Estimat Josep, em dol no haver te vist temps ha, per la maleïda pandèmia. Sort del telèfon però, no és pas el mateix. Hem compartit moltes històries de vida, de cultura, d’amistat.
Des d’aquí el meu condol a la teva família, per la que sempre maldaves. Sé que ens retrobarem i seguirem les nostres xerrades, discussions sanes que ens ajudaven a descobrir el món, la vida, a decidir el què volíem per a tots, sovint al voltant d’una taula.
Mai t’oblidarem. Et trobarem a faltar.
| Només la paraula ob… en Només la paraula obre cam… | |
 | montserratponsa en ¿Qué ha sido del pacifism… |
| Mercè Domenech en ¿Qué ha sido del pacifism… | |
 | ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… |
| La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… | |
| montserratponsa en María Guerra. Vocación de… |
 | La Zebra en María Guerra. Vocación de… |
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… |
blog de Montserrat Ponsa 
Moltes gràcies Montserrat, per les teves paraules. El pare gaudia molt d’aquestes converses. Una abraçada
Maite Llòria LLàcer @teresalloria
Me gustaMe gusta