Puiggraciós, sempre al cor…

enero 27, 2023

He intentat fer memòria però no puc recordar el meu primer encontre amb el Santuari i les monges que hi moren. Crec que vam arribar al mateix temps, elles formant una petita Comunitat que no ha variat massa amb el pas dels anys i nosaltres, que feia anys passàvem els estius a l’Ametlla però vivíem al carrer Josep Ma Puntes de Granollers. La casa però va quedar justa -per la nostra gran família 9 fills- i vam decidir fixar la residència a l’Ametlla.

Els nostres fills anaven a l’escola Parroquial que uns quants pares vam crear. No cal dir que jo feia de taxista. El meu estimat Oriol tenia de treballar per a mantenir-nos. Entre tots, però, ens en vam sortir…

Tinc la certesa de que el Santuari de Puiggraciós i les germanes, van jugar paper notori a la nostra decissió que encara persisteix. Punt de trobada per a celebracions apart de les setmanals, tenim un grup per ajudar a organitzar activitats.


Massa temps per barrinar…

enero 25, 2023

L’enclaustrament per culpa per la dita pandèmia, ens ha fet pensar i decidir sobre molts per què s…que no tenen resposta. La tenen però costen d’admetre: qui va deixar anar aquesta bogeria, que ens ha mantingut i encara ens té controlats?

Si algú mereix càstic no dubto que una cadena perpètua seria poc, per a ells. La industria farmacèutica hi té a dir i explicar però calla i necessitem saber quina és la situació actual per a seguir caminant sense temor.

Als que manen el món, no els interessa el nostre benestar, ens volen sota el seu jou, sotmesos. No els agrada que gaudim de la llibertat de viure i morir prop dels que estimem. Maleïda por, la que, uns i altres ens han inoculat per apartar-nos de la vida.

Jo dic PROU! Recuperem els nostres fers i pensars, oblidem nos de la por, i, si ens arriba quelcom dolent, ho superarem. La vida mereix ser viscuda a partir de les situacions bones i les malestrugues que sempre han existit i mai desapareixeran.

Els que vam viure la guerra i els desastres que va comportar a posteriori per a la majoria de famílies, potser dividides en diferents bandos i ho van superar, entenem que avui el món ha modificat: estructures, pensaments, anhels i no sap cap on camina. Abans, teníem un nord i ho vam aconseguir!

Alguns dels que menen el món saben com fer-ho i no desisteixen de tenir-nos sota el seu jou. No els ho permetem! La vida és envejosa de la felicitat de nosaltres els homes/dones que volem caminar prop dels que tenim prop nostre. Ens necessitem.

Deixem d’imaginar malvestats i visquem feliços prop dels que estiemem i ens estimen. No deixem de fer res que sigui del nostre agrat: teatre, cinema, trobades amb parents i amics…Plantem cara

Sort que el clima ens ajuda a superar aquests rigors i el sol no ens abandona. El fred no és l’amo d’aquest hivern que, imagino que enfadat, s’allargarà en el temps però, quan creixi el dia i la claror ens acompanyi, no hi tindrà res a fer. Maleït sigui!

Som nosaltres, els que barrinem per a descobrir els per què que ens vénen al cap i no els trobem. Els més grans son-som els més perjudicats per la por inoculada pels que manen el món. Si us plau, deixeu-nos respirar i viure.

Volem seguir caminant, descobrint cada dia noves situacions, nous camins que ens menin a la plenitut de les nostres enyorances i seguir prop dels que estimem i ens estimen.


Sol solet, vina’m a veure que tinc fred…

enero 25, 2023

Cançó que cantàvem quan érem petits, quan el repertori era minso i solia tenir sempre referències de vida: sol solet…, la lluna la pruna vestida de sol…Ah! I no hi faltaben els himnes patètics al movimiento amb aquell cara al sol…Buf. Estar vagarosos comporta records que et venen al cap quan menys t’ho esperes.

Les persones de la meva edat, que hem viscut facècies de tota mena, conegut situacions i persones de tota índole i pensar, hem sigut capaços de respectar tothom i no trencar res amb ningú, podem dir que hem gaudit d’una vida plena de coneixements que ara, malgrat tantes restriccions, ens ajuden a seguir caminant i a descobrir molts per què.


Costa viure a les fosques…

enero 25, 2023

Sé que no penso igual que la majoria de persones però a mi, no m’agrada aquesta época de l’any quan enfosqueix tant aviat.

M’agrada la llum, contemplar el cel, els paisatges quan camino, mai son iguals d’un dia per l’altre. A què és degut? La claror del dia, la llum, mai és la mateixa un dia grisós, que un dia clar. Si fa sol o venteja. No diguem si plou o neva, fa anys que no he vist nevar, com ho feia al meu poble quan jo era petita.

Tampoc el fred que, ha millorat amb els pas dels anys. Imagino que el què ho ha solventat son les calefacciosn que tenim uns i altres, que ja no permeten temperatures per sota d’alló que entenem per normal.

Sí m’amoïna la fosca, la que entra per totes les finestres, ara massa aviat i urgeix encendre llums.

De la mateixa manera que ens urgeix la llum, ens urgeix que les temperatures siguin moderades sense passar a la calor produida per excés de calefacció.

Al pa, pa i al vi, vi. cal afegir hi les olors de l’hivern, diferenciades de la resta de l’any, son menys perquè el temps no ho permet. Quan creix un roser, o una menta, o una camamilla aleshores son dignes d’esment.

El pitjor però per a mi és la fosca, la que sempre m’ha amoïnat: des que era petita al meu poble on gairebé no hi havia llum als carrers, fins a les llums que teníem a la majoria de cases, minces, de pocs voltis per no gastar.

La vesprada és massa llarga, pels que no som addictes a la TV. Escriure o llegir, vet aqui els nostres vicis…


Avui dimarts 24 gener 2023 fred…

enero 24, 2023

Avui ha sigut -amb molta diferència- el dia més fred de molt temps ha. Temperatures gèlides, sort que ha aparegut el sol una estoneta i les ha frenat a temps. No venia de gust sortir de casa.

Aquesta tarda ens hem trobat amb tres amigues a casa. Hem aprofitat per jugar a Rumikub i conversar. També ha vingut altra amiga que m’ha fet una entrevista de vida, que, no cal dir, espero amb candeletes llegir. Hem conversat llargament. Gràcies!

Sort dels amics que que m’acompanyen sovint, i d’aquells que, via telefònica ens comuniquem a diari, i estem al cas del que necessitem.

Avui, 24 de gener 2023 ha baixat el termòmetre de forma descarada. Penso, de manera especial, amb aquelles persones que soles, potser no tenen on aixoplugar se. Qui vetlla per elles? Ho fan els que dirigeixen els Municipis? Urgeix se n’ocupin sense demora!


LeandroTaub

enero 24, 2023

Me parecen dignos de encomio estos pensamientos de Taub, actor, autor, orador al que admiro, nacido en Buenos Aires el año 1983. Incitan a pensar en las personas que pueden ser incluidas en este grupo que, merecería ser prioritario en la vida, en la sociedad, en la familia.

Una persona refinada en lo físico se vuelve exitosa. Una persona refinada en lo emocional se vuelve feliz. Una persona refinada en lo intelectual se vuelve profunda. Una persona refinada en lo espiritual se vuelve servicial.


Ens coneixem prou?

enero 23, 2023

Em refereixo a nosaltres mateixos. Som com som però, ens renovem amb molta freqüència. Em consta i, segur que és per a millorar coses que veiem diferents amb el pas del temps. Consti que ningú ni res ens hi obliga però, l’edat, la mateixa vida novedosa ens hi porta. El nostre pensar -al menys pel que fa al meu- el veig modificat amb el pas dels anys.

La vida ens incita a viure-la amb dignitat i respecte. Les solucions arriben i no hem de perdre l’oportunitat de dur-les a terme. Cal, de tant en tant, revisar les nostres conductes, envers nosaltres però també envers els que ens envolten i renovar alguns costums retrògrades que avui, no venen a tomb.

La Cóvid amb les seves prohibicions, ens ha robat la vida. No pots fer allò que t’agrada per no posar te en risc de…Sovint em demano i no trobo resposta addient, per què no esbrinar qui ha deixat anar la Covid, que tant malestar ha suposat al món, de manera especial als més grans amb els que s’ha acarnissat, sense pietat?

Ens ha donat, sí, la possibilitat de revisar els nostres fers i pensars, alguns dels quals tenim clar que hem de modificar a be, ara que ens hem conegut i quelcom no ens agrada. Sempre hi som a temps si descobrim que és modificable.

No dubtarem a reconvertir-los per a fer-los novedosos i millorin el nostre caminar.


Fred? Sí…

enero 22, 2023

Avui día de fred sort que el sol l’apaivaga una mica. Diuen que el fred i la calor no queden mai enrera i és cert. El que passa és que ,si fa sol, al menys jo estic salvada. El mateix fred, amb el cel ennuvolat és pitjor.

Dol quan penses amb els que no tenen sostre. Com poden resistir.ho? Confio que hi hagi algun estament que, els vespres cuidi de revisar qui està al carrer i li donguin sostre. Si jo manés, no deixaria a ningú dormir al ras, a mercé de les glassades difícils de suportar.

Confio que els manaires de torn ho tinguin clar, que els vespres, surtin controls per evitar que el fred atossigui petits i grans sense sotre. Tots tenim algun espai on aixoplugar-los.


Jaume Galobart i Duran. Sempre en el record

enero 21, 2023

Fa poc que ens va deixar. El Jaume va fer de la seva vida, una vida de servei als seus pares que, delicats, van morir abans que ell Home especial, va deixar de banda moltes de les seves inquietuts per estar prop seu mentre el van necessitar. Poc després, va ser ell qui s’en va anar a trobar-los.

Gràcies Jaume per tot el què ens vas ensenyar -sense fer soroll-. La teva presència i les teves normes de vida, ens han ajudat a discernir entre el be i el mal. Entre el què cal i alló què és prescindible.

Em feies pensar molt amb el teu pare, el Marcel, amb el que vam tenir el goig de compartir molts temps. Amic del meu espós Oriol i de la família Montaña però també pels seus orígens de Cal Xicu de Rocafort de Bages on nosaltres, els Ponsa, ens movíem quan res era fàcil,

Temps de postguerra quan tot costava d’organitzar. Quan la vida era senzilla, de servei, no com ara que tothom pensa només amb ell. A Rocafort on es movíen, no hi havia aigua corrent. Teníem d’anar a les fonts a buscar-la. Fonts que no eren-son massa properes. Tampoc hi havia llum, ens hi movíem amb llums de carburo, amb espelmes…Mai vam deixar de fer res per culpa de la fosca.

Si en el món existissin moltes persones com el Jaume, tinc la certesa de que tot seria diferent. Disposat a col-laborar, sense fer soroll ni voler ser mai el primer, va ser model a seguir i emular. Em feia pensar molt amb els seus pares, als que vam tenir la sort de conèixer i fer moltes activitats plegats quan res era fàcil. Quan ser de missa era malvist, quan ajudar amb pocs recursos era molt difícil.

Sempre he estat convençuda de que el Jaume va fer del seu dia a dia, una vida de servei als seus pares quan, delicats, el van necessitar, Mai els va deixar. Els Galobart son tots, dignes d’esment, en aquest sentit. Quina sort tenir-vos prop nostre. El vostre exemple ens ajuda a seguir caminant quan res és fàcil.


Palabre-ando] la lógica del capitalismo. Gustavo Duch

enero 21, 2023

El capitalismo es el sistema económico que consigue

que el salario de una persona trabajadora

a jornada completa en un supermercado

sea insuficiente para comprar en el mismo establecimiento

lo básico que necesita para vivir.

El capitalismo es el sistema económico que logra

que las personas agricultoras

cobren por su trigo cosechado

una cantidad insuficiente para comprar

el pan producido con dicho cereal.

El capitalismo es el sistema económico que explica

que un país eminentemente agrícola

en un año de buenas cosechas

exporte con éxito tantísimas toneladas de alimentos

que su población no encontrará

donde ni como comprar comida.

Es decir,

el éxito del capitalismo conduce

irremediablemente

al hambre mundial.


A %d blogueros les gusta esto: