Estimar o no estimar

mayo 27, 2022
Costa imaginar que algú pugui seguir dempeus si no estima i es sent estimat. Hem tingut molt temps per pensar en aquest llarg període de semi-tancament, sobretot pel que fa a nosaltres, els més grans. La Covid ha servit per recordar temps passats quan, malgrat les dificultats econòmiques pròpies d’una època de post guerra, ens sentíem més feliços que no es sentim avui. Dol que els nostres joves, que ho tenen tot a l’abast, amb unes possibilitats inimaginables en els nostres temps, no estiguin mai contents i exigeixin sempre més i més… Jo pensava que ja no em quedava res per veure i, vet aquí que la pandèmia ens ha mostrat una nova manera de viure, allunyant nos dels que estimem i voldríem prop nostre. També de molts amics d’altres països que al menys a mi, ara, se’m farà difícil retrobar. Amics del món: sapigueu que us estimo i us recordo, que mai oblidaré el temps compartit del qual vaig aprendre a ser una persona que toca de peus a terra i sap distingir entre el be i el mal. Amb la marxa mundial per la pau i la No violència, a través dels 5 Continents, els contactes van ser nombrosos homes-dones que portaré sempre més al cor. No les puc enumerar, tantes son, però els dic: us porto al cor. En aquests moments difícils  m’han servit per rememorar camins recorreguts amb una dèria comuna: la pau i la no violència en un llarg caminar de germanor, d’amor i d’esperança a través del Cinc Continents. Si no et mous de casa, com ens passa ara, no et pots fiar d’allò que llegeixes o escoltes perquè tothom ho engalana com si fos una festa i, penso, que la realitat s’apropa més a un dol: son molts els que ens han deixat i no hem pogut acomiadar. Sempre al cor!

Begin the Beguine

mayo 27, 2022

Recordo una cançó dels anys 40 que cantava Frank Sinatra que em tenia el cor robat. Acabo d’escoltar-la i, penso que segueix essent una joia. Recomanaria als nostres joves que l’escoltin i opinin, és una cançó de veritat…amb missatge d’amor.

When they begin the beguine, it brings bach the soud of music so tender, it brings bach a night of tropical splendor it brings back a memory ever green…

Recuperem poc a poc el nostre què fer diari, amb serenitat i amor prop dels que estimem i ens estimen, dels que ens necessiten però no ho diuen.

No ens quedem tancats a casa amorrats a les bajanades que ofereix la TV.
Podrien escollir programes a l’abast de tothom d’entreteniment. Per què no ho fan?


Viure de records?

mayo 26, 2022

Doncs sí, ajuden a mesura que et fas gran. Quan alguns pensen que tot t’és igual, potser degut a que no reacciones amb tanta vehemència com ho fa la majoria. Els records ajuden a viure quan sembla que tot falla: salut, economia, mobilitat…

Ho hem viscut prop dels nostres més grans i n’hem aprés. Ara, se’ns apropa a nosaltres i hem d’estar preparats per a resoldre-ho tant be com sapiguem. Consti que la memòria no ens la pot robar ningú, menys encara el pas del temps.

Segur que allò que no recordem, no era elemental. La naturalesa humana és sàbia i, allò que estimàvem, ho portarem sempre al cor. No equival a viure de records. Simplement ajuden a rememorar lo positiu de les nostres vides, amics i parents estimats.

Ens apropen fets que ens han marcat, alguns dels quals teníem potser a l’oblit i, de sobte, apareixen i t’insuflen el seu alé per reviure amors i enyorances.

Estic decepcionada de molts allunyaments, ara diuen que deguts a la pandèmia, a la que responsabilitzen de tot. Jo dic No i No! Massa coneguts la proclamen culpable de tot el dolent que ens arriba, quan son ells, que no volen responsabilitats.

Des d’aqui els dic: Hi som i encara podem ser-vos útils, no ho oblideu! Som-hi?


Sofriment i guariments

mayo 26, 2022
cap-ct-aurora.jpg
Beneficiar-se del sofriment’ és el títol prou il·lustratiu que Oxfam Intermon ha escollit per l’Informe 2022 abans de la Cimera de Davos, la dels països més rics del planeta i de les grans fortunes mil milionàries.
La pandèmia ha esdevingut un doll d’or per 2.668 mil milionaris (573 més que abans 2020), ha incrementat la riquesa i poder dels 10 homes de la flor i nata de l’elit econòmica mundial (disposen de més riquesa que les 3.100 milions de persones que formen el 40 % més pobre de la humanitat). Oxfam conclou lapidari: “Aquest augment de la riquesa i de la pobresa en paral·lel són dues cares de la mateixa moneda”.
Entre els guariments possibles hi ha l’expectativa positiva del municipalisme del canvi, doncs segueix ben disposat a desenvolupar les seves polítiques veïnals, la presentació de l’Ada Colau és per enfortir el pols, des de l’alcaldia de la capital de Catalunya i segona ciutat de l’Estat. La gravetat de la post pandèmia te un focus ardent en la depredació i guerra contra Ucraïna, el sindicalisme aixeca la seva veu per demanar el suport de la gent treballadora.
Oxfam resumeix la situació com la Pandèmia de la desigualtat salarial, salut, gènere, racial i entre països; és un escenari que no es resol amb les fórmules normals del mercat capitalista, on la riquesa creix sense topall pels més poderosos a costa de les milers de milions de persones treballadores i de l’augment de la pobresa. Els governs fomenten aquesta contradicció esgavellada quan podrien i haurien de prendre mesures per disminuir les desigualtats.
Sobre l’ordre legal l’informe expressa que les persones més riques del planeta són les grans usuàries i beneficaries dels paradisos fiscals. L’avarícia del capital és tant deshumanitzada que la riquesa actual acumulada pels mil milionaris esmentats equival ja al 13,9 % del PIB mundial, s’ha triplicat des de l’any 2000 quan era d’un 4,4 %. Cinc de les principals empreses energètiques (BP, Shell, Total Energies, Exxon y Chevron) s’embutxacaren l’anterior any 2.600 dòlars de beneficis per segon. L’augment de les fortunes dels amos dels sectors de l’alimentació i l’energia en els últims dos anys equival a mil milions cada dos dies.
La família Cargill, junt altres tres corporacions del sector, controla el 70 % del mercat agrícola mundial. La bretxa de gènere laboral s’ha disparat pel gran volum de cures que recau sobre les dones, unes remunerades com la d’infermeria, però la immensa majoria fora del mercat laboral, sense ingressos, com les de la llar.L’informe és una perla, les estadístiques que necessita l’economia capitalista per funcionar, ni que sigui amb el caos de la competència, les guerres comercials i militars, són una font de coneixement imprescindible per una anàlisi acurada i precisa.
L’economia globalitzada neoliberal està en una profunda crisi amb unes perspectives de destrucció i involució política, de gènere i climàtica. Un escenari dantesc que necessita de la força revolucionària treballadora per finalitzar amb les penúries i desigualtats, fent brillar alternatives socials, comunals, feministes i de cures de la natura i la vida.
Els Estats no es poden revoltar contra els seus poderosos amos, de les grans corporacions multinacionals. Cal esmicolar-los i construir uns altres poders polítics que emanin i depenguin de les classes treballadores i de les dones, així com de les diverses minories extorsionades i oprimides. Un poder treballador que impedeixi l’espoli dels pobles i instauri una equitat veritable per a la majoria.Les reformes proposades per Oxfam als estats i grans fortunes convé tenir-les en compte. Si s’apliquessin serien una volta de timó important.
El rumb vers una disminució de les desigualtats alleugeraria els sofriments inaudits, tot i que no es posi en qüestió la font, les causes, del desastre econòmic, val a dir la propietat privada dels mitjans de producció, el domini sobre la meitat de la humanitat dones, l’espoli de la natura, l’explotació del treball, inclòs l’entramat estatal institucional i una moral i costums de cultura d’opressió i misogínia.

Oxfam proposa fiscalitat transparent i impostos extraordinaris als “beneficis caiguts del cel” de la pandèmia per pal·liar l’impacte dels elevats preus dels alimentes i l’energia: un impost temporal del 90 % als beneficis excessius; Impostos permanents sobre el patrimoni de la híper concentració de la riquesa suprema. Fa una simulació de que un impost anual sobre el patrimoni net (un 2 % per més de 5 milions $, 5 % els de per sobre els mil milions de dòlars) podria general uns 2,52 bilions $ anuals, suficients segons l’informe esmentat per ajudar a sortir de la pobresa a 2.300 milions de persones, produir vacunes per a tot el mon i proporcionar serveis de salut i de protecció social universals a la població dels països de renda mitja-bixa i baixa.
Alhora proposa condonar el deute als països més necessitats i que no el poden pagar, enfortir la prestació social, controlar els preus i establir uns sistemes fiscals més justos. L’organització internacional que alerta de no fer-ho “ens abocarà novament al desastre”.Li manca a aquest hipotètic i positiu programa agafar del tot el brau per les banyes. Una Renda Bàsica Universal. Drets i Serveis de salut i sector vitals siguin públics i gratuïts arreu. Drets, llibertats i respecte a totes les persones i pobles i minories.
Els sindicats ucraïnesos demanen suport, contra la guerra de Rússia i per frenar mesures contra els drets a la gent treballadora a la pròpia Ucraïna. Tot el suport a aquesta crida i a la resistència, per la retirada de les tropes russes. Una Europa de pau és amb llibertats i unió, des de l’Atlàntic fins els Urals, per sobre del xoc interimperialista. Per aquesta mobilització us proposem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Esmaperduts…

mayo 24, 2022

Perdre l’esma equival a perdre l’orientació, la facultat de saber on es va, què es fa, com arribar-hi. Alguns ho som per culpa de l’edat que no sol perdonar ningú, d’altres, pel seu poc interés ja que si col-laborar amb determinat projecte no li represente increment per la seva economia NO ho fa.

Alguns ho hem fet sempre tot sense afany de lucre, pel plaer de col-laborar en temes interessants pel país, per la ciutat que estimem, pel nostre poble, pels nostres propers. No cal dir que sempre i quan els manaires ens deixin fer-opinar ja que, sovint, es pensen que els vols robar protagonisme. Mai ha sigut el meu interès. Si el meu ajut o suport és pel be de tots mai he dit no, malgrat no diguin que hi he col-laborat.

Només faltava la Covid per a produir més esmapeduts que pul-lulen i no saben on van. No és fàcil subsistir quan tot bufa en contra. D’aqui el gran augment de persones indecisas, jo els nomeno esmaperduts. Mai troben el seu cami però menys encara en aquests moments dificils, desconcertats quan res és el que sembla i pocs volen arriscar-se. Jo sí…

Els joves, majoritàriament, esperen que els grans els resolguin els problemes vitals fins deu sap quan. Els més grans, intentant ajudar i no ser una càrrega per a ningú. Costa trobar l’equilibri i arribar sans i estalvis a aquest cami-vida que, feixuc, sovint ens deixa sense alé. Respira fondo, recomanen però… com a tot en aquesta vida que coneixem -confiem que l’altra serà més planera- ens hi anem acostumant i, no ens queixem. Malauradament n’hi ha que ho tenen encara més feixuc: potser no caminen o, no tenen sostre.

S’ha perdut la paraula, la conversa, l’art per a mi més notable que ens diferencia dels animals. Tothom corre, tothom té pressa, algú l’espera i et deixa sovint amb la paraula a la boca. Calcria inventar uns espais on poder fer de les teves: enraonar, cridar, sense que et prenguéssin per boig! Solo fer-ho a casa meva quan estic sola. Amb qui tenies… tant acalorada discusió?

Vet aqui que he aprés a dir mentides pietoses: ha vingut un amic o parlava per telèfon, quan la realitat és que ho feia per esbravar-me i dir coses que penso però ningú vol escoltar. Se que se les emporta el vent però jo, ja he manifestat el meu sentir: sovint, allunyat de la realitat. Sabeu? com diu el refran No hi ha pitjor sord que el que no sal escoltar. Ho ratifico, Ben dit.


Santi Santamaria, un cocinero en libertad

mayo 24, 2022

He encontrado este artículo que escribí el 31 de mayo 2010. Recuerdos de vida que nadie me puede robar.

No es fácil ser Santi Santamaria, un cocinero de élite sin ataduras a nada ni a nadie.
29 años al frente de los fogones, sencillos primero en su hermosa casa de Sant Celoni junto a su esposa Mª Angels, que sus amigos hemos tenido el placer de ver crecer sumando esfuerzos, consiguiendo con su tesón y cariño conquistar las estrellas, valga la redundancia de la Guía Michelin: 3 para Can Fabes en Sant Celoni, 2 para el Sant Celoni de Madrid, 1 para Evo el restaurante de l’Hospitalet, 1 para Tierra, restaurante del hotel Valdepalacions.

Mima además, otros reconocidos restaurantes como el Ossiano en el Hotel Atlantis the Palm en Dubai, y ahora está presto a inagurar otro en Singapur. Nunca quiso entrar en “capillitas”, hecho que sus colegas no le perdonan. Para los catalanes es un renegado “vendido” fuera del país, para el resto de España un independentista recalcitrante… La envidia corroe las mentes más puras.
Con su fina ironia, con su buena lectura -tono, dicción- nos ha paseado por los problemas que aquejan el mundo, en tono español, a partir de la historia de una vaca. El título de la Conferencia “Porqué las vacas bien ordeñadas dan champan”. La colaboración de artistas y amigos ha reforzado su tesis respecto el momento dificil que nos aqueja, político, económico, social, haciendo especial hincapié en las autoridades gobernantes, las Caixes, los medios de comunicación, algunos cocineros y sus comidas especiales…
Buen rollo como dicen ahora, interesante repaso del día a día que nos afecta, mentiras, engaños, medias verdades, servilismo.
Bravo Santi, eres un genio y muchos no te lo perdonan… sabes cocinar, dibujar, escribir, declamar… Nadie ni nada se te puede resistir. Gracias por ser un rebelde con causa. Te queremos, te apoyamos.


Com diu una cançó: la vida dona sorpreses

mayo 23, 2022
Mai surt allò que esperaves, que havies treballat i confiaves donés fruit. Imagino que és comú a tothom però penso que caldria aprofundir alguns per què? Per evitar repeticions no desitjades. Món de mones o de persones que estimem la vida i el quefer diari?

Les ensopegades no buscades colpeixen i desanimen però…hi som i seguirem el nostre caminar previst mentre la vida ens acompanyi. Sabem de vell antuvi que no tot son flors i violes però, ens agradaria recuperar aquell nostre caminar de felicitat quan res era possible i, érem més feliços que ara.

L’experiència de vida, per sort, no ens la pot robar res, ni ningú. M’hi deleixo ara, escrivint-la. Ah! i els que pensen que ho saben i ho tenen tot que tinguin paciència. El sentit comú dels senzills els pot guanyar el pols, si l’arriben a fer. La vida, sovint, dona sorpreses… No les esperades.

Diumenge calorós…

mayo 22, 2022

Em costa dir que tinc calor però avui ho he repetit moltes vegades. Matí agradable, a primera hora a Puiggraciós però, a mesura que avançava el dia, la temperatura s’ha anat enfilant. Termometres? 36/17º a l’Ametlla del Vallès. Donava la sensació d’ofec.

Ganes de romandre quieta, casa tancada, portes i persianes closes, per preservar l’interior de l’escalfor externa. Son les onze de la nit però la fresca no arriba. Confíem, malgrat que la previsió per demà segueix a l’alça…


Anònims. Sempre interessant!

mayo 21, 2022


Una mirada a les guerres del segle XX a través dels metges que van estar al front.
La guerra civil espanyola i la guerra de la Xina contra el Japó van transcendir les seves fronteres. Per a bona part de l’opinió pública mundial eren l’avançada dels grans conflictes ideològics i militars contemporanis. Alguns voluntaris internacionals van decidir implicar-se directament i compartir sobre el terreny la sort d’aquelles terres fins aleshores als marges del tauler global. Entre ells, pocs van tenir la rellevància de l’equip internacional de doctors que, primer integrats a les Brigades Internacionals favorables a la República espanyola i després com a col·laboradors de la Creu Roja Xina, van destacar per la continuïtat del seu compromís ideològic i el seu sacrifici personal, per la rellevància dels seus coneixements mèdics, per la seva significació individual i col·lectiva, i per la petjada indeleble d’aquelles experiències a les seves vides. L’investigador Carles Brasó Broggi recupera amb documentació inèdita d’arxius de tot el món, la història d’aquests metges errants, tant durant la seva etapa a les dues guerres, com de les seves trajectòries prèvies i posteriors, estretament lligades als moviments internacionalistes, a la influència comunista , a la Segona Guerra Mundial i a la posterior Guerra Freda.


Avui llarga trobada a Puiggaciós

mayo 21, 2022

Avui trobada del Grup Enllaç de Puiggraciós, preparant activitats a dur a terme abans d’acabar l’estiu. Apart d’acords puntuals sobre futurs encontres, hem previst un Concert del Josep Mª Roger, piano, pel diumenge 26 de juny a les 18h, al Santuari i,

la Caminada contemplativa «caminem junts» pel dissabte 2 de juliol, a partir de les 8.30h. No cal dir que tenim i tindrem molt present el Jaume Galobart company nostre, que ens va deixar el passat mes de març sense fer soroll, tal com ho feia tot i, ho feia be. Gràcies Jaume, et tenim-tindrem molt present. Ens faltes!


A %d blogueros les gusta esto: