Avui hem menjat lloritus

septiembre 30, 2020

Raors, rasors , gaudeixen de molts noms. Tenen una qualitat excepcional, dificil d’oblidar. N’hi ha pocs, d’aquí que el preu sigui elevat. Li diuen peix mític, el més bell, saborós i fi de la mar. Menut i vigorós, esquiu i llis, vol mossegar el pescador, sovint clava les seves dents als dits del depredador. Només es captura i viu a la sorra, o al fons del mar on no hi ha pedres ni algues. La seva pell és tan bona com la carn. S’amaga a la sorra i surt tot dret amb els ulls que miren també a l’esquena. També li diuen peix galant.

.

Medeixen entre 10 i 17 cm. La femella sol ser més petita i vermella, el mascle més gris i gran. Són escassos, es pesquen amb ham. Avui n’hem menjat… extraordinaris. Comprats a la peixateria de l’Ametlla.

 


Diálogo en cuarentena. Sancionaremos a los sancionadores. Ivan Padilla

septiembre 30, 2020

La lucha de clases no está motorizada por la vieja Ley del Talión que, según el libro sagrado de los cristianos, el propio líder Nazareno invitó a su disolución y pidió a sus seguidores que la descartaran, dejando de aplicar el trillado «ojo por ojo».

A la lucha de clases la impulsa y desarrolla la totalidad de las desigualdades propias a las sociedades divididas para la producción, distribución y consumo de sus bienes materiales. Característica ésta que, aunque no es exclusiva del capitalismo, es en esta sociedad de explotación donde llega realmente a su nivel periodístico.

En esta secuencia, el final de la lucha de clases no está en el logro de la venganza sino en la consecución de la igualdad, caracterizada por la producción, distribución y consumo de los bienes materiales en relaciones sociales de igualdad y no de explotación.

Estas premisas nos ayudan a entender, en su correcto contexto, el que Venezuela haya propuesto -a través del Presidente Constitucional de la República Bolivariana, Nicolás Maduro- ante la Asamblea Nacional Constituyente (ANC) un proyecto de Ley Antibloqueo, para su discusión, aprobación y ejecútese inmediato.

Es la Ley necesaria, impulsada por un Estado soberano y de nuevo tipo, animado por la construcción del socialismo. Es una Ley para enfrentar y vencer los daños reales, directos y colaterales de las -eufemísticamente- llamadas «sanciones» que, desde la Casa Blanca estadounidense, se aplican en contra del pueblo de Venezuela.

Lo señaló el propio presidente Nicolás Maduro, en su exposición de motivos, al presentar el proyecto, este martes 29 de septiembre, en la sesión plenaria y extraordinaria, convocada por la ANC: «Con esta Ley Antibloqueo vamos hacia la recuperación y hacia la mejoría, derrotaremos la oscuridad del bloqueo y elevaremos al pueblo de Venezuela a su destino histórico: el desarrollo y el bienestar, por el camino del Socialismo».

Así, la Patria de nuestros Libertadores, Simón Bolívar y Hugo Chávez, solicita -en nombre de todos su pueblo, «la aprobación de una ley para enfrentar la más perversa y brutal agresión que ha sufrido nuestra patria en 200 años de vida republicana», llegando al genocida resultado, hasta el presente, de generar más de 40 mil muertes en los últimos años, tal como lo expresara claramente el presidente constitucional Nicolás Maduro.

Es nuestra hora de vencer, como pueblo patriótico y unido, no hay otra opción, como dijera el General José Félix Ribas en la histórica Batalla de La Victoria.


Amb bona companyia

septiembre 29, 2020

Dimarts agradable amb el Toni i la Mercé a la Costa Brava. Pura meravella. Passejar quan no és temporada estiuenca, quan hi ha només les persones de casa, les que sempre hi han viscut i ara han de patir molts nouvinguts amb afanys diferents als seus.

