Vet aqui el problema a decidir. Al menys una hora, quan la calor ja no ofega. Val la pena i, si pots fer-ho amb companyia millor. No es tracta únicament de moure cames sinó que és la vista, el respirar, sentir sorolls no habituals que revifen ànima i cos.
Dic millor amb companyia perquè és pertinent enraonar: sobre el què veus, per comentar el què passa al món i, si com avui trobes altres persones conegudes i comparteixes una estona de tertúlia segur que arribes a casa contenta d’aquell temps inesperat.
Un cop a casa les rutines maten, però tens motius per pensar i recordar temes tractats. Hem visitat a una amiga, amb la que sovint ens trobem, però avui no podia. Calor suportable. Gràcies amigues!
Sin categoría | 
Escrito por montserratponsa 
blog de Montserrat Ponsa 