Sofriment i guariments

mayo 26, 2022
cap-ct-aurora.jpg
Beneficiar-se del sofriment’ és el títol prou il·lustratiu que Oxfam Intermon ha escollit per l’Informe 2022 abans de la Cimera de Davos, la dels països més rics del planeta i de les grans fortunes mil milionàries.
La pandèmia ha esdevingut un doll d’or per 2.668 mil milionaris (573 més que abans 2020), ha incrementat la riquesa i poder dels 10 homes de la flor i nata de l’elit econòmica mundial (disposen de més riquesa que les 3.100 milions de persones que formen el 40 % més pobre de la humanitat). Oxfam conclou lapidari: “Aquest augment de la riquesa i de la pobresa en paral·lel són dues cares de la mateixa moneda”.
Entre els guariments possibles hi ha l’expectativa positiva del municipalisme del canvi, doncs segueix ben disposat a desenvolupar les seves polítiques veïnals, la presentació de l’Ada Colau és per enfortir el pols, des de l’alcaldia de la capital de Catalunya i segona ciutat de l’Estat. La gravetat de la post pandèmia te un focus ardent en la depredació i guerra contra Ucraïna, el sindicalisme aixeca la seva veu per demanar el suport de la gent treballadora.
Oxfam resumeix la situació com la Pandèmia de la desigualtat salarial, salut, gènere, racial i entre països; és un escenari que no es resol amb les fórmules normals del mercat capitalista, on la riquesa creix sense topall pels més poderosos a costa de les milers de milions de persones treballadores i de l’augment de la pobresa. Els governs fomenten aquesta contradicció esgavellada quan podrien i haurien de prendre mesures per disminuir les desigualtats.
Sobre l’ordre legal l’informe expressa que les persones més riques del planeta són les grans usuàries i beneficaries dels paradisos fiscals. L’avarícia del capital és tant deshumanitzada que la riquesa actual acumulada pels mil milionaris esmentats equival ja al 13,9 % del PIB mundial, s’ha triplicat des de l’any 2000 quan era d’un 4,4 %. Cinc de les principals empreses energètiques (BP, Shell, Total Energies, Exxon y Chevron) s’embutxacaren l’anterior any 2.600 dòlars de beneficis per segon. L’augment de les fortunes dels amos dels sectors de l’alimentació i l’energia en els últims dos anys equival a mil milions cada dos dies.
La família Cargill, junt altres tres corporacions del sector, controla el 70 % del mercat agrícola mundial. La bretxa de gènere laboral s’ha disparat pel gran volum de cures que recau sobre les dones, unes remunerades com la d’infermeria, però la immensa majoria fora del mercat laboral, sense ingressos, com les de la llar.L’informe és una perla, les estadístiques que necessita l’economia capitalista per funcionar, ni que sigui amb el caos de la competència, les guerres comercials i militars, són una font de coneixement imprescindible per una anàlisi acurada i precisa.
L’economia globalitzada neoliberal està en una profunda crisi amb unes perspectives de destrucció i involució política, de gènere i climàtica. Un escenari dantesc que necessita de la força revolucionària treballadora per finalitzar amb les penúries i desigualtats, fent brillar alternatives socials, comunals, feministes i de cures de la natura i la vida.
Els Estats no es poden revoltar contra els seus poderosos amos, de les grans corporacions multinacionals. Cal esmicolar-los i construir uns altres poders polítics que emanin i depenguin de les classes treballadores i de les dones, així com de les diverses minories extorsionades i oprimides. Un poder treballador que impedeixi l’espoli dels pobles i instauri una equitat veritable per a la majoria.Les reformes proposades per Oxfam als estats i grans fortunes convé tenir-les en compte. Si s’apliquessin serien una volta de timó important.
El rumb vers una disminució de les desigualtats alleugeraria els sofriments inaudits, tot i que no es posi en qüestió la font, les causes, del desastre econòmic, val a dir la propietat privada dels mitjans de producció, el domini sobre la meitat de la humanitat dones, l’espoli de la natura, l’explotació del treball, inclòs l’entramat estatal institucional i una moral i costums de cultura d’opressió i misogínia.

Oxfam proposa fiscalitat transparent i impostos extraordinaris als “beneficis caiguts del cel” de la pandèmia per pal·liar l’impacte dels elevats preus dels alimentes i l’energia: un impost temporal del 90 % als beneficis excessius; Impostos permanents sobre el patrimoni de la híper concentració de la riquesa suprema. Fa una simulació de que un impost anual sobre el patrimoni net (un 2 % per més de 5 milions $, 5 % els de per sobre els mil milions de dòlars) podria general uns 2,52 bilions $ anuals, suficients segons l’informe esmentat per ajudar a sortir de la pobresa a 2.300 milions de persones, produir vacunes per a tot el mon i proporcionar serveis de salut i de protecció social universals a la població dels països de renda mitja-bixa i baixa.
Alhora proposa condonar el deute als països més necessitats i que no el poden pagar, enfortir la prestació social, controlar els preus i establir uns sistemes fiscals més justos. L’organització internacional que alerta de no fer-ho “ens abocarà novament al desastre”.Li manca a aquest hipotètic i positiu programa agafar del tot el brau per les banyes. Una Renda Bàsica Universal. Drets i Serveis de salut i sector vitals siguin públics i gratuïts arreu. Drets, llibertats i respecte a totes les persones i pobles i minories.
Els sindicats ucraïnesos demanen suport, contra la guerra de Rússia i per frenar mesures contra els drets a la gent treballadora a la pròpia Ucraïna. Tot el suport a aquesta crida i a la resistència, per la retirada de les tropes russes. Una Europa de pau és amb llibertats i unió, des de l’Atlàntic fins els Urals, per sobre del xoc interimperialista. Per aquesta mobilització us proposem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Esmaperduts…

mayo 24, 2022

Perdre l’esma equival a perdre l’orientació, la facultat de saber on es va, què es fa, com arribar-hi. Alguns ho som per culpa de l’edat que no sol perdonar ningú, d’altres, pel seu poc interés ja que si col-laborar amb determinat projecte no li represente increment per la seva economia NO ho fa.

Alguns ho hem fet sempre tot sense afany de lucre, pel plaer de col-laborar en temes interessants pel país, per la ciutat que estimem, pel nostre poble, pels nostres propers. No cal dir que sempre i quan els manaires ens deixin fer-opinar ja que, sovint, es pensen que els vols robar protagonisme. Mai ha sigut el meu interès. Si el meu ajut o suport és pel be de tots mai he dit no, malgrat no diguin que hi he col-laborat.

Només faltava la Covid per a produir més esmapeduts que pul-lulen i no saben on van. No és fàcil subsistir quan tot bufa en contra. D’aqui el gran augment de persones indecisas, jo els nomeno esmaperduts. Mai troben el seu cami però menys encara en aquests moments dificils, desconcertats quan res és el que sembla i pocs volen arriscar-se. Jo sí…

Els joves, majoritàriament, esperen que els grans els resolguin els problemes vitals fins deu sap quan. Els més grans, intentant ajudar i no ser una càrrega per a ningú. Costa trobar l’equilibri i arribar sans i estalvis a aquest cami-vida que, feixuc, sovint ens deixa sense alé. Respira fondo, recomanen però… com a tot en aquesta vida que coneixem -confiem que l’altra serà més planera- ens hi anem acostumant i, no ens queixem. Malauradament n’hi ha que ho tenen encara més feixuc: potser no caminen o, no tenen sostre.

S’ha perdut la paraula, la conversa, l’art per a mi més notable que ens diferencia dels animals. Tothom corre, tothom té pressa, algú l’espera i et deixa sovint amb la paraula a la boca. Calcria inventar uns espais on poder fer de les teves: enraonar, cridar, sense que et prenguéssin per boig! Solo fer-ho a casa meva quan estic sola. Amb qui tenies… tant acalorada discusió?

Vet aqui que he aprés a dir mentides pietoses: ha vingut un amic o parlava per telèfon, quan la realitat és que ho feia per esbravar-me i dir coses que penso però ningú vol escoltar. Se que se les emporta el vent però jo, ja he manifestat el meu sentir: sovint, allunyat de la realitat. Sabeu? com diu el refran No hi ha pitjor sord que el que no sal escoltar. Ho ratifico, Ben dit.


Santi Santamaria, un cocinero en libertad

mayo 24, 2022

He encontrado este artículo que escribí el 31 de mayo 2010. Recuerdos de vida que nadie me puede robar.

No es fácil ser Santi Santamaria, un cocinero de élite sin ataduras a nada ni a nadie.
29 años al frente de los fogones, sencillos primero en su hermosa casa de Sant Celoni junto a su esposa Mª Angels, que sus amigos hemos tenido el placer de ver crecer sumando esfuerzos, consiguiendo con su tesón y cariño conquistar las estrellas, valga la redundancia de la Guía Michelin: 3 para Can Fabes en Sant Celoni, 2 para el Sant Celoni de Madrid, 1 para Evo el restaurante de l’Hospitalet, 1 para Tierra, restaurante del hotel Valdepalacions.

Mima además, otros reconocidos restaurantes como el Ossiano en el Hotel Atlantis the Palm en Dubai, y ahora está presto a inagurar otro en Singapur. Nunca quiso entrar en “capillitas”, hecho que sus colegas no le perdonan. Para los catalanes es un renegado “vendido” fuera del país, para el resto de España un independentista recalcitrante… La envidia corroe las mentes más puras.
Con su fina ironia, con su buena lectura -tono, dicción- nos ha paseado por los problemas que aquejan el mundo, en tono español, a partir de la historia de una vaca. El título de la Conferencia “Porqué las vacas bien ordeñadas dan champan”. La colaboración de artistas y amigos ha reforzado su tesis respecto el momento dificil que nos aqueja, político, económico, social, haciendo especial hincapié en las autoridades gobernantes, las Caixes, los medios de comunicación, algunos cocineros y sus comidas especiales…
Buen rollo como dicen ahora, interesante repaso del día a día que nos afecta, mentiras, engaños, medias verdades, servilismo.
Bravo Santi, eres un genio y muchos no te lo perdonan… sabes cocinar, dibujar, escribir, declamar… Nadie ni nada se te puede resistir. Gracias por ser un rebelde con causa. Te queremos, te apoyamos.


Com diu una cançó: la vida dona sorpreses

mayo 23, 2022
Mai surt allò que esperaves, que havies treballat i confiaves donés fruit. Imagino que és comú a tothom però penso que caldria aprofundir alguns per què? Per evitar repeticions no desitjades. Món de mones o de persones que estimem la vida i el quefer diari?

Les ensopegades no buscades colpeixen i desanimen però…hi som i seguirem el nostre caminar previst mentre la vida ens acompanyi. Sabem de vell antuvi que no tot son flors i violes però, ens agradaria recuperar aquell nostre caminar de felicitat quan res era possible i, érem més feliços que ara.

L’experiència de vida, per sort, no ens la pot robar res, ni ningú. M’hi deleixo ara, escrivint-la. Ah! i els que pensen que ho saben i ho tenen tot que tinguin paciència. El sentit comú dels senzills els pot guanyar el pols, si l’arriben a fer. La vida, sovint, dona sorpreses… No les esperades.

Diumenge calorós…

mayo 22, 2022

Em costa dir que tinc calor però avui ho he repetit moltes vegades. Matí agradable, a primera hora a Puiggraciós però, a mesura que avançava el dia, la temperatura s’ha anat enfilant. Termometres? 36/17º a l’Ametlla del Vallès. Donava la sensació d’ofec.

Ganes de romandre quieta, casa tancada, portes i persianes closes, per preservar l’interior de l’escalfor externa. Son les onze de la nit però la fresca no arriba. Confíem, malgrat que la previsió per demà segueix a l’alça…


Anònims. Sempre interessant!

mayo 21, 2022


Una mirada a les guerres del segle XX a través dels metges que van estar al front.
La guerra civil espanyola i la guerra de la Xina contra el Japó van transcendir les seves fronteres. Per a bona part de l’opinió pública mundial eren l’avançada dels grans conflictes ideològics i militars contemporanis. Alguns voluntaris internacionals van decidir implicar-se directament i compartir sobre el terreny la sort d’aquelles terres fins aleshores als marges del tauler global. Entre ells, pocs van tenir la rellevància de l’equip internacional de doctors que, primer integrats a les Brigades Internacionals favorables a la República espanyola i després com a col·laboradors de la Creu Roja Xina, van destacar per la continuïtat del seu compromís ideològic i el seu sacrifici personal, per la rellevància dels seus coneixements mèdics, per la seva significació individual i col·lectiva, i per la petjada indeleble d’aquelles experiències a les seves vides. L’investigador Carles Brasó Broggi recupera amb documentació inèdita d’arxius de tot el món, la història d’aquests metges errants, tant durant la seva etapa a les dues guerres, com de les seves trajectòries prèvies i posteriors, estretament lligades als moviments internacionalistes, a la influència comunista , a la Segona Guerra Mundial i a la posterior Guerra Freda.


Avui llarga trobada a Puiggaciós

mayo 21, 2022

Avui trobada del Grup Enllaç de Puiggraciós, preparant activitats a dur a terme abans d’acabar l’estiu. Apart d’acords puntuals sobre futurs encontres, hem previst un Concert del Josep Mª Roger, piano, pel diumenge 26 de juny a les 18h, al Santuari i,

la Caminada contemplativa «caminem junts» pel dissabte 2 de juliol, a partir de les 8.30h. No cal dir que tenim i tindrem molt present el Jaume Galobart company nostre, que ens va deixar el passat mes de març sense fer soroll, tal com ho feia tot i, ho feia be. Gràcies Jaume, et tenim-tindrem molt present. Ens faltes!


Calor? A mi m’atordeix el fred

mayo 20, 2022

Diu el refrany a l’estiu tota cuca viu i, és cert. Poca roba, res de calefacció, menjars suaus més econòmics i menys ganes de menjar. Una dutxa si arribes del carrer com avui un dels dies més calorosos i et sents acalorada però, saben? Ni aixó. Tot l’any podria ser així. Em consta però que ningú hi estaria d’acord.

És imprescincible beure molta aigua -jo de l’aixeta- ni tant sols passada per la nevera. No la suporto freda. Menjar una mica de tot el què necessita el nostre cos: verdura, fruita, poca carn, algun ou -que pot ser preparat diferent cada dia- una mica de peix, gaspatxo, sense oblidar el formatge amb petites dosis, a cada àpat i codonyat. Casen molt be. Ah! i una cervesa! No s’espantin, tot son miques…


No accepto les mentides

mayo 20, 2022

Mai he dit cap  mentida ni tant sols de les nomenades pietoses per afalagar. Tampoc les accepto  de ningú. Si diguessin allò de “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra” segur que podria tirar-la.

Heu fet mai examen de consciència, allò que ens ensenyaven quan anàvem a catecisme i ens preparaven per a fer la primera Comunió, quan tot era pecat?

Si les mentides poguessin convertir-se en or, hi haurien molts milionaris.  Si els mentiders es transformessin  en escarabats, el món seria encara més esgarrifós que ara. Malgrat tot, jo no podria xafar-los, tant em repugnen. Consti que n’hi ha molts que son pitjors que els escarabats.

Recordeu la cançoneta que els hi cantàvem quan érem petits i jugàvem per endevinar qui t’havia tocat? Un de la colla es tapava els ulls i altre el tocaba. El d’ulls clucs el tenia de reconeixer.

Escarabat bum-bum,

Posa-hi oli, posa-hi oli,

Escarabat bum-bum,

Posa-hi oli en el llum


Diguem PROU!

mayo 20, 2022

A tantes propostes indecents que surten als mitjans. Urgeix no creure’s la majoria de notícies que apareixen però fan vendre i, a ells els convé infiltrar-nos-les. Aquest no és un problema d’avui, és etern. Si no saps llegir, si mires on no toca, les mentides penetren fàcilment, no tens, no existeix el filtre idoni.

Per què treuen en imatges al Rei d’Espanya -que mai he sentit meu- que segueix vivint del cuento i mantenim? Per què tots callem?

La majoria de ciutadans vivim d’economies febles. Excepcions? Els polítics… Exigim-los d’explicar obertament què cobren, d’on surt i de qui…Quantes participacions foranes?

Diuen que vivim en un país democràtic, oi? Han de donar fe del què cobren-gasten. A excepció d’uns pocs que tots coneixem i estimem, neden en l’abundància a perpetuïtat.

Sabem que es tracta d’un problema generalitzat. Alguns vam decidir no entrar mai en aquests joc-ofici, sovint etern, pels que hi passen. Sort d’algunes honroses excepcions, que no enumeraré ara, però si en altre moment amb el seu permís.

Seria bo que, els que pensen com jo, però no gosen manifestar-ho, féssim pinya i, ens traguéssim del damunt aquest llast que frena i no deixa avançar el món-pobles-ciutats cap a una veritable democràcia, enyorada per molts.

Pensava que la veuria però ara, any 2022, ja ho començo a dubtar. Els que haurien-podrien fer-ho estan engorronits. Serà que tenen por?


A %d blogueros les gusta esto: