blog de Montserrat Ponsa

Sense pena ni glòria, amb clima gairebé tropical, inusual, per aquest mes que, al menys jo sempre li he tingut certa recança, avui és el darrer dia d’aquest mes que, enguany, té 28 dies -serà l’any 2024 que en tindrà 29-. Fred-neu-vent-fosca-boirina-costipats-. Hi ha una dita que diu sol de febrer mai dura un dia sencer.

Sort que el dia s’allarga i, com diuen terres enllà febrero el mes loco, coincideixen les temperatures primaverals i records pel que fa al fred. Recordo, d’anys en rera inundacions i temporals d’aigua i neu. Les gelades dels anys 1954-1956-2012, els temporals de vent de 1941-1963-1989, les nevades de 1944-1954-2005, les pluges catastròfiques de 1974 i 1988.

Febrer boig que es vol reconciliar alguns anys amb temperatures primaverals com el 1960 ,1990, 1997, 2000, 2019, any que va tenir la màxima temperatura de 23/25º.

Millor que se’n vagi i, amb el dia més llarg, comenci la recuperació de tot, començant per la llum i la bonança, la pluja que necessita la terra i també nosaltres per a sobreviure i, fa mesos, que no es deixa sentir ni veure. La festejarem quan arribi, que sigui aviat…

No dic que s’hagi acabat, penso, des del primer moment, que ha vingut per quedar-se i haurem d’esforçar-nos a conviure-hi, ara que ja li hem pres la mida i la seva maldat. El seu objectiu primordial és d’acabar amb els més vells i les persones delicades. Som un gran destorb per a tot, ja que segons una gran majoria no produïm no treballem, gastem…

   És cert que alguns, entre els qual em compto, no seguim ordres dels de dalt de tot de l’economia quan dicten: gasta, compra, viatja, fes veure que estàs malalt, no vagis a la feina, total cobraràs una mica menys però, aprofita.ho per a fer feinetes. Et sortirà més favorable. On s’és vist! Alguns hem treballat tota la vida i, sabeu? Mai hem cobrat per fer res i, consti, que hem fet coses aprofitables.

   Què hem aprés d’aquest tràngol? De manera primordial el valor de l’amistat, la necessitat d’enraonar i compartir taula i paraula amb aquells que estimem i ens estimen, per a poder decidir, plegats el futur que volem, que ens agradaria i, hem de dibuixar, quan res és fàcil com abans. Més que mai ens necessitem propers els uns dels altres per tal que ningú hagi de romandre sol, rera una vida dedicada a tothom.

   N’haurem tret profit? Alguns sabem des de sempre on volem anar, com fer-ho per arribar-hi però, el món és tant cambiant i els ciutadans també, que fa que sigui costarut. Malauradament no és el dictat social el que ho mana, Cadascú, des de la seva situació personal l’ha de saber trobar deixant de banda allò que a molts-massa preocupa: i què diran?

   Si fas les coses com Deu mana, estigues tranquil! Que tothom pensi el què li surti dels nassos! Mai m’ha frenat pensar què diran, què pensaran, un dels esculls que arrosseguen a massa gent, àdhuc aquells dels qual mai havies imaginat. Maleïda por de què pensaran si fas el que consideres pertinen a cada moment de la vida que, no cal dir, modifica l’edad. No me n’arrepenteixo.

Res com els amics, els que sents propers, que et miren el ulls que no tenen por de comentar què els hi plau o si quelcom no els agrada, que no diuen sempre amén… Son els que encomanen energía i força quan més les necessites. Dissabte vetllada agradable amb amics, al voltant de la taula, sense embuts, en la que el temps, és l’únic enemic, la feina obliga. Gràcies, us ho estimo!

No dic que s’hagi acabat, penso des del primer moment que ha vingut per quedar-se i haurem d’esforçar-nos a conviure-hi, ara que ja li hem pres una mica la mida i la seva maldat. El seu objectiu primordial és d’acabar amb els més vells i les persones delicades. Som un gran destorb per a tot, ja que segons una gran majoria no produïm no treballem, gastem…

És cert que alguns, entre els qual em compto, no seguim ordres dels de dalt de tot de l’economia quan dicten: gasta, compra, viatja, fes veure que estàs malalt, no vagis a la feina, total cobraràs una mica menys però, aprofita.ho per a fer feinetes. Et sortirà més favorable. On s’és vist! Alguns hem treballat tota la vida i, sabeu? Mai hem cobrat per fer res i, consti, que hem fet coses aprofitables.

Què hem aprés d’aquest tràngol? De manera primordial el valor de l’amistat, la necessitat d’enraonar i compartir taula i paraula amb aquells que estimem i ens estimen, per a poder decidir, plegats el futur que volem, que ens agradaria i, hem de dibuixar, quan res és fàcil com abans. Més que mai ens necessitem propers els uns dels altres per tal que ningú hagi de romandre sol, rera una vida dedicada a tothom.

N’haurem tret profit? Alguns sabem des de sempre on volem anar, com fer-ho per arribar-hi però, el món és tant cambiant i els ciutadans també, que fa que sigui costarut. Malauradament no és el dictat social el que ho mana, Cadascú, des de la seva situació personal l’ha de saber trobar deixant de banda allò que a molts-massa preocupa: i què diran?

Si fas les coses com Deu mana, estigues tranquil! Que tothom pensi el què li surti dels nassos! Mai m’ha frenat pensar què diran, què pensaran, un dels esculls que arrosseguen a massa gent, àdhuc aquells que mai havies imaginat. Maleïda por de què pensaran si fas el que consideres pertinen a cada moment de la vida que, no cal dir, modifica l’edad. No me n’arrepenteixo.

Pel que fa al temps, avui es diria que de primavera, bo per caminar, molta gent al carrer. Diumenge de Carnaval, imagino que moltes activitats arreu. A l’Ametlla del Vallès, Carnaval és, des de sempre, festa grossa, seguida per tot el poble.

Nens disfressats acompanyats de pares-avis i molts, com jo, caminant badoquejant per a rememorar aquesta data, esperada quan érem petits. Veure el Rei del Carnaval, i el posterior enterro de la sardina, eren dies que enyoràvem, tot l’any, quan res era fàcil com ara.

Molta gent arreu de carrers i places, inusual al nostre poble, sempre buit de personal. Bona caminada, per agafar gana pel sopar. Trucades amb amics i parents, com cada vespre, concretant encontres per la setmana. M’agradaria que la temperatura seguis com ara, tot l’any: per abrigar se el vespre, per oblidar-se de la calefacció durant el dia.

La foto, té més de 75 anys, amb els meus germans jo la més gran, al banc de casa meva, a l’entrada de l’Hostal de El Pont de Vilomara

Ahir i avui fa un temps que no sap què fer, va a la deriva, com nosaltres . Ni plou ni fa sol, ni fred ni calor, com pertocaria a un 26 de febrer, de ple hivern. La Naturalesa està desgabellada, què deu reclamar?

Estic segura que ens vol recordar que la tinguem present, que no fem estralls, que pot enutjar-se, i fer-nos patir, encara, d’alguna malvestat. Va començar el 21 de desembre i s’acabará el 20 de març. És l’estació més curta de l’any. I pel que fa al més de març, les nostres iaies deien sempre: març-marçot porta la vella al clot i, a la jove, si pot

…la clase obrera que no puede estar, ni debe estar, subordinada a gobierno alguno, la clase obrera debe tener sus propios lineamientos, su independencia de acción, de crítica al gobierno, a su propio gobierno, un gobierno que cada día debe ser más obrero, más comprometido y más conformado por obreros, por trabajadores, por trabajadoras

Hugo Chávez Frías

Avui, S XXII és complicat viure sense l’enrenou de papers i més papers: permisos, autoritzacions, fes de vida, de residència, de salut, de baixa d’un vehicle… Tot té un cost i, a la majoria ens costa obtenir-los; has d’anar a recollir-los on correspongui, hora prèvia reservada, alguns amb cost. Quan et fas gran i no depens únicament de tu, tot es complica. Maleïda paperassa! M’agradaria recuperar la vida sossegada que vivíem abans de crear-nos tantes necessitats, quan sorties al carrer i trobaves a la gent, xerraves, sabíem què passava als nostres pobles i ciutats. Ara, tot és misteriós, reservat, com si la gent tingués por de que li robéssis alguna idèa que te en projecte.

Massa persones que vien del cuento i n’arrosseguen a d’altres amb afany de lucre. La vida no és aixó, és treballar per seguir endavant siguis on siguis. Així he fet sempre, mai defugint responsabilitats. Hi som perquè hi volem ser i formar part del col-lectiu del poble que ens acull fa ja molts anys!