Tornar a començar…

 

Recordo una bonica cançó de Cole Porter, dels anys 40: Begin The beguin – fa vuitanta anys-, pura meravella. Música amorosa que algun pretendent ens havia xiuxiuejat a cau d’orella: amb ganes de començar un futur. Em recordo d’algun.

Doncs sí, la cançó diu així:

“Quiero volver

a empezar,

porque sin tu amor,

mi vida no es vida”…

Escolteu-la lletra per lletra, so a so, per a mi un referent, que incita a RECOMENÇAR, que és el que toca fer ara amb les nostres vides, després d’aquest maleït Coronavirus, del qual tinc molts dubtes per aclarir. Intentaré fer- ho.

Com actuar?

Cal que toquem de peus a terra i siguem fidels als nostres principis de lleialtat de tots amb tots i per tots, com feien els “Mosqueteros”

L’esdevenidor no serà fàcil, sobre tot pels més grans, tot i que som els que millor ho podem fer i mostrar ho als joves. Nosaltres ho havíem viscut, de manera especial, a la post-guerra del 1936.

Tant el joves com  els no tant joves hem de tenir present que  NO tot serà possible, com  les darreres dècades. Serà un nou model de vida que caldrà activar. Fem-lo a l’abast de tothom!

Caldrà tenir sempre a punt el fre de ma, si no volem re-caure al mateix parany, el que ara, avui, pretén engolir-nos.

Alguns hauran de canviar possiblement de feina. D’altres hauran d’assumir que en aquest món, si hi volem ser, hem de ser lleials a uns principis d’austeritat -suara desapareguda- i de compartir la vida i la feina amb tots els que ens envolten.

Plegats hem de ser ú, s’ha acabat la bogeria que hem viscut els darrers anys de competències ridícules on, la majoria, volien ser sempre els primers, a un esglaó més amunt que la resta.

Compartir feina, compartir espais, frenar aquells desigs evitables. Ajudar a fer ús del be comú com feien abans la gent, quan jo era petita i vivia al meu petit poble.

Si algú tenia una necessitat tothom el socorria. Quan algú estava malalt es preocupaven de fer-li arribar dinar i sopar que li preparaven els veïns.

Segur que no haurem d’arribar a tant però, Sí, hem de posar en ordre desitjos inútils-evitables, a favor de que a ningú li falti l’imprescindible per a seguir caminant prop dels que estima i el necessiten.

Hem de recuperar allò que no podíem fer perquè el temps ens marcava: el goig de la lectura, compartir trobades amb persones de l’entorn per a posar en marxa activitats de tota mena, sense tenir d’allunyar nos, massa, del lloc on estiguem ubicats.

Caminar i gaudir de la Natura no importa on ens trobem. Segur que hi ha un riu o rierol, un bosc on passejar, una arbreda on contemplar els colors que, a qualsevol moment de l’any ens sorprenen.

Aprendre a respirar i descobrir les olors de cada lloc on ens belluguem. No n’hi ha cap d’igual.

Fer se voluntari per a qui ens necessiti en moments determinats.

Intentem: compartir veïnatge, organitzem Taules de Debat a l’entorn  dels temes que es presentin als nostres pobles o ciutats. Saber què passa, i ajudar a trobar solucions ens enriquirà a tots.  Ajudem a conservar camins i rierols, alguns dels quals romanen abandonats

Ah! recordem aniversaris d’amics i coneguts. Fem-los saber que pensem amb ells àdhuc, quan no els necessitem.

Escrivim les vivències del dia a dia. Quan les rellegeixes passats un anys, descobreixes que la vida és un gran teatre on tots juguem el nostre rol. El resultat sol ser prodigiós.

Compartim plegats el futur. Serà nostre, si el treballem amb fervor.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: