Ahir, 17 de setembre, l.Agnès Vendrell hauria complert 100 anys

septiembre 18, 2017

L’Agnès era una dona extra com poques n’hi ha. Universitària en aquells temps difícils per moltes raons, entre les quals, pel fet de ser dóna.  Va optar per la Química. Va compartir- impartir el seu saber amb els joves, i, amb tot aquell que necessitava el seu consell.

Amb el seu estimat espòs l’Antoni Cumella, el gran artista de la ceràmica formaven un “tot”. Sumaven un munt de ciència-saber-amor-companyonia que, als que teníem la sort d’estar molt prop seu, se’ns va encomanar. Vam cobrir moltes “batalles” plegats, quan res era fàcil, enmig d’una forta Dictadura.

L’Agnès va tenir una vida plena, de família-amics-art-viatges.

Els darrers anys sentia passió pels seus néts que no l’abandonaven, i no cal dir pels seus fills Mireia-Josep Mª, Toni- Concepció, sempre molt a prop.

Per dos mesos no va arribar als 100 anys. Justament la família preparava Invitacions per acompanyar-la en el seu 100 aniversari quan, el 10 de juliol, li va arribar la mort.  Li feia il.lusió festejar la efemèride amb família i amics.

La recordarem sempre amb molt afecte i admiració. Parlar amb ella, era un recorregut per la vida i la història del nostre país, però també del món. Tenia una conversa amena, profunda.  Sabia de tot, era amiga de tothom.

Era una persona encuriosida per tot el què havia succeït des de l’any 1917 al 2017,  llarg periple de temps, molt canviant: carregat de guerres i malvestats però també d’èxits i amistats acompanyada en tot moment pel que fa als més propers els fills i, el Quim i la Montserrat, els germans de l’Antoni.

Felicitats allà on et trobis, rera cent anys de vida apassionada. Consti que ja et trobem a faltar…

 


L’Ametlla del Vallès pugna pel SÍ al Referèndum de l’1 d’Octubre

septiembre 17, 2017

Acte festiu a l’Ametlla del Vallès per discutir, amb els veïns i autoritats, el per què del SÍ,  a la votació de l’1 d’Octubre.

Parlaments de diferents persones pertanyents a diversos camps, entre els quals l’alcalde, han explicat el per què del seu vot, com abordar la malastrugança  policial, l’ espoliació. Tots han deixat clar que el poble català te la voluntat ferma d’aconseguir, després de molts anys d’anhels, guanyar la Independència somniada des de sempre, ara a l’abast de la ma.

Una bona colla de joves han també participat a l’acte reclamant drets que han de ser inalienables: Respecte, Educació, Salut, Treball, Pensions.

El cant dels Segadors, l’Himne Nacional de Catalunya ha posat el punt final a un agradable encontre de veïns i coneguts, units avui amb un mateix clam:

l’1 d’Octubre guanyarem la Llibertat. ¡VOTAREM!

 

 


Cuba: Luchar por la Recuperación y contra el Bloqueo yanqui. Pedro Martínez Pírez

septiembre 17, 2017

Quienes se preguntan en el mundo porqué el paso del potente huracán Irma, que recorrió con fuerza 5 casi todo el litoral norte de Cuba, provocó solamente diez muertos, deben saber que la eficiente Defensa Civil cubana se apoyó también en familiares y vecinos del millón 738 mil personas evacuadas en la mayoría de las quince provincias del país. 

El muy importante dato de que 86 por ciento de los evacuados fueron acogidos por vecinos y familiares antes y durante el paso arrollador del ciclón Irma, dice mucho del sentimiento de solidaridad reinante en Cuba. Eso no es casual. Es uno de los frutos de la Revolución Cubana y del legado de José Martí y Fidel Castro, dos paradigmas que acompañaron a los cubanos en los duros y difíciles días del paso del huracán, aunque todavía miles de evacuados permanecen en los centros de evacuación. 

Enormes son los daños en casi todas las provincias del país. Se sabe que la afectación principal al servicio eléctrico nacional fueron provocados por las penetraciones del mar que afectaron a la central termoeléctrica Antonio Guiteras en la occidental provincia de Matanzas, a cien kilómetros de La Habana.

Quince líneas de transmisión sufrieron averías y más de 3 mil 600 postes, así como más de 2 mil kilómetros de líneas fueron afectadas. Cayeron en varias provincias, azotadas por los fuertes vientos, cerca de una veintena de torres de radio y televisión. 

Una pequeña nación como Cuba, con fuerte déficit en la producción de petróleo, vió como los vientos, la lluvia y las penetraciones de mar  afectaron 90 pozos que estaban en producción en el litoral norte de la región occidental y central del país. 

Más de 500 unidades de Salud sufrieron daños, así como muchas escuelas y las Universidades de Villa Clara, Sancti Spíritus, Ciego de Avíla y Camagüey fueron duramente afectadas por el huracán. 

Ayer domingo, inspirados en el ejemplo del Ché Guevara, los Comités de Defensa de la Revolución y la Federación de Mujeres Cubanas convocaron a sus millones de integrantes a realizar una jornada de trabajo voluntario, para limpiar las calles y hacer que las ciudades recobren su esplendor. Mientras tanto la solidaridad con Cuba crece en el mundo, porque muchos amigos saben que el ciclón la castigó fuertemente, y que la pequeña nación del Caribe afronta desde hace más de medio siglo otro huracán violador de los derechos humanos: el bloqueo yanqui. Por eso la reconstrucción exige a los cubanos un doble y titánico esfuerzo. 

La Habana, 18 de septiembre de 2017.


16 Septiembre. Llegó el frío…

septiembre 16, 2017

Me gusta el calor, No me importa estar a 30º. No soporto el frío, me entumece, me abruma.

Me cuesta aceptar los 14 de ayer, o las bajas temperaturas de hoy, que no he controlado, por no aturdirme.

Me entran ganas de emigrar como hacen algunos animales entre los cuales las aves. Que pena no tener alas y poder viajar al calor, donde reine el sol, donde la luz sea más larga o quizá perdure todo el día y, porqué no, toda la noche.

Esta tarde-noche habia un  cielo espectacular que no pude fotografiar por culpa del coche. No podía parar cuando estaba anocheciendo, colores de otoño-invierno ya….


Vibrant. Associació Cultural. Invitació Presentació llibre

septiembre 16, 2017

RECORDS I 1937-1947, de Montserrat Ponsa

 

“Tanqueu els ulls i retrocediu en el temps, intenteu recordar què fèieu quan teníeu 3-4-5-6-7 anys i us meravellareu de tot el què us vindrà al cap en pocs minuts.

Recordar es tornar a viure allò que vam fer, o potser que esperàvem i no arribava. Malauradament avui els nostres infants i joves tenen, potser, massa coses que els distreuen i no gaudeixen del que a nosaltres ens feia sentir forts i valents, la companyonia de família i amics. Activitats potser ridícules -titllaran avui dia alguns- però jo considero que eren i encara son profundes i permeten entrar en el jo dels altres que tens prop teu si saps mirar, escoltar i acompanyar.

Records I 1937/1944 és un recull de pensaments d’una nena que va viure de prop la tragèdia d’aquella guerra tant incivil, de famílies partides, de misèria col-lectiva, d’ignorància pregona, quan res era fàcil. És un relat de la meva infantesa fins als 7 anys en un petit poblet del Bages, El Pont de Vilomara, on vaig néixer. Experiències viscudes a l’Hostal del poble que regentaven la meva iaia i ma mare en temps moguts, d’odis, d’enveges, de por. Encara ara, avui, als meus 80 anys, considero que soc filla de la guerra.”

Montserrat Ponsa

VIBRANT es complau a convidar-vos a la presentació del llibre

RECORDS I
1937-1944

de Montserrat Ponsa, que tindrà lloc al casal de barri Can Gili Nou (Carrer del Taulat, 3, 08005 Barcelona) el proper dimecres 20 de setembre a les 19:00h.

L’acte tindrà una durada aproximada de 1h i estarà presentat per Adrià Julià, membre de VIBRANT.

Aquesta presentació és oberta a tots els públics, t’hi esperem!

Associació Cultural Vibrant

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur


A l’atenció d’alguns membres del PSC de Granollers

septiembre 15, 2017

Lamento molt aquests missatges que avui han fet a Nació Granollers alguns membres del PSC de Granollers i Comarca. Tant que vam lluitar per poder emetre el dret a opinar-votar i ara, SXXI, alguns ens ho volen prendre. Sr Terradas i companyia, tenim dret a decidir i, HO FAREM! Sàpiguen que el Poble és sobirà. Seguirem caminant…

 

El PSC del Vallès Oriental no reconeixerà els resultats del referèndum
Els socialistes de la comarca demanen a la ciutadania que no vagi a votar
Critiquen que l’1 d’octubre “no té cap tipus de garanties democràtiques”
Insisteixen que els alcaldes no han de tenir la responsabilitat d’un tema que no els hi pertoca
​Granollers no cedirà espais municipals per poder votar l’1 d’octubre


Juego de buenos y malos. Solo el Dialogo es el camino

septiembre 15, 2017

Catalunya-España, están en el punto de mira del mundo civilizado. Estamos hartos de recibir extraños Mensajes. Por lo visto, hay mucho desocupado que busca lo oculto o, inventa: Que llegan tanques, policias, incautaciones…Pero sí, hoy día movido, incautaciones, desalojos.

Por suerte  llegan Mensajes de Gobiernos civilizados que instan al Dialogo pero, los hay: SORDOS-CIEGOS, tal vez no saben leer.

Duele que una de las partes no quiera hablar, que no acepte Conversar.  Si se tratara de un juego diríamos: Punitivo, tres rondas sin jugar. Has caído en la mazmorra.

De vergüenza ajena. Tras larga noche dictatorial que creíamos superada, duele comprobar que siguen existiendo Dictadores que nos quieren, incluso, robar el pan y la sal…Así lo han anunciado esta tarde.

A pesar de la intervención de grandes autoridades, la sana discusión de la que podría derivar consenso, una de las partes NO la admite. ¿Miedo? Mejor creo que se trata de Irresponsabilidad, de no querer bajar del pedestal en el que están subidos. Sepan que, cuanto más alto, peor será la caida el día que se lo quiten.

Campaña desleal cuando no se atiende a razones, cuando el Dialogo no es el camino, única arma que permite caminar, saber, conocer, descubrir aquello que NO sabes, ni puedes intuir si no te acercas a tu adversario. Por favor, dialoguen ya…

 

 

 

 

 


A %d blogueros les gusta esto: