Un frente frío proveniente del ártico hundió las temperaturas mínimas en la caribeña Cuba hasta caer por debajo de los 10 grados centígrados.

El Centro de Pronósticos del Instituto de Meteorología (Insmet) de Cuba habló de una madrugada «notablemente fría», especialmente en el interior de las regiones occidental y central del país, con mínimas entre 8 y 11 grados centígrados.

La sensación térmica fue, sin embargo, mucho menor porque a las bajas temperaturas se unieron, a causa del frente frío, una fuerte nubosidad y vientos fuertes.

El frente, el noveno de la actual temporal invernal, llegó acompañado de rachas de viento de hasta 75 kilómetros por hora en la costa norte occidental, como las que se registraron en La Habana.

El estado del mar también se vio afectado, con fuertes marejadas en el litoral norte occidental que provocaron leves inundaciones en zonas costeras bajas, incluyendo en la capital, donde las olas rompieron por encima del malecón habanero y alcanzaron la calzada en algunos tramos.

El frente comenzó a sentirse en Cuba en la madrugada del sábado y se prolongará hasta este lunes, según el Insmet. Está previsto que las temperaturas comiencen a recuperarse de forma gradual a partir del martes.

La situación meteorológica provocó desperfectos en la red eléctrica de la capital, como reconoció en Facebook la estatal Empresa Eléctrica de La Habana.

Se reportaron cortes eléctricos en municipios habaneros como Playa, Plaza de la Revolución, San Miguel del Padrón, Habana del Este y Diez de Octubre.

A falta de los datos definitivos, parece que este frente frío no ha logrado romper los registros del diciembre de 2010, el más frío de los últimos años.

No obstante, la mínima registrada en la isla son los 0,6 grados centígrados que marcó Bainoa, actual provincia de Mayabeque, el 18 de febrero de 1996, según el diario oficial Granma.

Podria tractar-se d’una estrella de neutrons o un nan blanc amb un camp magnètic ultrapotent

Un equip que cartografia les ones de ràdio a l’univers ha descobert una cosa inusual que allibera una ràfega d’energia gegant tres vegades per hora, i que no s’assembla a res que els astrònoms hagin vist.

Els investigadors creuen que podria tractar-se d’una estrella de neutrons o un nan blanc –nuclis d’estrelles col·lapsats– amb un camp magnètic ultrapotent, segons publiquen a la revista ‘Nature’.

Al girar en l’espai, l’estrany objecte emet un feix de radiació que traspassa la nostra línia de visió i, durant un minut de cada 20, és una de les fonts de ràdio més brillants del cel.

L’astrofísica doctora Natasha Hurley-Walker, del node de la Universitat de Curtin del Centre Internacional d’Investigació Radioastronòmica, a Austràlia, que va dirigir l’equip, recorda que «aquest objecte apareixia i desapareixia al llarg d’unes hores durant les nostres observacions. Això va ser completament inesperat –assegura–. Per a un astrònom va ser una cosa esborronadora, perquè no hi ha res conegut al cel que faci això. A més, està molt a prop de nosaltres, a uns 4.000 anys llum».

L’objecte va ser descobert per Tyrone O’Doherty, estudiant amb honors de la Universitat de Curtin, utilitzant el telescopi Murchison Widefield Array (MWA) a l’interior d’Austràlia Occidental i una nova tècnica desenvolupada per ell. «És emocionant que la font que vaig identificar l’any passat hagi resultat ser un objecte tan peculiar –reconeix O’Doherty, que ara està estudiant un doctorat a Curtin–. L’ampli camp de visió de la MWA i la seva extrema sensibilitat són perfectes per inspeccionar tot el cel i detectar l’inesperat».

«Transitoris»

Els objectes que s’encenen i s’apaguen a l’univers no són nous per als astrònoms: els anomenen «transitoris». L’astrofísica de l’ICRAR-Curtin i coautora de l’estudi, la doctora Gemma Anderson, afegeix que «quan s’estudien els transitoris, s’observa la mort d’una estrella massiva o l’activitat de les restes que deixa darrere de si».

Els «transitoris lents» –com les supernoves– poden aparèixer en el transcurs d’uns dies i desaparèixer al cap d’uns mesos, mentre que els «transitoris ràpids», com un tipus d’estrella de neutrons anomenada púlsar, s’encenen i apaguen en mil·lisegons o segons. Però la doctora Anderson remarca que trobar una cosa que s’encengués durant un minut era realment estrany.

Segons apunta, el misteriós objecte era increïblement brillant i més petit que el Sol, i emetia ones de ràdio molt polaritzades, cosa que suggeria que l’objecte tenia un camp magnètic extremadament fort.

La doctora Hurley-Walker explica que les observacions coincideixen amb un objecte astrofísic predit anomenat ‘magnetar de període ultrallarg’. «Es tracta d’un tipus d’estrella de neutrons que gira lentament i l’existència de la qual s’ha predit en teoria –explica–. Però ningú esperava detectar-ne directament una com a aquesta perquè no esperàvem que fossin tan brillants. D’alguna manera, està convertint l’energia magnètica en ones de ràdio de forma molt més eficaç que tot el que hem vist abans». Notícies relacionades

Hurley-Walker està ara monitoritzant l’objecte amb el MWA per veure si es torna a encendre. «Si ho fa, hi ha telescopis en tot l’hemisferi sud i fins i tot en òrbita que poden apuntar directament a ell», apunta.

A més té previst buscar més objectes inusuals d’aquests als vastos arxius del MWA. «Més deteccions diran als astrònoms si es tracta d’un esdeveniment únic i rar o d’una vasta població nova que mai havíem notat abans», prossegueix.

No sembla que estiguem a ple hivern, avui divendres 28 de gener, temperatura que enamora, bona per anar a passejar. On es fica la gent del meu poble que no es troba mai ningú? Es pot entendre quan fa molt fred o molta calor però avui, dia primaveral, malgrat que el vespre-nit segur que tornarà el fred.

Ben acompanyada per dinar i xerrar i tot seguit la meva caminada diària sense trobar ningú. Clima extra, més que benèvol, propi de primavera. No cal calefaccció. El dia també começa a allargar-se. No entenc que l’enunciat de la temperatura del meu poble en aquests moments digui que és de 9º. Sobra l’abric…

Tot és canviant… res correspón al què estàvem acostumats, sobra l’abric. Segur que el vespre serà fred. Ens hem estalviat la calefacció tot el dia, veure’m fins quan dura la bonança…

La família et ve donada, els amics els esculls tu. Tinc la sort de gaudir d’uns i altres, ara però, amb la pandèmia, menys del què voldria. Malgrat tot ens sabem i estem connectats. La solitut ofega tant o més que l’aigua si hi caus. És important gaudir de bons amics. Els tinc i els sento propers a tothora.

Llàstima que fosquegi tant aviat. M’agrada la llum, el sol. També la lluna però però necessito la claror des de sempre. Com canta Raimon: La nit és llarga, la nit... malauradament estem limitats de trobades i, al menys jo, neguitejo per retrobar parents i amics.

Imagineu que no tinguèssim telèfon? Telefònica es forrarà més que mai amb la maleïda pandèmia que ens té enclaustrats a casa i, el telèfon és l’eina única-imprescindible de la que gaudim.

I si abaixessin les tarifes? Fem un clam tots plegats?

Vergonzante…. Hemos luchado para disfrutar de una vejez digna. No lo conseguimos. Lean y decidan. ¿Qué hacer con tanto dinero? ¡De vergüenza ajena!

Los pensionistas recibirán la conocida como ‘paguilla’ extra de enero a partir de la segunda quincena del mes y verán aumentada la cantidad a 232 euros para compensar la desviación de los precios, ya que la revalorización de 2021 fue inferior al IPC, según confirmó el Ministerio de Inclusión y Seguridad Social.

Los jubilados españoles comenzarán, además, el año con una subida media de sus nóminas del 2,5% en línea con la inflación de los últimos 12 meses. A principios de 2021, las prestaciones se elevaron un 0,9%, en función de la inflación prevista para este año, pero los precios han escalado hasta el 2,5% por lo que el Estado compensará esos 1,6 puntos de diferencia.

Esto se ha traducido en que los mayores han dejado de cobrar cada mes 16,6 euros de lo que deberían para no perder poder adquisitivo, por lo que se les compensará con una única paga de 232 euros. Una cantidad que se elevará hasta los 267,6 euros para los jubilados, mientras que a las viudas se les ingresarán 166 euros.

También tendrán derecho a la paga extra los cerca de 340.000 beneficiarios del Ingreso Mínimo Vital (IMV), que recibirán en función de la renta que perciban un 1,6% más, cantidad que dependerá también de los meses a los que hayan tenido acceso. En 2022, tendrán un alza del 3%.

Con el incremento del 2,5%, los más de 8,8 millones de pensionistas comenzarán el año nuevo con una subida media de 25,96 euros, que situará su prestación en los 1.064,4 euros, lo que supone 363 euros más de ingresos al año. Mayor será el aumento para los más de seis millones de jubilados: ganarán 30 euros más al mes (29,87 euros) hasta superar, por primera vez, los 1.223 euros. Incluso la pensión de jubilación máxima del sistema escalará por primera vez hasta los 2.819 euros al mes, lo que supondrá unos ingresos anuales de 39.468,66 euros, 962,78 euros más que en 2021.

Los más de 2,3 millones de viudas tendrán que conformarse con un alza de 18,5 euros al mes, que llevará su prestación a superar los 760 euros. Por su parte, las pensiones mínimas y no contributivas tendrán una subida del 3% en 2022. Con esta revalorización, la pensión mínima de jubilación será de 10.103,8 euros anuales en el caso unifamiliar (frente a los 9.808,4 de 2021) y crecerá hasta los 12.467 si tienen cónyuge a cargo (en 2021 era de 12.103).

És el moment de demostrar qui som, què volem, per on NO passarem mai!

Els joves ho tenen més fàcil mentre que nosltres, els més grans, ens urgeix trobar-nos amb parents i amics, compartir com sempre els nostres pensaments, les nostres esperances. Ara, ho tenim vetat. No vol dir que tothom faci la bondat necessària pero, intentem no posar-nos en risc ni fer aquelles coses que el poden implicar.

Costa romandre aïllats, no trobar-nos amb els que estimem, en un intent de no vulnerar la salut de ningú. Pots anar a passejar on no trobaràs ningú però, és complicat fer-ho per ciutats grans on els carrers i places segueixen curulls de gent amb ganes d’abraçar-se. Penso que s’hi han sumat els que mai, abans, eren addictes a les abraçades.

Ni que sigui via telemàtica estiguem al corrent de com estàn, saber si necessiten ajut. Enyorem cares i veus, petons i mirades. Sempre ho he tingut en compte però ara, gener 2022 em fallen. Confiem que s’acabi aquest malson i puguem retrobar-nos sans i estalvis per a festejar la vida que, es diria que, envejosa, sovint ens vol fer fora.

NO ho permetrem! Lluitarem contra la Covid i les seves males intencions! Guanyarem la vida si no perdem l’esperança.

Així ho deien les iaies quan érem petits. Intentaven no relliscar mateixos paranys que van caure l’any anterior i la veritat és que sovint reeixien. Potser perquè la meva iaia era molt especial, va tenir d’espavilar-se des que era una nena que va perdre la mare i va viure i va acomboiar pare i germans que vivien a pagès.  Li calia caminar molt per a tot: anar a comprar al poble, a vendre a la plaça els seus productes. Ara, que ho tenim tot a ma, ens queixem sempre.

 A vegades penso que, en un futur no llunyà, ningú sabrà caminar i molts, ni tant sols parlar, abocats a l’ostracisme i comoditats dominants que els tenen enganxats i no saben fer res de propi impuls. Fa esgarrifar el conformisme, vici dominant. Segon diu el refrany Per no fer res no passa res… però mai m’ho he cregut. Sí que passa i és lamentable!

Activem-nos! No deixem que la pandèmia ens arrossegui on vol. Si no tenim ganes de…. doncs no ho fem. Siguem raonables! Aprofitem el temps per instruir-nos, muntem grups, equips de gent via mail amb propostes i, si cal jocs per compartir ni que sigui des de la distància.  No deixem que ens arrossegui la mandra ni la vergonya de demanar-ho.

Llegim i comentem les lectures. Els que sou artistes dibuixeu i pinteu! Quan acabi aquest malson que ara ens atordeix, podem fer públics els nostres treballs siguin de la mena que siguin: lectures, articles, poesies, brodats, ganxet, mitja. Imagino lo que pot sortir d’un projecte comú. Som-hi? Algú se n’hauria de responsabilitzar. Us animeu?

.

La pandèmia ens ha portat a una frívola monotonia. Pocs contactes, poques trobades, poques visites no fos cas que… Tinc clar que és el pitjor mal que ens afecta, de manera especial als més grans. No surtis, no vagis on hi hagi molt personal.

De forma paulatina urgeix recuperar les nostres maneres de fer, de ser, de viure prop dels que estimem i ens estimen o, acabarem enraonant sols, explicant nos a nosaltres mateixos alló que ens agradaria fer però, vet aquí que la nostra edat no ho permet.

Trobar te amb parents i amics, compartir vivències il-lusions, temes a resoldre possiblement conjuntament més fàcil, però els més grans ho tenim vetat. No us heu trobat en algún moment enraonant sols? Jo sí… Una manera com altre de fer el què t’agradaria, explicar-li a algú alló que et passa però… no permés...

Fer bondat no vol dir perdre el seny i fer coses que no toquen. Avui he dinat amb una amiga a un restaurant i ens hem explicat vida i miracles. Situació reconfortant quan gairebé tot falla… gràcies amiga!

Recordo temps de malestruga, de por i temors. Soc filla de la guerra -1937-, guardo records d’aquells temps en els quals no disposàvem de res però, els infants, al menys, erem feliços, avui no!

Suspiren per tot el què veuen o tenen els seus amics i, pares i avis, cauen a la temptació de proporcionar-els-hi TOT. Arriba un moment en què la felicitat es compra amb diners però, no oblidem que hi ha moltes persones que no en tenen ni per menjar. Només hi faltava la maleïda Pandèmia per a fer- ho més difícil.

Les feines han disminuït, falta treball i, el que hi ha, no és ben pagat. Em consta, ja que la nostra és una llarga família. A més a més s’hi sumarà el fred, que molts no tindràn com fer-li front. No és moment de malversaments de cap mena. Ningú sap el temps que durarà ni, si les empreses podràn recuperar les feines a fàbriques i tallers on treballava molta gent.

Recordo les industries que hi havia a Granollers, anys ha desparegudes, fàbriques de filats i teixits que donaven feina, de manera especial a dones. Els homes treballaven a tallers de tota mena i, ningú, s’avergonyia de dir que traballava a la fàbrica.

Tot és tant diferent que costa d’assumir la pobresa actual, malgrat massa, no ho volen reconèixer. Ni els més humils. Escoles públiques sense vestimentes especials, mestres que sabíen el què fèien i ho feien be. Recordo de manera especial, l’Escola Montessori, el de la Srta Brau on fèien classes que menàven els pocs mestres que hi havía i tenien al seu càrrec molts infants.

Com celebraven les festes, com els infants aprenien el per què de moltes coses que, avui, farien riure. Somniadors incansables, els mestres els incitaven a conèixer una mica de tot, apart d’escriure i llegir.

Avui tot és diferent, no puc imaginar com s’ho maneguen els que tenen més d’un fill.

Sort amics! Confíem s’acabi aviat aquest malson que ens manté fora de joc i recuperem la vida senzilla sense massa pretensions.

Avui a la cuina de resistència Sopa de galets amb mandonguilles.

INGREDIENTS Caldo de pollastre -amb un tros de pollastre i verdures-, galets, i carn picada per les mandonguilles.

Fer un caldo de pollastre i verdures -no explico com tothom te el seu-. Preparar les mandonguilles enfarinades i fregides i les afegirem al caldo juntament amb els galets, quan falti mitja hora de cocció