Hem caminat ran de les onades, ensumat l’olor i la salabrors de la blava immensitat, gaudit de l’escalfor del sol que ens ha acompanyat. Hem segut a taula per assaborir fruits d’aquest mar. Hem conversat, hem recordat temps passats compartits. Aixó sí que és vida.

Sapiguem aprofitar els moments agradables que el viure ens depara sense pressa… Gràcies amics!


L’Assemblea de Catalunya de l’Ametlla del Vallès amb el President Quim Torra.

septiembre 28, 2020
En nom de l’Assemblea Joan Gabarró ha dit aquestes paraules amb motiu de la inhabilitació, per part del Govern de l’Estat espanyol del President de Catalunya Quim Torra.
Cridava l’atenció que les portes de l’Ajuntament estiguessin barrades en un moment com aquest, quan molts hem volgut fer-li costat.
Moltes gràcies per haver vingut en aquesta convocatòria d’urgència en una jornada de ràbia i de revolta. A pocs dies de l’1 d’octubre, tres anys després d’aquella victòria conjunta de la ciutadania i les institucions, l’Estat espanyol continua la seva persistent i innoble repressió contra Catalunya, les seves institucions i els seus ciutadans, com ha fet al llarg de la història. Avui, utilitzant el Tribunal Suprem com a front repressiu, com en el passat fou el militar, ha ratificat la sentència d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Molt Honorable President Quim Torra, el qual encarna la primera institució de Catalunya. I ho ha fet per haver desobeït una Junta Electoral de funcions purament arbitrals en períodes electorals, que extralimitant-se en les seves atribucions va donar les ordres de retirar unes pancartes.

   Només això ha portat a aquesta vergonyosa sentència d’inhabilitació del primer càrrec electe de Catalunya.       L’Estat espanyol actual, hereu d’aquella monarquia borbònica que el 1714 va abolir per via militar les nostres llibertats nacionals i polítiques i prohibí la llengua catalana, continua la seva persistent repressió contra la nostra minoria nacional, que vol anorreada i assimilada. I ho fa atacant constantment els nostres drets civils fonamentals, com el d’expressió o el d’elecció. Només en aquest darrers tres anys, ja són gairebé 3.000 catalans més els represaliats per l’estat ocupant.Tots els partits polítics i institucions de l’Estat espanyol, al marge de les seves ideologies, comparteixen el mateix objectiu: mantenir-nos sotmesos i espoliats i persistir en la seva voluntat d’assimilar-nos nacionalment, culturalment i lingüísticament. Ells no canviaran d’objectiu: fa tres segles que el mantenen. El modulen, el fan més evident quan les nostres ànsies de llibertat nacional són més organitzades.       Som nosaltres que hem d’entendre la manera d’alliberar-nos d’aquest jou infaust.

Davant de la repressió i persecució d’aquest darrers tres anys, les nostres institucions i els partits polítics que les conformen no han sabut trobar encara el camí conjunt i solidari de lluita per culminar l’objectiu tan viu en la nostra societat mobilitzada. Com a resposta a la inhabilitació, acaten la injustícia, i aquesta inacció debilita el sentit i la força discursiva de la necessària complementarietat de les mobilitzacions de la societat civil davant de la repressió de l’Estat. Creiem que la resposta acordada pels dos partits del Govern i pel Molt Honorable President, sense la participació de la CUP ni de les entitats civils, és un acord decebedor que perpetua l’autonomisme i gira l’esquena a la primera institució de Catalunya, que mereixia més que això.La independència no la faran els partits i institucions sols, ni tampoc la ciutadania mobilitzada sense una acció conjunta. Cal que les institucions, els partits i la ciutadania actuïn sincrònicament i en conjunt amb l’acció exterior. Aquesta incapacitat, molt evident aquests dies, amb una inexistent resposta política i institucional a aquesta brutal agressió, comporta greus disfuncions en el moviment, confon i frustra la societat, i fa que es projecti la frustració contra companys de lluita en enfrontaments inútils que ens debiliten molt. Per assolir la independència plena cal canviar també el comportament de les nostres institucions. El desenllaç de la nostra lluita de causa justa exigeix una societat civil activa i la cooperació i el reconeixement mutu entre aquesta i totes les institucions del país. Les institucions han de culminar les lluites de la societat civil organitzada si no en volen esdevenir un fre.

   Exigim als partits independentistes i a les institucions que respectin el sentit autèntic de la seva representació política que els atorga el poble per culminar els objectius col·lectius. Aquesta és la veritable dimensió dels lideratges. L’única via possible d’avançar en la resolució del conflicte i assolir l’alliberament nacional és compartir i acordar el camí de futur assumint les pròpies discrepàncies internes.
   Des de l’Assemblea persistirem en aquest camí de bastir un camí, un objectiu estratègic compartit, indispensable per culminar el nostre procés d’alliberament nacional. Seguirem treballant per exigir la necessària unitat estratègica, vinculada i imbricada amb la mobilització ciutadana, i ens implicarem al màxim per bastir una xarxa encara més gran d’entitats de la societat civil, que facin del moviment i de la mobilització una eina decisiva al servei de la lluita conjunta amb les institucions.
   L’Estat espanyol no canviarà la seva deriva repressiva: és la seva manera d’afrontar conflictes polítics. Som nosaltres que hem d’entendre d’una vegada que només amb la complicitat de tots i un objectiu estratègic compartit serem capaços de vèncer un mur que a hores d’ara ja està molt debilitat per la seva pròpia lluita de poders, i està a les portes d’un greu conflicte intern que hem de saber aprofitar.
   Tal com vàrem afrontar aquell 1 d’octubre, amb la mateixa complicitat i objectiu compartit entre ciutadania i institucions, hem d’enfocar la resolució de la nostra lluita d’alliberament. Hi som tots. Només així ho aconseguirem. I som perfectament capaços de fer-ho.
Som-hi! Visca el Molt Honorable President! Visca Catalunya lliure

La memòria…

septiembre 28, 2020

Si l’oblit fos tinya, tots rascaríem, no ens podríem moure de casa. La memòria de massa gent és selectiva, recorda allò que li convé quan li convé o, et necessita. S’oblida de la resta. Pots arribar a ser 0000 per a molts. D’entrada et fa mal, amb el temps t’acostumes a algunes circumstàncies que mai pensaves podien arribar te i saber destriar el gra de la palla. Hi ha massa palla…

El que compta és tenir pulcra la consciència i obrar segons et dicti.  És un exercici que cal exercitar i recomanar malgrat costi fer: Saber qui és qui en tot moment de la vida, quan estàs ben situat o quan ets simplement un ser humà, allò que has sigut sempre.  Descobreixes que per alguns, massa, només compten les situacions. Treus les caretes de molts… Cap sorpresa, és el què imaginaves.

 


Quim Torra el nostre President.

septiembre 28, 2020

 

Que se’n vagin de Catalunya els que NO ho acceptin, Madrid els espera amb els braços oberts. Nosaltres, el poble ras, NO els enyorarem, no els trobarem a faltar.

Fora lladres i botxins, els catalans som gent de PAU I CONCÒRDIA.

El nostre President és un  home extra, d’aquí l’odi i enveja dels que no el volen.  Prefereixen mediocritat, així ha sigut gairebé sempre, per poder mangonejar i recollir fruits i prebendes.


Duet. Joana Raspall

septiembre 27, 2020

Deliciosa poesia de la Joana Raspall.  Obeïm-la!

Inventem-nos un cant.
No són vàlids
els compassos que marquen els altres.
Inventem un nou ritme
amb paraules
que, sortides del llavi que es besa,
són poemes d’un llenguatge nou.

Inventem-nos un cant
on les notes tinguin tons purpuris,
on s’encantin les pauses
en un èxtasi de pura delícia,
de suprema bondat.
Que s’acordin les veus en perfecta harmonia
com la gamma perfecta
de verdors en el prat,
de blavors en el cel
i rojors en la flama…

Inventem-nos un cant
i cantem-lo.
I deixem-nos lliscar amor enllà.


Viure amb dignitat

septiembre 27, 2020

Per alguns entre els quals em compto, el nostre afany de viure ha estat marcat per la dignitat, en tan que éssers humans. Ho hem aconseguit? Costa mantenir aquest prurit! Sovint et miren com si aterressis d’un altre planeta, et consideren poca cosa, pocs diners.

Anhelem els indispensables per a viure de forma endressada i, poques floritures més.

Es trist que una immensa majoria volen aparentar allò què no tenen. S’avergonyeixen de no poder fer coses que fan els altres, no gosen dir que és per falta de possibilitats econòmiques i, ho fan, a costa dels seus.. Els avergonyits haurien de ser els que ho fan a expenses de la familia per mor de escoltar que li diuen: pobre. N’hi ha més dels que aparenten.

Escaseja la feina, ara més que mai, família a mantenir… Sous de vergonya.

Els que sí conserven i segueixen aferrats als càrrecs son els politics. Ja va essent hora de revisar-los els sous, les dietes, els viatges, els regals. També els anys que fa que tenen assegurada la poltrona, com diuen a Castella. Per què? Una gran majoria no tenen ofici ni benefici. D’aqui la urgència de conèixer qui és qui. Valdria la pena que fer tests i aclarir-ho


Comité de solidaridad con Cuba

septiembre 26, 2020
Díaz-Canel elogia la respuesta de Cuba al coronavirus y critica el bloqueo en el discurso de la ONU
El 22 de septiembre de 2020, Miguel Díaz-Canel, Presidente de la República de Cuba, se unió a otros líderes mundiales al dirigirse al 75° período de sesiones de la Asamblea General de las Naciones Unidas. A continuación se muestran algunos extractos de su poderoso discurso. Puede leer el discurso completo haciendo clic aquí.
La respuesta de Cuba a la pandemia del coronavirus
La aparición del SARS-CoV-2 y los primeros indicios de que amenazaba con provocar una pandemia, no tomaron a Cuba desprevenida. Con la experiencia de décadas de enfrentamiento a epidemias terribles, algunas de ellas deliberadamente introducidas como parte de la guerra permanente contra nuestro proyecto político, se pusieron en práctica de manera inmediata un grupo de medidas sustentadas en nuestras capacidades y fortalezas fundamentales: un Estado socialista organizado, responsable de velar por la salud de sus ciudadanos, con capital humano altamente calificado y una sociedad con elevado grado de participación popular en la adopción de decisiones y en la solución de sus problemas.
La aplicación de esas medidas, junto al conocimiento acumulado en más de 60 años de ingentes esfuerzos para crear y fortalecer un sistema de salud de calidad y alcance universal, así como la investigación y el desarrollo científicos, han permitido no sólo preservar el derecho a la salud de todos los ciudadanos, sin excepción, sino enfrentar la pandemia en mejores condiciones.
Sobre el bloqueo cada vez más estricto de EE.UU. y otros ataques contra Cuba
El gobierno de Estados Unidos no oculta su intención de aplicar nuevas y más duras medidas agresivas contra Cuba en los próximos meses. Declaramos una vez más, ante la comunidad internacional que nuestro pueblo, orgulloso de su historia y comprometido con los ideales y la obra de la Revolución, sabrá resistir y vencer.
Sobre el imperialismo estadounidense
El anhelado derecho de la humanidad a vivir en paz y seguridad, con justicia y libertad, base de la unión de las naciones, es constantemente amenazado.Más de 1.9 billones de dólares se dilapidan hoy en una insensata carrera armamentista sustentada en la política agresiva y guerrerista del imperialismo, cuyo máximo exponente es el actual gobierno de Estados Unidos, responsable del 38 por ciento del gasto militar global.
Lea el discurso completo aquí

Huellas. Ramón Torres Galarza

septiembre 25, 2020

Hermosa poesia de su libro Ser del Sur.

No sé,

pero

presiento

que

mis

pasos

caminan

sobre

huellas

dejadas

por otros.