Ganes de recuperar la normalitat

enero 23, 2022

En aquest món tot té un inici i un final. Avui gener 2022, tots desitgem que s’acabi la Covid 19 i la vida recuperi la normalitat. Estic convençuda que a partir d’ara, tot serà diferent. L’experiència -al menys a mi- ens ha demostrat que hi ha coses que hem de modificar si volem seguir dempeus.

La higiene ha de ser prioritària. Els que com jo ja hem viscut altres pandèmies -recordo la tuberculosi i el tifus de postguerra- quan res era fàcil, que la higiene va jugar paper notori. Cal també evitar contactes amb persones afectades.

No assistir a llocs multitudinaris, mantenir distància entre la gent, bona higiene a l’entrar i sortir de casa, no deixar d’utilitzar les mascaretes, per molt que ens empipin. Em costa suportarla. Tinc la sensació d’ofeg i no la resisteixo gaire estona.

Llàstima que el fred m’atueix i, no puc anar a caminar si no és quan fa sol. Es fa fosc massa aviat i, si no surts mentre hi ha sol, millor confiar que serà millor esperar demà.


El poder del sol

enero 22, 2022

Costa d’imaginar un dia sense sol, el meu enamorat. La vida seria un caos si deixés d’il-luminar-nos, de preservar-ho tot. No és estrany que, les persones que viuen a països on a penes el veuen, siguin molt diferents a nosaltres, els que el gaudim cada dia. Malauradament, però, no ho agraïm prou.

Son les 18,14h, ja fosqueja malgrat que els dies ja s’han allargat.

Fosca, pandèmia, poca gent al carrer, no conviden a ser feliç…

Confiem que el sol no ens abandonarà…És el nostre millor aliat juntament amb els amics de vida, amb els que mantenim llargues converses ni que sigui via telefònica. Gràcies, sabeu que us estimo i us necessito


The End is Nigh-Circ

enero 22, 2022

28 de gener – 20 hores
Descompte del 50%

Nou persones a l’escenari provinents de 8 països per explicar-nos la fi del món
Espectacle basat en l’apocalipsi del món que coneixem, de la societat i de l’ésser humà. The End is Nigh (La fi és a prop) és un espectacle que planteja una atmosfera alhora amenaçadora i absurda on, més que mai, tot és possible. 

Per gaudir del descompte només cal que un cop hàgiu seleccionat les butaques introduïu el codi REBAIXESEG. Automàticament s’aplicarà el 50% de descompte
Vull entrades per ‘The end is nigh’

Tardor exquisida

enero 20, 2022

Sempre dic que m’agrada l’estiu, la calor, No, el fred. Enguany hi afegiria la tardor per la seva exquisida bonança, sense dèries de malt temps, de fred. Llàstima que la claror sigui tant curta… Enguany ha estat, al menys fins ara, sense grans enrenous i, tant de bo persisteixi. Postes de sol exquisides! M’esborrona el fred…

Fred que sumat a la Covid -19 ens ho farà passar malament. Ens delim per trobar-nos amb amics i parents abraçar-nos, xerrar, explicar-nos les experiències viscudes. Els temors i les recances de no poder ajudar a segons qui, que potser ho necessita.

Costa imaginar com i on s’han arrecerat els sense sostre i. com ho estan vivint. M’esborrona només pensar-ho! Confio que els diferents Municipis s’hagin preocupat de d’aixoplugar-los. Cases buides no en falten arreu…

.


Ne me quitte pas. Vicens Vacca&Jordi Soley

enero 20, 2022

Últims dies per visitar la Intervenció

El próxim 30 de gener finalitza Èxit Ne ME QUITTE PAS, una intervenció acústica de Vicens Vacca i Jordi Soley dins la Col-lecció de Carrosses Fúnebres de Barcelona. Vacca organitza, de manera semi-controlada, els sons que Soley ha generat sobre la mítica peça de Jacques Brel.

L’emissió continua de so s’emet des de 5 altaveus asíncrons i a l’uníson.

Els dies i horaris en els que es pot visitar són:

Dissabte 22/01 de 10 a 14h. 
Diumenge 23/01 de 10 a 14h.
Dissabte 29/01 de 10 a 14h.
Diumenge 30/01 de 10 a 14h.

COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES
 c. Mare de Déu del Port, 56-58
(Al costat de l’accés principal del cementiri)
Ronda Litoral – Sortida 13 – 08038 Barcelona
Horari: dissabtes i diumenges de 10 a 14h.
 

La gran epidemia de tifus de 1914: 994 fallecidos.

enero 19, 2022
Eduardo Rolland

La contaminación de las fuentes dejó en la ciudad 994 muertos en una auténtica catástrofe. Eduardo Rolland

De 1914 a 1918, la I guerra mundial dejó 8,5 millones de combatientes muertos. En su día fue el conflicto más mortífero de la historia de la humanidad. Un siglo más tarde ya ha sido desplazado a un discreto quinto puesto. Pero, junto a los soldados caídos en el frente, fue también una guerra de epidemias. Que comenzó con la de tifus y terminó con la llamada gripe española.

La gran pandemia de gripe de 1918 dejó entre 20 y 40 millones de muertos. Y, a diferencia del conflicto bélico, esto no ha sido superado. Diezmó a la población de todas las edades, en todos los países y de cualquier estrato social. Incluso arrasó a perros y gatos, que también la padecieron.

Menos famosa fue la epidemia de tifus de 1914, que afectó a media Europa y, en la neutral España, fue especialmente virulenta. En el siglo anterior, el pánico sanitario había sido el cólera morbo asiático, con sus sucesivos brotes epidémicos, tras la entrada del bacilo del vibrio cholerae a través de puertos como el de Vigo. El tifus, por su parte, no era importado: su estallido surgió del corazón mismo de las ciudades por la contaminación de sus fuentes de agua potable.

Hay que señalar que este tifus es el a veces más conocido como fiebre tifoidea transmitido por una bacteria salmonella que contamina aguas y alimentos. En contraste con el tifus clásico provocado por una bacteria rickettsia, cuyo vector es el piojo. Este último se transmite por la picadura de estos parásitos, que pueden llevar la bacteria en las microscópicas heces que dejan en nuestra piel mientras se pasean entre picadura y picadura. Ahorremos los datos más escabrosos, pero rindamos homenaje a la forma en que el médico polaco Rudolf Weigl desarrolló la vacuna para este último tifus, introduciendo uno a uno, con una aguja capilar, por el ano de los piojos, bacterias rickettsia para que las cultivasen en su tracto digestivo. Aún hoy se considera una gran injusticia que no recibiese el premio Nobel por tanto esfuerzo.

Pero volvamos al otro tifus. En Barcelona, la epidemia de 1914 dejó 25.000 enfermos y algo más de 2.000 fallecidos. Y aún hoy se recuerda como una de las más terribles para la ciudad condal. Pero estas cifras no resisten la comparación con lo que sucedió en Vigo, donde ese año murieron de tifus 994 vecinos. Es cierto que el dato es la mitad. Pero Barcelona tenía ese año más de 600.000 habitantes. Y Vigo, 45.000.

Fue gracias al Laboratorio Municipal, el primero de Galicia y uno de los pioneros en España, que la epidemia de tifus de 1914 en Vigo no fue todavía peor. Desde la creación del laboratorio, una importante misión eran controlar la salubridad de las fuentes públicas, de las que en 1908 se contaban 12 dentro del casco urbano. Aunque en 1903 se había creado una Sociedad Anónima de Abastecimiento de Aguas, la realidad es que el servicio era poco eficaz, llegaba a las casas más pudientes y no mejoraría hasta que fue municipalizado, en noviembre de 1925.

Buena parte de los vigueses seguían abasteciéndose en las fuentes públicas, muchas contaminadas. Y, para colmo, el propio servicio de aguas se nutría de ellas, llevando la contaminación hasta los hogares.

Ya en 1910, el director del Laboratorio Municipal advertía de las malas condiciones del agua «por la presencia de colibacilos». Pero fue en el verano de 1914 cuando se desató la epidemia.

El laboratorio señaló como una de las causas el abono de los campos con excrementos procedentes de enfermos. Y aconsejó hervir la leche y el agua para el consumo. También, evitar las bebidas heladas y consumir fruta muy madura.

Todos los días se hacían análisis microbianos de las aguas. Y se acometió un esfuerzo de desinfección enorme. Basta decir que en los diez días que van del 13 al 22 de julio de 1914, el Laboratorio Municipal desinfectó 194 viviendas de Vigo.

Superado el brote vigués con sus 994 muertos, al año siguiente el Ayuntamiento ordenó análisis exhaustivos de las fuentes públicas, Que continuaron en los veranos sucesivos hasta que el servicio fue municipalizado en 1925, ya con sus garantías sanitarias. Pero el horror del tifus de 1914 todavía seguía vivo cuando, solo cuatro años más tarde, haría su aparición en la ciudad su majestad letal la gran gripe española.


Recuperem la vida!

enero 19, 2022

Costa seguir enyorant recuperar la vida. Qui ens ho havia de dir! Pensàvem tenir-ho tot però, sense salut, res és igual. Maleïda Covid 19 que ens manté esparverats, de manera especial als més grans. La por és el principal enemic que tenim els mortals i, No existeix medicació!

Enyorem la llibertat de sortir, trobar-nos amb parents i amics, parlar del be i del mal, del què tenim i d’allò que voldríem que fos. Intentem que les muntanyes de por s’esvaeixin i la normalitat ens acompanyi ben aviat. Maleïda por que ens està robant la quotidianitat!

Sort que tots tenim alguna dèria, escriure-llegir-escoltar música però, com sempre, no és el mateix fer-ho sol que amb companyia d’algú que estimes i coincideixes. Arriba un moment que diries que hem perdut l’oremus com dien abans, en aquestes ocasions.

Enyoro anar al cine, a teatre, a un concert. A caminar per Granollers o a La Garriga, trobar amics per fer una cervesa o un café. Ara, poc recomanable, menys si tens determinada edat. Fin quan em demano com deu fer la majoria de persones?

Personalment penso que la Covid ha vingut per quedar se. Haurem d’aprendre a viure amb… Recordo quan rera la guerra civil el tifus feia estralls i que, sortosament, l’hem superat. Quan guanyem a la Covid, vindrà altra malura, que ningú és capaç d’endevinar quina serà… De saber-ho, ja la tractarien des d’ara.

Cap sabi pot anticipar se a la seva arribada a no ser que sigui l’inoculador, que, potser, també existeix i prepara fàrmacs per atacar-lo. Malpenso? No! Crec que he posat el dit a la llaga, em consta.

Dificil d’improvitzar tanta medicació si no saben què arribarà… Temps al temps. Els mentiders tard o d’hora es delaten i es posen de peus a la galleda com és diur vulgarment.

I Avui a la cuina de resistència Xocolata desfeta per berenar, amb torrades. Quan fa fred hi ha menges que son més celebrades que d’altres. Per a mi la xocolata desfeta és menja d’àngels. No em considero àngel però si, amant de la xocolata, sempre, Nestlé postres

INGREDIENTS Una rajola de xocolata Nestlé postres. Aigua.

Desferem amb aigua la xocolata a foc suau tallada a trocets. No deixem de remenar per tal no posar-hi més aigua del compte. Quan estigui defeta, hi afegirem un tros de mantega i remenarem de nou. Prepararem les torrades que untarem amb mantega per sucar-les a la xocolata. Us asseguro que, si tenieu fred, us passarà de cop.


Nedar contra corrent fins que altres ens segueixin?

enero 17, 2022

Sovint penso que és la única esperança que tenim a l’abast per salvar el món: intentar que altres, molts, ens segueixin. Només junts, podem modificar la direcció i dir No al conformisme i rutines, que poden deixar-nos sota zero, manipulant la nostra voluntat i, convertir-nos en massa.

La Dignitat mai pot ser tractada com a mitjà no importa edat, salut, ni gènere. Cal que cadascú conegui el seu valor i, no oblidem mai la Declaració Universal dels Drets de l’home que va fer la UNESCO l’any 1948 quan va dir que tots els homes, membres de la familia humana, tenen una dignitat inherent, i, son iguals en dignitat i drets


Ens queda molt per veure…

enero 16, 2022

No sé si soc jo el problema però, cada dia que passa descobreixo que em queda molt a veure…El que no no se n’adona, és que no existeix. Vivim moments dificultosos per a tothom, la vida i les maneres de viure-la ha fet un gir de molts graus i, no pas a be.

Durant molts anys hem abusat de la Naturalesa sense pensar que, si no frenem, se n’anirà tot en orris. De la candidesa d’uns pocs i la preponderància de massa que s’han aprofitat, com sempre, d’allò que ens pertany a tots.

Tot costa més que fa uns anys, mentre que, les possibilitats d’una gran majoría han minvat, han perdut poder adqusisitiu i, si no calcules, arribaran temps dificils per a nosaltres, el poble senzill. Caldrà com en temps no llunyans, un hortet on cultivar l’imprescindible.

S’han acabat les disbauxes, els abusos en la quotidianitat. Caldrà renovar noves maners de compartir el temps, a compartir amb parents i amics les nostres il-lisuions i esperances. Confiem!


Sempre, Martí Pol

enero 14, 2022

Som troncs

Som arrels

Som poble

No tinguem por

Hi som

Recossim l’esperança

El futur és nostre

Som REPÚBLICA


A %d blogueros les gusta esto: