Diuen millor sol que mal acompanyat però, personalment, penso i proclamo que millor acompanyat que sol. Trist saber que ningú t’espera, que ningú t’abraçarà si no t’espaviles. Dol, de manera especial als que hem acomboiat llargues famílies.
La solitud és necessària quan la busques. Sovint però es fa fonedissa i no la trobes. Serà que no en sabem prou, al menys jo i, sempre m’embarco amb llibres de cavalleria -dèiem abans-. M’agrada també la claror, m’atemoreix la fosca.
Des que era petita m’ha desagradat que es faci fosc. La llum ha estat sempre la meva gran aliada. Com s´ho poden manegar en aquells països on domina la fosca? O que dir quan sents que algú proclami millor que mal acompanyat. Urgeix sí, trobar bons acompanyants!
M’agrada escriure, llegir, cuinar, enraonar amb parents i amics. Alguns es fan escàpols, d’altres tenen massa dependències que no poden obviar. Aviat, el dia s’allargarà i tindrem temps per a tot. La fosca no ajuda a segons quines activitats, han de ser molt ben trobades.
blog de Montserrat Ponsa 