El efecto Mercadona”. Gustavo Duch

mayo 20, 2019

En los años setenta, como en muchos pueblos valencianos, una persona decidió dedicarse al negocio de la comercialización de frutas y verduras, actividad que, en esos tiempos, se centraba en adquirir productos agrícolas de la comarca, almacenarlos, clasificarlos y, posteriormente, venderlos en los comercios de los pueblos. Seguro que a base de muchas horas y buena atención, el negocio prosperó adecuadamente; y así hasta que los descendientes de la persona que lo fundó se hicieron cargo del mismo.

Los hijos, con energías jóvenes, ampliaron el radio de acción, y consiguieron suministrar a los supermercados que iban emergiendo por la región. A la vez, expandían también su radio de compra por la provincia para poder conseguir el máximo de productos y variedades para cubrir las necesidades de sus exigentes clientes.

La expansión fue progresiva hasta los años noventa, cuando su empeño encontró una gran recompensa: se convirtieron en interproveedores de Mercadona; es decir consiguieron una relación de exclusividad con esta empresa para algunos productos, pongamos por caso, melones y sandías. Eso fueron palabras mayores. Todos los melones y todas las sandías que lograban adquirir –incluso comprando por todo el país–, todos, se los compraba Mercadona.

Con mucho efectivo en sus cuentas corrientes y capacidad de inversión, el paso siguiente fue fácil de consensuar: ¿Por qué depender de las producciones de otros? En pocos años, la antaño comercializadora de frutas se convirtió en una gran propietaria de terrenos agrícolas repartidos por toda España y en la empresa líder de la producción de melones y sandías. De hecho, incluso compraron las tierras de algunos de sus antiguos proveedores, que pasaron a ser simples peones asalariados. Y si, aún de tanto en tanto, tenían que comprar melones y sandías a otros agricultores, estaba claro que el precio lo fijaban ellos.

A más crecimiento de Mercadona, más crecimiento para esta empresa, que se había conseguido posicionar como marca de referencia en estos dos productos. Pero, como el crecimiento es una adicción, Mercadona y ellos se preguntaron: ¿Por qué nuestros clientes no pueden comer sandías y melones todo el año? En realidad esta cuestión es un eufemismo de la pregunta real: ¿Por qué no podemos seguir generando ingresos vendiendo melones y sandías todo el año?

La década pasada, la empresa en cuestión –con una palmadita en la espalda de la propia Mercadona– salió a hacer las Américas buscando tierras y climas donde producir melones y sandías todo el año: en concreto, melones en Senegal y sandías en Panamá.

¿Y cómo continua la historia? Es apasionante y la leeremos en la prensa a finales de este mes de mayo o ya metidos en junio –con toda seguridad– cuando los sindicatos agrarios lancen mensajes de denuncia y de fuertes críticas a la administración, porque el precio de los melones y las sandías habrá caído hasta precios tan bajos que mejor será que se pudran en el campo, porque con esos precios no podrán ni pagar los costes. Durante esos mismos meses que son el tiempo de los melones y sandías locales, circularán por las redes fotografías de melones y sandías vendidos en Mercadona mostrando en la etiqueta que su procedencia es Senegal o Panamá respectivamente. Y solo se tratará de enlazar ambas noticias, exactamente igual que hicimos con la crisis de los cítricos este pasado invierno.

El análisis más fácil culpabilizará a la competencia desleal de estos terceros países cuando la causa real se llama “efecto Mercadona”.


Recordando a Hugo Chávez

mayo 20, 2019

Ara Puigdemont!

mayo 20, 2019

Hola, Montserrat,

Gràcies per adherir-te al manifest Ara, Puigdemont!, de suport des d’arreu dels Països Catalans al president català a l’exili, al conseller Toni Comín, a la consellera Clara Ponsatí i a la candidatura Junts-Lliures per Europa per a les eleccions europees del 26 de maig.

Som milers les persones adherides i encara en volem ser més. Et proposem que facis arribar el manifest a qui consideris que pot tenir-hi interès, que pot trobar al web https://arapuigdemont.cat/

També t’adjuntem un material en forma de cartell i de pancarta, per si el vols moure per les xarxes o imprimir-lo i exhibir-lo al teu veïnat.

Estem convençuts que, gràcies al teu suport i al de tantes altres persones, en aquestes eleccions europees podrem superar els tacticismes i partidismes estèrils. Unes eleccions europees importants que, amb el nostre suport en forma de vot, esdevindran un autèntic marc referendari. El president legítim de Catalunya en sortirà reforçat i la República Catalana que ell representa serà una mica més a prop.


 TESTAMENT de maig. Avi Quim

mayo 19, 2019

M’agrada aquest testament de l’amic Quim. Gràcies. La vida és esperança…

———————-

Crec en el RESPECTE com la millor cançó, el millor diàleg.

Crec en la BONDAT com l’inici d’un camí.

Crec en les persones, que es fan iguals i són iguals.

Crec en la llei que serveix a la gent, al poble; que no se’n burla ni l’odia ni n’abusa.

 

Confesso que la utopia és la millor esperança

i que l’esperança és la millor empenta.

No m’agraden les persones que no saben estimar;

les que castiga gent sense ser jutjada,

ni tampoc m’agraden els que paren la pluja per veure com la castiguen.

Davant el mal, em fa por el qui calla, el qui consent.

“Haurem de penedir-nos, no només de les males accions de la gent dolenta, sinó de l’esbalaïdor silenci de la gent bona.

Martín Luther King

Espero un CANVI en l’ajuntament, en l’hospital, en el carrer perquè l’aigua ha de córrer, els dies han de passar, la flor ha de créixer, la gent s’ha de sentir més lliure, més contenta, més de tots, més justa i que puguem veure un alcalde que dona voltes els dimarts al vespre a la Porxada i que es compromet amb els castigats indignament i protesta contra el cent cinquanta-cinc inic, i que no gasta prepotència i que està pel referèndum si la gent és el que demana.                                                                                 Espero un Granollers menys vergonyós, més valent, més a prop dels qui ho passen malament.

The most important thing to do in solving a problem is to begin.

Frank Tyger

Juguem a partit únic la nostra vida!

Avi Quim


Pensaments d’esperança

mayo 18, 2019

El temps passa, vola ràpid. Les dificultats segueixen, es multipliquen. Per què no podem viure amb pau i esperança?

Com canta Raimon:

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.

Lluitarem amb forca,
lluitarem amb tota la força
per l’única possible,
perseguida, vida nostra.

I guanyarem l’esperança,
sí, pujarem al camp de l’esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.

Sí, guanyarem l’esperança,
l’esperança de viure
lliures i en pau.

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Cantarem.


Granollers per la Independència. Primàries Catalunya

mayo 18, 2019

La gent que configurem aquest grup de Primàries de Granollers estimem la nostra ciutat, volem estar prop dels que ens necessiten, col.laborar de forma directe amb les diferents Entitats, tal com hem fet, des que tenim ús de raó.

Malauradament ara, tot està dirigit, s’ha acabat l’empoderament del poble.

Volem recuperar Granollers pels ciutadans, tal com era anys enrere. Malgrat que sense recursos, ho superàvem amb enginy i esforç.

Volem impulsar la Cultura i les Arts,  la Medicina i l’Hospital. També l’Educació, la Pau, la Convivència. És un gran pac que ha de funcionar sencer.  No ens agrada que tot sigui de responsabilitat Municipal.

Actuarem en els diferents sectors com anys enrere, amb la Ciutadania com a motor.

Qui nmo recorda aquells equips de Bàsquet masculí i femení que van donar vida a la nostra ciutat els anys 50, competint arreu.  O els de Handbol que van rodar el món amb molts éxits. Subsistíem per afició i ganes de reeixir.

Recordo aquell Premi de Pintura Granollers l’any 1964 impulsat per artistes com Antoni Cumella. També hi érem nosaltres, el poble, que va catapultar Granollers al món.

Els anys 70 vam impulsar, juntament amb Joventuts Musicals, el Festival Internacional de Música de Granollers:  amb Carles Riera, Toni Boix, Agustí Vidal, Antoni Porta, Josep Sampera, Josep Henriquez, Laura Espaulella, Montserrat Ponsa. No teníem local on actuar, va fluctuar sempre, esperant la construcció del Teatre Auditori. Quan programàvem, teníem ja recursos d’alguns patrocinadors i dels Amics del Festival. La gent creia amb les nostres capacitats.

Esperàvem amb delit la inauguració del Teatre Auditori però, va suposar el final del Festival i de moltes programacions. Tot es va convertir en Municipal...

Teníem un Hospital que complia amb professionalitat i dedicació la seva feina dia i nit. Grans professionals el menaven amb l’ajut de la família Estabanell. Què va passar amb el temps? Massa teledirigit el Patronat a mida Municipal. Molts professionals no hi estaven d’acord i van tenir de buscar nous destins. Ens han deixat orfes.

Havien fet bona feina en diferents camps entre els quals la Sida, aquella Pandèmia que va acabar amb moltes vides. Vaig formar part d’un equip que amb el Dr. Enric Pedrol la màxima autoritat en aquest tema, anàvem a Centres educatius i a Presons per explicar com evitat el contagi, la necessitat d’abandonar aquella addicció. Va acabar com el rosari de l’aurora. Van substituir al responsable. Consti que vam aconseguir la posta en marxa d’un Telèfon que de dia i de nit donava resposta a qualsevol Urgència. No sé si encara existeix…

L’any 2006 es va crear a l’Hospital General, el Comitè d’Ètica i d’Investigació Clínica , on es discutien tots els Projectes a dur a terme. Apart de personal mèdic especialitzat hi havia la veu del poble. Em van demanar la representés.  Van canviar els Presidents del grup que ho menaven de manera molt digne, per a passar un: no discutir res. Tot es donava per fet sense escoltar opinions. La meva protesta va servir per plegar l’any 2016…

l’Any 1980 de la ma de Carles Riera i un llarg grup d’amics es va crear l’Orquestra de Cambra de Granollers. Increïbles Festivals Monogràfics on les ambicions dels joves músics intentaven superar-se per a poder formar-ne part. Va acabar també quan es va posar en marxa el Teatre Auditori i va passar a mans del Municipi. Vaig dimitir l’any 2017.

Soc Membre de Can Jonch Centre de Cultura per la Pau des de la seva creació. Treballàvem-organitzàvem, ens movíem. Ara es pot dir que és només Centre Municipal.

La gent de Primàries  volem ser el motor que recuperi aquelles activitats perdudes a favor de la nostra ciutat i la seva gent. D’aquí la necessitat d’empoderar la ciutadania, si volem ser Poble especial com ho havia sigut quan totes les persones hi estàvem implicades.

Pel que fa a la mobilitat per la ciutat

Hi ha moltes aceres dels carrers de Granollers per les quals es fa difícil caminar. Son perilloses, pels desnivells. Has de mirar a terra, si no vols clavar te una morrada.

Volem També uns aparcaments adequats, NO costosos com ara. Ha d’haver hi un temps de gratuïtat rera el qual hagis de pagar NO a preus desorbitats sinó a l’abast.  Cal augmentar el nombre de Parkings públics per tal ningú deixi de visitar-nos per la carestia de l’aparcament.

Hem de programar setmanalment Trobades amb les persones que tinguin reclamacions a fer, per tal d’ajudar-los en les múltiples traves que ara troben.

Necessitem voluntaris que ajudin a les persones grans que viuen soles, per tal puguin anar a fer la compra i a passejar si s’escau.

 


Venezuela sigue viva con la Cultura

mayo 18, 2019

Admiro la tenacidad de mis amigos venezolanos, los que construyen estos puntos de encuentro cultural  entre los que estan dentro del meollo y quienes, desde fuera, aspiramos a serles útiles para seguir con vida en este mundo de locos que nos ha tocado en suerte. OS ADMIRO! Gracias amigos.


A %d blogueros les gusta esto: