Quim Torra és el meu President

enero 26, 2020

Sense embuts. Home culte i entranyable. És el meu President.

Abans de ser-ho,  havíem fet moltes activitats  amb el Grup Vibrant companys afectats per la Cultura i pel país: Catalunya.

Recordo de manera especial un Acte d’Homenatge a Heribert Barrera al Fòssar de les Moreres per recordar-lo.

Vam participar-hi molts amics de l’Heribert i, Quim Torra, va ser el conductor de l’acte.


Puigdemont, Comín y Ponsatí darán un mitín en Perpiñán. Gemma Lapedriza

enero 26, 2020

Acto político el 29 de febrero en el Parque de las Exposiciones a las 12.00h. en Perpiñán, con  el President Carles Puigdemont y los consejeros Toni Comín y Clara Ponsatí. Tendrá como lema: La República en el centro del mundo’.

¿Qué significa el lema elegido?

La República en el centro -del mundo-  es una referencia al pintor Salvador Dalí , que bautizó la Estación de tren de Perpiñán como ‘El Centro del Mundo’ el 27 de agosto de 1965 .

Fue durante un viaje con Gala, el año 1965 desde Cadaqués, pasando por Ceret, en plena dictadura franquista en España.


AJORNAT EL DEJUNI PELS PRESOS A SOLSONA

enero 26, 2020

Amics, per problemes d’infraestructura i per la quantitat d’esdeveniments dels propers dies, hem acordat

AJORNAR EL DEJUNI els dies 14/15/16 a SOLSONA

Proposarem noves dates.

Cal que siguem molts els que hi participem i, els propers dies, estan farcits d’activitats i encontres en els quals no volem deixar de participar.

Els presos son la nostra prioritat. Els volem a casa, NO dos dies sinó de forma definitiva. Les families els necessiten, nosaltres, el seus companys i amcis també.

Trobarem noves dates i us ho comunicarem. No es pot permetre una situació tan vergonyant


Monsenyor Jaume Traserra en el record

enero 25, 2020

Avui 25 de gener, a Solsona, hem recordat a Monsenyor Jaume Traserra coincidint amb l’aniversari de la seva mort a Granollers fa un any, el 25 de gener 2019.

Bona representació familiar. També de les persones que el van acompanyar els darrers temps, la Dra. Mònica Ribell i el seu cuidador Edmundo, entre altres amics. Tots emocionats encara de la seva generositat i sabiduria.

Ha oficiat el Bisbe Xavier Novell fent una excel.lent Memòria del seu predecessor el Sr Bisbe -Jaume Traserra-, com l’anomenàvem els que l’havíem conegut quan érem petits.

Nota de color i esperança l’han posat els petits, fills dels seus nebots.

La vida segueix, sapiguem aprofitar-la.

 

 


Carta abans de la matinada. Josep Mª Boixareu

enero 25, 2020

Amics, amigues

Quan encara no ens havíem refet de l’accident de la petroquímica de Tarragona ens arriben uns aiguats mai desitjats, ni en temps de sequera. Hi havia previsions i avisos, però un desastre d’aquesta magnitud era difícil de preveure; mig Catalunya ha estat, i encara està, afectada. El pitjor sempre son les víctimes mortals. Tan se val el nombre, amb una n’hi ha prou. No sé si recordo bé, però després del llibre Un millón de muertos de Josep Maria Gironella, Bartolomé Soler, de Palou, en va publicar un que es titulava Los muertos no se cuentan (perdoneu les imprecisions, fa temps i la memòria se’m rovella). Soler tenia raó, al menys pel títol. A qui li toca com a víctima un fill, el pare o un germà, amb la seva víctima en té prou.

Els mitjans de comunicació han donat prou informació sobre l’abast i els impressionants danys causats per la mal anomenada tempesta “Glòria”. Tenim les imatges ben gravades amb tots els drames que hi ha al darrere: persones, animals, bens de tota mena, agricultura, pesca, indústria, comunicacions, paisatge, construccions… Un desastre, pena, tristor. Responsables? Només n’hi ha un: el canvi climàtic, i seguirem així mentre els detractors interessats de la ciència no reaccionin i prenguin les mesures adients. Un alt cost a curt termini, però el desastre total a mig i llarg. El planeta, la humanitat, els éssers vius, estan condemnats si no s’actua de seguida.

Que algú hauria pogut fer quelcom millor? Això sempre, però personalment crec que les autoritats catalanes i els cossos d’assistència han fet, en termes generals, el que havien de fer. Si de cas, potser algunes coses estaven mal fetes des de feia molt de temps: construccions, proteccions…? Un punt en concret, l’alliberament d’aigües dels pantans de Sau i Susqueda. El dia abans dels aiguats quedava un 30% de capacitat buida i en dos dies van sobrepassar el 100%. Hi ha experts en com, quan i quant s’ha de desaiguar en cada moment i estic segur que es van trobar davant d’un impossible. No cerquem culpables d’ara. En tot cas hauríem de mirar molt enrere. Ara toca mirar endavant; recuperar i reconstruir el que es pugui i fer algunes coses millor, preveient a llarg termini el que sembla impossible de preveure.

Avui no estic en condicions d’escriure gaire més, però tampoc podia ignorar quelcom que ha afectat la major part de Catalunya i els catalans més directament o indirecta. A mi, a tots nosaltres, ens afecta el desastre a l’agricultura, pesca, comunicacions i crec que hi hauria d’haver una mostra de solidaritat de la ciutadania no afectada directament per ajudar als qui estan passant un tràngol que, en molts casos, serà llarg i penós i, també, ajudar a reconstruir la part de país malmesa. Ho hem fet en altres casos i situacions; ara també toca.

Estic trist, preocupat i, també, emprenyat. Avui no volia parlar de política, però és que el mateix drama territorial i humà m’hi obliga. Tractaré de ser breu. Mentre el president de la Generalitat, M. H. Sr. Quim Torra, estava recorrent tot el territori català afectat pels aiguats, reunint-se amb les autoritats i persones més properes al desastre,

el maligne Tribunal Supremo Español, decidia i proclamava públicament la seva inhabilitació. Aquella mala gent, poden ser pitjors persones? No! Perquè no son persones, son bèsties deleroses de sang catalana. Sí, així mateix, bèsties! Deuen pensar gaire en les víctimes del recent desastre? En el territori que si poguessin destruirien pitjor i més del que ho han fet els aiguats? Mala gent! I no entro en els fons de qui aquests dies també ha estat perseguit injustament per l’Audiencia Nacional, el major Trapero, a qui no li perdonaran mai la professional i impecable actuació dels Mossos d’Esquadra arran dels atemptats del 17-A, sobre el que encara no s’ha descobert qui hi havia al darrere. Penseu en unes sigles…

No sé com ni quan es compensarà els afectats directament pel desastre que ha patit Catalunya; no tinc gaires esperances que es puguin refer aviat, però, insisteixo, els ciutadans no afectats directament hauríem de fer alguna cosa.

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplan


Mirar con ojos de otros. Federico Mayor Zaragoza

enero 24, 2020

Hermoso Poema escrito en Florencia 27 de octubre 2005

 

Mirar con ojos de otros…

con otros ojos.

Ya es hora

de vernos

nosotros mismos,

como somos

y como aparecemos

Si no observamos

la realidad

desde todos los ángulos

y logramos saber

cómo es exactamente

seguiremos siendo incapaces

de cambiarla.


Declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya sobre l’art de la Franja i la col·lecció del Museu de Lleida

enero 24, 2020

El patrimoni cultural i històric té un valor fonamental. És una eina de vital importància com a vehicle per a la construcció d’identitats i per al reforç de mecanismes de pertinença. Al mateix temps, però, és un vestigi de lligams culturals, socials i econòmics entre comunitats i territoris, i testimoni de llur supervivència al llarg del temps.

La condició de patrimoni cultural no és excloent. Una mateixa obra pot formar part de diversos patrimonis culturals diferenciats i la seva pertinença no depèn en cap cas d’allí on sigui, ni tan sols de qui en sigui el propietari o el tenidor. En conseqüència, posseir un determinat patrimoni implica drets i deures: el dret que s’integri en el propi relat i el deure de protegir-lo, estudiar-lo i donar-lo a conèixer. Drets i deures que no es veuen limitats pel fet de gaudir o no de la possessió, ni tampoc pel fet que es trobi situat en un o altre territori.

En aquest sentit, les obres d’art de la col·lecció d’art sacre de les parròquies segregades del bisbat de Lleida, avui inscrites en el territori aragonès, formen part de l’herència de la Corona d’Aragó i, per tant, continuen essent patrimoni cultural tant de Catalunya com d’Aragó. Per això, cal que aquest patrimoni sigui gestionat com a element vertebrador dels llaços comuns entre dues comunitats veïnes, germanes i profundament relacionades, com són l’aragonesa i la catalana, i, en cap cas, com a instrument de confrontació i de menyspreu dels valors de la convivència i del bastiment d’un discurs comú.

Davant d’això, els principis de permanència, integritat i protecció de les col·leccions museístiques s’han de conjugar amb un tractament que les faci un bé útil, identificable i compartit. La gestió del patrimoni ha de partir d’un projecte compartit, que assoleixi el repte que ambdues comunitats mantinguin un sentiment de pertinença, sense que es perdi el sentit de col·lecció unitària, i que es desenvolupi una gestió compartida entre Catalunya i Aragó per mitjà d’una política d’exposicions itinerants o consecutives.

Per tot això, el Parlament de Catalunya manifesta la conveniència que la discussió sobre la titularitat de les col·leccions se sostregui de la lluita judicial i es porti al terreny patrimonial i tècnic.

Així mateix, el Parlament de Catalunya declara que s’han de salvaguardar la unitat i la integritat de les obres d’art sacre provinents de les parròquies que havien format part del bisbat de Lleida fins als anys 1995-1997, adquirides i integrades de manera lícita i legítima a la col·lecció lleidatana, i que s’han de gestionar de manera compartida, sempre d’acord amb criteris museològics que en garanteixin la dita unitat i la conservació, l’estudi i un coneixement ampli per part de tota la ciutadania.

Palau del Parlament, 23 de gener de 2020

Eduard Pujol i Bonell . Portaveu del GP JxCat; Anna Caula i Paretas, Portaveu del GP ERC; Eva Granados Galiano, Portaveu del GP PSC-Units; Susanna Segovia Sánchez, Portaveu del GP CatECP; Carles Riera Albert, Representant del SP CUP-CC

 


A %d blogueros les gusta esto: