre puguis seguir caminant.


La JAURÍA HUMANA. Alfons Duran Corner

enero 19, 2023

Nuestra cita

A society with Lynch culture needs a big zoo, not for the animals definitely, but for the very people themselves. Mehmet Murat.

Arthur Penn, uno de los grandes directores del cine independiente norteamericano, dirigió a mediados de los sesenta del siglo pasado una dura película sobre la maldad del ser humano. El guion original fue escrito por Lilian Hellman, pareja de Dashiell Hammett, lo que aseguraba la calidad del relato y la cuidadosa descripción de los principales personajes que lo conformaban.

Estados Unidos en aquel momento estaba viviendo una época de enfrentamiento interno y discusión política. Malcom X  había sido asesinado, Martin Luther King Jr. había liderado las primeras marchas a favor de los derechos civiles entre Selma y Montgomery, en el Estado de Alabama, y los primeros contingentes de tropas norteamericanas habían entrado en combate en el lejano Vietnam.

“La jauría humana” fue el título que el distribuidor español eligió para la película, aunque el título original era The Chase” (la persecución). El reparto de actores fue espléndido, con jóvenes promesas como Robert Redford y Jane Fonda, y actores consagrados como Marlon Brando, Angie Dickinson, James Fox y Robert Duvall.

“La jauría humana” explica una historia perversa que sucede en una pequeña localidad del sur de Estados Unidos. Un joven vecino del pueblo, condenado injustamente, se escapa de la cárcel y trata de esconderse en el lugar que él conoce, y donde residen su mujer y sus padres. Frente a él se halla el resto de ciudadanos, todos en torno al magnate del pueblo, que hace y deshace a su gusto. Un primer colectivo está constituido por el “establishment” (la gente “de orden”). Un segundo por la plebe, los arribistas, la gentuza que se apunta a la fiesta. Es un mundo de corrupción, de sometimiento, de manipulación. El tercer agente de la historia –el único decente–  es el sheriff de la localidad (representado por un extraordinario Marlon Brando), que no pertenece a la tribu y trata por todos los medios de evitar que la plebe desatada y borracha acabe colgando al fugitivo.

Cuando contemplo lo que está ocurriendo con el President Puigdemont y el plan trazado por el Estado español para lincharlo, no puedo evitar visualizar los momentos más dramáticos de la película de Arthur Penn. El aparato del Estado (jueces, fiscales, abogados, ministros) se ha visto acompañado por la basura mediática y dan por hecho la entrega del President por parte de alguna autoridad europea a la policía española, como hicieron los nazis con el President Companys. Y en este contexto no hemos de olvidar el papel de algunos políticos catalanes que se declaran independentistas y que no han puesto reparos para ayudar en esa operación.

Porque la idea de fondo, no lo olvidemos, no es sacrificar únicamente a un líder (de los pocos que se comprometieron de verdad por la independencia) sino acabar con una generación y con un proyecto genuinamente democrático, que solo quería y quiere separarse de un Estado totalitario y ocupar un espacio propio de libertad.


Vespres. Francesc Circuns Margarit

enero 19, 2023

És un petit llibret de poemes que recomano. Ajuden a seguir caminant quan tot fa figa. A la presentació diu quelcom que és cert: Vespres és una reflexió poètica sobre el declinar de la llum, una cerca de la paraula quan la llum lentament emmudeix i, llavors, la nit ens parla.

Busqueu-lo. En aquest moments, quan romanem molt atordits, ens ajuda a seguir caminant…

Sempre trobres quelcom que et crida l’atenció, com afirma ell mateix, Vespres et porten llum i serenitat.


Dia de sol i vent…

enero 19, 2023

Avui dijous 19 de gener 2023 és un dia per malfiar. Penses que fa bonança perquè el sol és present però el fred és viu.

Els que som grans rcordem el fred passat quan no tothom tenia calefacció – en els pobles com el meu gairebé ningú-, tot acabava amb un foc a terra com nomenaven a les llars de foc, o estufetes elèctriques que no servien per escalfar o un braser, un autèntic perill. Únicament se n’aprofitava aquell que ho ho tenia davant seu.

Si veig el sol estic salvada. No soporto el vent que no saps mai com t’afectarà. Compte en no passar sota balcons-terrassses que poden deixar caure algun test poc afiançat a terra i ens pot afectar. Cal caminar pel mig del carrer, tenint cura amb el pas de vehicles.

Ara posaré el termòmetre fora el jardí, Segur que la temperatura és baixa. Soc persona de primavera i estiu, A l’hivern, podría hivernar i recomençar de nou quan els termòmetres tiressin amunt. Llàstima que encara no és possible. Tot arribarà.


Caminem?

enero 18, 2023

Costa seguir caminant en uns moments on sembla que tot va a la deriva. Avui, sense poder entrar ordinador. Motiu? Desconegut.

Ara, fa poc ho he tornat a intentar i he reeixit. Serà que algú ho manipula? Pitjor per ell… Dol no poder escriure quan en tens ganes.

Demà llarg programa a dur a terme. Veure’m si el temps ens acompanya. Trobada d’amigues per dinar. Fa temps no ens veiem. Ens reconeixerem? Sort que el temps passa igual per a tothom.

Costa llegir segons què, impossible mirar la TV. Soc incapaç de tenir-la engegada confiant que arribarà quelcom interessant. Serà que no ho trobo o, és que no hi ha res potable per entretenir sense agobiar de bajanades?

Quan s’allarga el dia tot és més fàcil, ja que pots anar a caminar llargament i, quan tornes a casa tens temps per la resta d’activitats: llegir, escriure, fer mots encreuats, cuinar, parlar amb els amics per telèfon. Ara, quan arriba la fosca, és encara massa d’hora per tancar se a casa.

Caminem pel bon camí? Al menys ho intentem.


Dia de sol però fred

enero 18, 2023

Avui dia clar i fred. Estem a ple hivern el què passa és que el sol no ens abandona. Quina sort tenim!

Si veig el sol ja estic salvada. Els dies núvols son tristos, no hi estem avesats malgrat les dates indiquin que estem a ple hivern.

Matí de reparacions d’ordinador i dinar ben acompanyada. M’han ajudat a netejar l’ordinador, ple de coses innecessàries. Anava molt lent, confio que ara millorarà.

Un gos del veïnat udola sense parar. Què li deu passar? Segur que té algun plany i és la seva manera d’expressar-ho. Pobret!


A %d blogueros les gusta esto: