Les economies son minces, les despeses cada dia superiors sense fer disbauxes. Com ens ho manegarem si no s’endreça una mica sobretot pels grans que no disposem de capital? No pretenem fer disbauxes, unicament posar plat a taula cada dia.
La vida, actualment, la poden manegar els que tenen capital en reserva no però els que vivim al dia sense fer disbauxes de cap mena, ni de roba, ni capricis, ni cine, ni teatre. Pel que fa a mi, ara ni cotxe ja que considero que, mai he tingut cap ensurt i, no me’l puc permetre ara.
Ens queda escriure i llegir. Caminar, trobar-nos amb els amics propers, per xerrar, jugar a jocs de taula, berenar plegats o, fer un vermut comentant vides i esperances. Costa superar moments dificils però hi som i volem seguir caminant.
I, com canta Raimón, Diguem NO a tot allò evitable! Intentem ser feliços prop dels que estimem i ens estimen que, sortosament, som molts amb els mateixos delits de sentir-nos propers i esperançats en aquest món que es diria que té ganes de fer figa i deixar-nos malparats!
blog de Montserrat Ponsa 