Heu fet mai una llista dels vostres amics?

agosto 10, 2022

Avui, amagada de la calor, he intentat fer-ho i m’he quedat esfareïda. Proveu ho, he dit amics, No coneguts. Tenim molt temps per pensar, per esbrinar allò que, quan ens trobem dins la quotidianitat no tenim temps per aclarir.

Molts coneguts, alguns que et recorden quan et necessiten o els interesa quelcom que els pots aportar. Ho descobreixes quan està sola i mai, hauries imaginat et podria arribar. I, no passa res…

Els sers humans som capaços d’assumir-ho tot, per complicat que sembli. Ei!!! Estic contenta i faig allò que tinc ganes, sense dependència de res ni, de ningú.

Amistat uneix-nos

llibertat deslliure’ns

germans,

el demà serà millor….


Puiggraciós…

agosto 10, 2022

Sempre present, des de l’any 1973 quan van arribar al Santuari monges procedents de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. La bonhomia que emanaven, pau i serenor que desprenien no es va veure mai alterada per aquella casa-santuari destartalada, sense vidres ni persianes, sense calefacció. Instaven a la pau, amor, convivència amb tots els que ens hi apropàvem, enlluernats per aquelles germanes que ens van acompanyar sempre que ho necessitavem i que segueixen fent el mateix avui, 2022. Eren moments dificils de dictadura franquista. Tots tenim, segur, històries per agraïr, als seus consells i ajuts. Us estimem!


Vacances?

agosto 10, 2022

Paraula enyorada per a tothom anys ha, quan tot era més complicat. Quan la majoria de ciutadans treballaven de valent més hores de les que corresponia a fàbriques, petits tallers, comerços, escoles, Municipis. Els horaris eren sagrats, les compensacions petites. Tampoc la vida era tan costosa com ara, quan una gran majoria se l’han complicada no fos cas que els del seu entorn poguessin imaginar que la seva economia havia decaigut.

Vacances que servien per endreçar les cases -potser de pintura-, d’allò, que prescindible, es feia quan els caps de casa no tenien horaris  -senyalats-. Ara S XXII tots els temps son bons per a fer escapades i aprofitar baixos preus per a visitar allò que t’agradaria i, si saps triar, les mogudes poden estar al teu abast.

Vacances: què suposen per a mi i que han suposat al llarg de la meva vida?  Aprofitar l’avinentesa per coincidir amb amics per a fer recorreguts interessants que t’aportin cultura i art. Ah! I conèixer gent i menges d’arreu entrant a les cases, única forma que no falla per a saber com viuen els que no son propers, què pensen de la vida, de les injustícies que potser plegats hem contribuït a crear i, només plegats podem modificar.

Diem a Catalunya que enraonant la gent s’entén però, sovint em demano, enraonem prou del què caldria? NO, NO, NO! Estem a mercè d’uns polítics que malgrat les seves bones propostes per a guanyar els càrrecs, un cop al poder, obliden els seus propòsits de servei a nosaltres, el poble ras, és a dir, dels sense veu, fins que s’acostin noves eleccions. Tindrem memòria amatent! Tenim clar a qui no votarem.

Torno a les vacances, abans temps enyorat per a fer alguna petita escapada. De recent casats amb el meu amant espòs, les aprofitàvem per anar a visitar amics que vivien lluny i, les comunicacions no eren com avui amb el nostre Renault 4. De manera especial comentàvem les dificultats polítiques que patia el nostre país -tema que el interessava tothom-, aquella llarga i fosca nit que semblava no s’acabaria mai. Doncs sí, plegats ho vam modificar!

Tinc grans records de l’Escala, a la Costa Brava, on vam anar uns quants anys i vam fer amics de vida  que només la mort ens  va robar. He estat sempre prop de gent amant de la cultura, de la vida, del futur de la Humanitat, vicis entranyables que em van encomanar. A tots, gràcies. Sempre al cor i pensament! Sé que ens retrobarem i farem festa grossa.


Temps per somniar desperts…

agosto 8, 2022

Aquesta llarga reclussió, de manera especial pels que som grans, ens ha ajudat a visionar-recordar coses viscudes quan res era possible i érem més feliços que avui, que ho tenim tot a l’abast. Consti que no parlo de conformisme, sé el què vull i per on NO passaré mai, mentre tingui ús de raó.

Mai he espirat a Ser, a Tenir, a Fer quelcom que no em corresponia. Soc conscient de les meves possibilitats i de manera radical quan he de dir no, o no fer quelcom que no m’agrada. No ho he fet mai.

Pensava sí veure canvis radicals en el món que ens ha tocat viure, confiava amb alguns canvis radicals que no s’han produit. Naturalment hi tenen molt a veure els que es dediquen a la política que, un cop pugen a aquell carro, obliden el motiu pel qual hi han arribat i s’amodorren al que no s’ha de fer, és a dir, a no fer res.

Sé que aixó que dic és somniar desperta. Pensava que no deixaria a quest món sense haver col-laborat a modificar-lo i… no serà com volia. Somnio? És un dret que ningú em pot robar.

Tant de bo altres somniadors es sumessin a aquesta causa: construir la CATALUNYA lliure i a l’abast de tots els que hi vivim i, encara somniem desperts.


6 de juliol. Dia de grans records

agosto 7, 2022

Recordar els amics que ens han deixat ajuda a sobreviure. Més encara quan ens han posat la por al cos i ens costa recuperar la vida activa que sempre ens ha mogut.

Hi ha dies que venen marcats, curulls de records. El 6 de juliol de 1917 va nèixer Heribert Barrera, el nostre català universal que mai va tenir por de dir les coses pel seu nom. Era un home-polític-amic que mai em va fallar. Altre 6 de juliol, el de 1919, venia al món Oswaldo Guayasamin aquell indi que va plantar a EEUU. Sempre prop nostre, vam fidels a una amistat fins que la mort envejosa ens els va robar.

Ara, quan es diria que tot falla, tenim molts records a rememorar, hores de les nostres vides compartides, a Catalunya, a Ecuador, al món ja que amb un i altre vam fer molts recorreguts. Vam contactar amb persones diverses, grans mestres-artistes en tot el què abasta la paraula.

Ambdós han estat capdals en la meva vida. Encara avui em deleixo i recordo vell-bells moments compartits i els sento propers, en la memòria, en l’esperit.

Vaig gaudir de la seva amistat i d’ells vaig aprendre a viure-la fent en tot moment el què calia, en tot el que abasta la paraula. Amics de l’ànima, vam compartir idées i esperances. Em van ajudar a descobrir molts per què, a l’entorn de la política, de l’art, de la quotidianitat fins que la mort envejosa se’ls va emportar. Mai us oblidaré.


Si les mentides féssin emmudir…

agosto 7, 2022

El món seria un espai de muts. El que no sap una història se l’empesca i la fa passar per bona. Malauradament tothom se la creu menys alguns que tenim un sentiment especial que aflora i descobrim la mentida i obrim llums.

Abans solien ser mentides pietoses que no feien mal a ningú, ara, moltes ja no son tant respectuoses i trenquen intimitats. Seria interessant fer una enquesta per descobrir quants queden al marge d’aquesta fal-làcia que mai ha figurat en el meu repertori de poques virtuts. NO sería capaç de dir-ne per res ni per ningú.

Tots coneixem alguns afectats per aquesta fòbia, sovint no per fer mal a ningú sinó per aprofitar-se d’algun vici no admés pel qual té una certa addició i, no vol que els seus propers se n’assabentin.

Ja no diguem quan les mentides depassen tots el limits i poden ser perilloses per les vides i bens de la humanitat. Sabeu? No forma part de la meva manera


Hiroshima y Nagasaki. Bombardeos atómicos. Puros asesinatos

agosto 6, 2022

Los bombardeos atómicos de Hiroshima y Nagasaki fueron dos ataques nucleares ordenados por Harry S. Truman, presidente de los Estados Unidos, contra el Imperio del Japón. Los ataques se efectuaron el 6 y el 9 de agosto de 1945, respectivamente, lo que contribuyó, junto con la guerra soviético-japonesa, a la rendición de Japón y el fin de la Segunda Guerra Mundial. Después de seis meses de intenso bombardeo de otras 67 ciudades, el arma nuclear Little Boy fue soltada sobre Hiroshima el lunes1​ 6 de agosto de 1945,2​ seguida por la detonación de la bomba Fat Man el jueves 9 de agosto sobre Nagasaki. Entre 105 000 y 120 000 personas murieron y 130 000 resultaron heridas. Hasta la fecha, estos bombardeos constituyen los únicos ataques nucleares de la historia.​

Se estima que, hacia finales de 1945, las bombas habían matado a 166 000 personas en Hiroshima y 80 000 en Nagasaki,​ totalizando unas 246 000 muertes, aunque solo la mitad falleció los días de los bombardeos. Entre las víctimas, del 15 al 20 % murieron por lesiones o enfermedades atribuidas al envenenamiento por radiación.​ Desde entonces, algunas otras personas han fallecido de leucemia (231 casos observados) y distintos cánceres (334 observados) atribuidos a la exposición y a la radiación liberada por las bombas. En ambas ciudades, la gran mayoría de las muertes fueron de civiles.

Seis días después de la detonación sobre Nagasaki, el 15 de agosto, el Imperio de Japón anunció su rendición incondicional a los «Aliados», haciéndose formal el 2 de septiembre con la firma del acta de capitulación. Con la rendición de Japón, concluyó la guerra del Pacífico y, por tanto, la Segunda Guerra Mundial. Como consecuencias de la derrota, el Imperio nipón fue ocupado por fuerzas aliadas lideradas por los Estados Unidos —con contribuciones de Australia, la India británica, el Reino Unido y Nueva Zelanda— y adoptó los «Tres principios antinucleares», que le prohibían poseer, fabricar e introducir armamento nuclear.


Necessitem respirar…

agosto 6, 2022

La calor ofega, consti que sempre l’he preferida al fred. Fa però un parell d’anys que em costa suportar-la i no és pas la primera vegada que patim temperatures elevades com aquests darrers anys. Recordo, de manera especial les que suportàvem al meu poble El Pont de Vilomara mentre durava l’estiu, quan no existien o no teníem ventiladors i el poble estava de festa.

La vida ens ha portat necessitats que intentem resoldre, de manera senzilla, evitant les finestres i portes obertes mentre hi bat el sol. Màxim un ventil-lador per alleugerir les pitjors hores de migdia i, tenint cura de mantenir tancades portes i finestres fins que el sol desapareix.

Hem d’intentar evitar la presència del sol i l’entrada de la xafogor que, aquests darrers dies, està batent rècords. És el capvespre que urgeix obrir tot el què està al nostre abast per a modificar els ambients generals de les cases.

Com? Obrint portes i finestres única manera de moderar la xafogor dels notres habitacles.


Problemes d’ordinador i de calor…

agosto 5, 2022

Avui un tècnic m’ha revisat i posat a to l’ordinador del qual he hagut de prescindir per problemes tècnics dificils d’aclarir. El meu Bloc ha estat manipulat mentre jo era de viatge. Quan vaig tornar a casa no responia, no em permetia escriure-hi, ni em reconeixia. Costa imaginar que algú, aliè, es fiqui on no li correspon. Sort dels tècnics en la matèria que saben com manegar-ho, avui li ha fet falta molt temps per aclarir-ho. Com pot algú manegar allò que no és seu?

Avui novament ens han afectat temperatures contra natura que seguiran, segons han anunciat, els propers dies. Sempre he defensat que prefereixo la calor al fred però, enguany, son verament insuportables. Tinc un ventilador que  mai havia utilitzat i ara em salva les hores de treball.

Sort que de moment el telèfon segueix dempeus. Costa imaginar com podien viure els que ens van precedir: incomunicats de propis i estranys.


Ja de nou al meu blog

agosto 5, 2022

Dificultats tèscniques m’han mantingut aïllada del Blog durant molts dies. M’agrada escriure però, no se manegar segons quins tràmits, quan quelcom no surt a la primera. Sort que el meu net Adrià ha posat ordre on jo no arribava.

Tarda de llamps i trons, fosca, pluja, no tanta com voldríem però servirà al menys per regar l’herba i els arbres del voltant de casa. Trobada amb un bon amic per a fer un Menú a la Plaça Bella amb llarga sobretaula i conversa que seguirem posteriorment a casa una bona estona.

Sembla que avui em perdré el passeig de tarda, fosca i ennubolada amb llamps i trons a desdir. Poca aigua malgrat en convindria per revifar prats i rierols.


A %d blogueros les gusta esto: