Salim Lamrani-Elio Rodríguez Perdomo

octubre 19, 2021

“Todos los gobiernos de los Estados Unidos han tenido el mismo objetivo: destruir la Revolución Cubana”Salim Lamrani Etudes caribéennes

            Embajador de la República de Cuba en Francia, Elio Rodríguez Perdomo es también el representante del gobierno de La Habana ante el Principado de Mónaco. Graduado en Relaciones Políticas Internacionales en el Instituto Superior de Relaciones Internacionales “Raúl Roa García” de La Habana, Elio Rodríguez fue también embajador en Bélgica y en los Países Bajos y Director del Departamento “Europa” en el Ministerio cubano de Relaciones Exteriores. En diciembre de 2016 formó parte de la delegación cubana encargada de negociar el Acuerdo de Diálogo Político y de Cooperación entre Cuba y la Unión Europea.

            En estas conversaciones, Elio Rodríguez dibuja un panorama histórico de las relaciones conflictivas entre Cuba y los Estados Unidos. Evoca los orígenes del diferendo que opone Washington a La Habana y recuerda la gran aspiración de la Revolución Cubana a la independencia. Explica también las razones que llevaron Cuba a tejer una alianza estratégica con la Unión Soviética en un contexto marcado por la hostilidad constante de los Estados Unidos que impusieron sanciones económicas a partir de 1960. Detalla también la política exterior de La Habana, particularmente hacia el Tercer Mundo. A pesar del desmoronamiento del bloque socialista en Europa en 1991, Washington ha mantenido una política agresiva hacia Cuba hasta hoy, con la excepción de la presidencia de Barack Obama al final de su segundo mandato. En efecto, en 2014, Washington decidió adoptar una política de acercamiento con La Habana lo que permitió algunos avances en las relaciones bilaterales. Pero la llegada al poder de Donald Trump en 2017 puso término a este diálogo entre los dos países y la Casa Blanca regresó a una política de la confrontación. El embajador Rodríguez concluye estas conversaciones haciendo partícipe del deseo de Cuba de establecer relaciones respetuosas con la administración de Joe Biden y evoca los desafíos a los cuales se enfrenta la sociedad cubana de hoy.

            Salim Lamrani: Desde 1959, las relaciones entre Cuba y los Estados Unidos son conflictivas. ¿A qué se debe el diferendo entre Washington y La Habana? ¿Cuáles son los orígenes de esta oposición que dura desde hace más de medio siglo?

Elio Rodríguez Perdomo: Es importante echar un ojo a la historia de Cuba pues las relaciones conflictivas entre los dos países son anteriores a 1959. La historia de la nación americana es prueba de ello pues la elite política americana siempre deseó tener un control de las Américas. Hubo desde el inicio esa intención americana de sustituir a las potencias coloniales presentes en el Nuevo Mundo.

Desde luego, fue el caso de Cuba. La isla se encontraba bajo control colonial español desde el siglo XV. Washington deseaba apoderarse de ella por su posición estratégica en el Caribe. Se trata de la mayor isla del Caribe y constituye la puerta de entrada de las Américas.

En 1898, al final de la Segunda Guerra de Independencia de Cuba, mientras que los patriotas de la isla estaban a punto de conseguir su libertad después de treinta años de lucha, los Estados Unidos decidieron intervenir militarmente en la isla para tomar posesión del territorio. El Tratado de París de diciembre de 1898 firmado entre los Estados Unidos y España dejó constancia de esa toma de posesión de Cuba.

A partir de esa fecha y hasta 1959, Cuba se convirtió en una especie de república neocolonial dominada por Washington. La economía se encontraba bajo control total de las multinacionales americanas y los distintos regímenes políticos en el poder respondían a los intereses americanos. Por otra parte, mediante la enmienda Platt, los Estados Unidos se otorgaron el derecho de intervenir militarmente en la isla cuando estimaban que sus intereses estaban en peligro y habían obligado incluso a los cubanos a integrar ese texto en la Constitución de 1901. Esta enmienda daba también el derecho a los Estados Unidos a tener bases navales en el territorio cubano. Hubo tres al inicio y hoy día todavía queda una, la base naval de Guantánamo, contra la voluntad del pueblo soberano de Cuba.

Esta realidad ilustra la voluntad de los Estados Unidos de tener un control estratégico de las Américas, particularmente mediante Cuba. Hubo múltiples intervenciones militares de los Estados Unidos en América Latina a lo largo del siglo XX con el objetivo de preservar este dominio sobre el continente. He aquí en algunas palabras los fundamentos del conflicto, no entre los Estados Unidos y Cuba, sino de los Estados Unidos contra Cuba, porque siempre hemos deseado tener relaciones pacíficas con todos los países del mundo.

Entrevista completa: https://journals.openedition.org/etudescaribeennes/22330


Mozart concertant. Amb Orquestra de Cambra de Granollers

octubre 17, 2021

Important Concert que demà tractaré llargament, amb aquella orquestra que vam crear amb el Carles Riera i Pujal quan res era fàcil, malauradament ell ens va deixar fa ja uns anys però l’Orquestra de Cambra ha crescut i avui ho ha demostrat amb un Concert molt especial que demà, comentaré. Interessant presentació la que ens ha fet Corrado Bolsi, violí, solista i director

L’OCGr ens ha ofert un concert íntegrament dedicat a les simfonies concertants de Mozart, típiques del Classicisme, un gènere a mig camí entre les Simfonies i els Concerts i amb un marcat estil francès. Amb diversos instruments solistes, com la viola, el violoncel, el clarinet el fagot, que esdevenen una part del tot, una part del conjunt simfònic, amb meravelloses intervencions solístiques que no volen dominar a l’orquestra, si no que la fan partícip del discurs  musical.

Descobrim les simfonies concertants!

REPETORI:
W. A. Mozart:
Simfonia Concertant per a violí, viola, violoncel i orquestra en La major, K320
Simfonia Concertant per a violí, viola  i orquestra en Mib major, K364
Simfonia Concertant per a oboè, clarinet, trompa, fagot i orquestra en Mib major, K297


16 d’octubre 2017: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. De mal record

octubre 16, 2021

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arribant a l’Audiència Nacional espanyola.

Presó incondicional, sense fiança pels presidents de l’Asemblea nacional Catalana Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusats de sedició. El seu pecat? Amdos van participar, a Madrid, a les concentracions dels dia 20 de setembre 2017 davant la seu de la conselleria d’Economia .

Tots dos van ser investigats per les protestes davant del Departament d’Economia, contra les detencions de la Guàrdia Civil pels preparatius del referèndum d’aquell 20 de setembre. En la seva compareixença, Sànchez només va respondre les preguntes de la seva defensa mentre que Cuixart es va negar a declarar.

Van ser trasl-ladats al centre penitenciari de Soto del Real, on van arribar poc després de les onze de la nit. Després d’escoltar la seva declaració, la jutgessa instructora de l’Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, els va imposar aquella duríssima mesura cautelar per un suposat delicte de sedició.

a



On som? On volem anar?

octubre 16, 2021

Massa dels que barrinen i discuteixen, sovint no saben on volen anar. Alguns son victimes de deliris de grandesa, de ser més que el veí, que els seus amics i parents. És important, al menys així m’ho he imposat des de sempre, que sí sé, és per on No passaré mai mentre pugui raonar.

La ridiculesa és la mare dels vicis, la fan aquells que simulen alló que no son, simplement s’abraonen a allò que voldrien ser, no importa el preu ni les maneres.

Quan tantes persones ho passen malament per culpa de la malastruga que fa massa temps ens acompanya, que ara sembla que entra en letargía i hem d’a`profitar per sortir i fer sortir del pou a molts que s’hi han vist abocats. Ajudem-los!


Cuba. Canciller denuncia a Estados Unidos por combinar asfixia y subversión

octubre 15, 2021

Resumen Latinoamericano, 14 de octubre de 2021.

El canciller cubano denuncia que EE.UU. intenta cambiar el sistema gobernante en Cuba mediante la presión económica y el financiamiento a la subversión.  

Bruno Rodríguez Parrilla acusó el miércoles al Gobierno de Estados Unidos de emplear una estrategia multidimensional contra Cuba, que incluye la presión económica y el financiamiento a quienes apoyan su agenda desestabilizadora.

EE.UU. combina política de máxima presión para asfixiar a Cuba y campaña de desinformación brutal, con el financiamiento y promoción abierta de aquellos que se prestan a su agenda desestabilizadora de ‘cambio de régimen’”, escribió Rodríguez en su cuenta de Twitter.

En este sentido, el canciller se refiere al bloqueo de más de 60 años que impone EE.UU. a Cuba y las nuevas sanciones económicas, cuyo objetivo es presionar a la nación, de modo que proteste como ha ocurrido recientemente, si bien, como un caso aislado y finalizado tras conocerse que la difícil situación tiene sus raíces en las mismas medidas rectrictivas de Washington y sus aliados.

Y, respecto a la entrega de fondos para la subversión, Rodriguez dijo en julio que Washington destinó más de 261 millones de dólares en proyectos de subversión contra Cuba desde 1990 hasta el año 2020

El ministro de Asuntos Exteriores acompañó su tuit con el editorial del diario oficial cubano Granma, en que anota los objetivos de una marcha convocada para noviembre, cuyos organizadores poseen probados vínculos con organizaciones subversivas.

En su editorial, el órgano oficial del Partido Comunista de Cuba recuerda las protestas del 11 de julio e indica que sus promotores “andan frustrados y apurados en sus planes […] Promueven por ello diversas acciones desestabilizadoras en el país, para provocar el incidente que desemboque en el estallido social que propicie la anhelada intervención militar”.

Sin embargo, pone de relieve el texto que “ni 62 años de bloqueo ni sus 243 medidas adicionales han podido ni podrán derribarnos, por eso el intento reiterado de “golpe suave”. Es parte de la guerra no convencional que nos aplican con intensidad. Golpear sobre el golpe”.

En otra parte, advierte de que el derecho a la manifestación no puede utilizarse para subvertir el sistema político, derrocar el proyecto socialista o para establecer alianzas con grupos y organizaciones que reciben financiamiento desde la nación estadounidense.

Estados Unidos persiste en sus acciones anti-Cuba, pese a que la comunidad internacional exige a Washington poner fin al bloqueo económico, comercial y financiero impuesto a los cubanos, que en tiempos de pandemia, para muchos, equivale a una forma de genocidio.


Caminar o NO caminar…

octubre 15, 2021

Heus aqui el dilema, la vida és canviant, l’edat suposa modificar rutines. Si ets conscient de les teves possibilitats, descobriràs que no pots arribar a tot arreu com feies abans. Has de saber escollir allò que t’agrada de cada moment i potser no es repetirà mai més.

Cal, de manera urgent intentar caminar per les nostres rutines quotidianes…Moltes de les coses que fèiem amb cotxe, ara, fem-les a peu. Hem d’aprendre a no amuntegar allò que és prescindible, que la nevera i congelador estiguin al nostre servi, no per si fes falta en algún moment… M’auto-inculpo de molts morts ocupant espais essencials per cap finalitat.

Camina llarg cada dia i, estàs de sort, trobaràs algú pel cami que, com tu, ha decidit fer encàrrecs a peu i hem xerrat llargament. Avui amb el Jordi, amic de vida, recordant els nostres temps de tennis -érem del mateix equip i no ho fèiem pas malament-,

Cada dia descobreixo alguna casa, planta o persona que mai havia vist, tot i els anys que fa visc al mateix poble. He decidit fer el mateix amb la meva ciutat Granollers, on vaig viure des dels 7 anys fins els 33, ja mare de vuit fills. La novena va arribar ja instal-lats a l’Ametlla.

Tot ha canviat, també el nostre poble. Abans fèiem pinya, activitats compartides, enraonàvem. Ho passàvem be amb poc. Avui, ningú coneix ningú. Civilitació? Més aviat incivilització. Intentem recuperar-lo.


Venjança i revenja. Antoni Bassas

octubre 14, 2021

Antoni Bassas

Pedro Sánchez va justificar els indults com una forma de no continuar pel camí de la “venjança i la revenja” de l’Estat. El problema és que l’estat espanyol continua exactament per aquest camí, tal com ha demostrat aquest tribunal que no és un tribunal ni té cap jutge: el Tribunal de Comptes.

Venjança i revenja, sí. En alguns casos, amb caràcter retroactiu. Dos exemples: el president Mas ja va ser jutjat i condemnat pel 9-N. El professor Mas-Colell ni tan sols va anar a judici, i el 2015 va plegar de conseller. I ara és evident que si no hi hagués hagut octubre del 2017 no hi hauria hagut aquesta persecució dels seus béns. O sigui, que fets posteriors agreugen la seva responsabilitat en fets anteriors. Des del franquisme que sabem que Espanya és diferent, però no sabíem que també posseís la seva pròpia màquina del temps. Tota la situació és d’una arbitrarietat incompatible amb un estat de dret mínimament constituït.


El 9 Nou, portada de divendres 15 octubre 2021

octubre 14, 2021

Els pecats capitals

octubre 14, 2021

De petits, anàvem a catecisme i ens ensenyaven la doctrina cristiana quan ens preparàvem per a fer la primera comunió. Teníem set anys. Consti que, passats els anys, sempre l’he tingut en compte, l’he seguit. Carca? No!

Jo diria que es tracta de seguir el dictat de la teva conciència -distingir entre el be i el mal- que, amb el pas dels anys, s’ha quedat entrabancada pel camí i massa persones circulen sense nord… Alguns per por al ridicul, al què pensaran.

Les propostes capitals a seguir en aquesta vida que ens ha tocat viure son les que escauen a les persones que tenen capacitat per a decidir el seu futur, la seva vida amb dignitat i la dels seus propers. A nosaltres, els de més edat, ens ho van ensenyar de petits, quan anàvem a catecisme. Avui, parles dels set pecats capitals que segueixen vius i pocs saben què vols dir. Els coneixeu? Estan ben arrelats, tots en som víctimes: supèrbia, avaricia, luxuria, ira, enveja, gula, peresa.

Malauradament moltes persones els han obviat, els han deixat pel cami, perque mai han escoltat la seva consciència. En tenen? Jo diria que alguns no. D’altres per no fer el ridicil davant dels propis fills i parents que volen acomboiar el seu futur per camins no addients.

Enlloc de parlar de pecats jo parlaria del be i del mal, sigui de pensament, paraula obra u omissió un dels més sovintejats. La vergonya i la por de fer el ridicul, frena a moltes persones d’actuar segons caldria en cada ocasió. Jo els diria que urgeix obrar segons el propi pensament, lícit sempre que no interefereixis la vida i fer de ningú i sempre a partir de la paraula, per a soventar dificultats i divergències. Sovint costa però, val la pena.

Vista previa de imagen

I avui a la cuina de resistència Calamarcets farcits i gratinats

INGREDIENTS Dos o tres calamarcets per cap segons mida. Els d’avui tres. Oli, sal, sucre, ceba, pebre negre, una fulla llorer. Palillos per acomboiar-los.

Nets i escorreguts, desproveïts de les potes, els enfarinarem i sobtarem a foc fort i reservarem en una plata per enfornar. Passarem per farina les potes i també les sobtarem i deixarem refredar. Tallarem les potes i omplirem els calamarcets que tancarem amb un palillo i col-locarem a la plata de forma folgada, per tal que l’escalfor arribi de manera equilibrada. Reservarem. Preparem un bon sobregit de ceba que deixarem confitar a foc suau al menys 30 minuts amb sal, sucre, pebre i un got de vi blanc o vermout i l’abocarem damunt els calamarcets. Escalfarem el forn i entrarem la plata uns vuit minuts.


Circ Cric. La Cultura és segura

octubre 13, 2021

EL FESTIVAL DEL CIRC CRIC CONTINUA! DOBLE FUNCIÓ DE QUE BÈSTIA!

Sí, sí! Ho heu llegit bé. Aquest cap de setmana no farem Que Bèstia! una vegada, sinó dues!😝 És el que passa quan els artistes de circ que fan el Catacric.40 són tan bons que han de marxar amb la selecció! Fora conyes… aprofitant que diumenge la carpa queda lliure, hem decidit seguir fent-vos petar de riure amb Que Bèstia!🥰 Quan veiem coses impactants diem: Que Bèstia!😱 I això és exactament el que li passa a en Tortell quan comparteix escenari amb la Senyoreta Titat i en Bobas. Passen coses tan espectaculars i inesperades que l’únic que pot dir és: Que Bèstia!   Com diu la Senyoreta Titat al final de l’espectacle… La Cultura és segura, riure i passar-s’ho bé és la millor vacuna! 
Així doncs, a què esperes? T’esperem aquest cap de setmana al Circ Cric!

Dissabte 16 a les 18:00 h
Diumenge 17 a les 12:00 h
   
COMPRA AQUÍ LES TEVES ENTRADES PER QUE BÈSTIA!   
Si voleu estar ben atents a la nostra activitat, concursos i curiositats, seguiu-nos a les nostres xarxes!  Les properes activitats:          COMPRA AQUÍ LES TEVES ENTRADES

A %d blogueros les gusta esto: