Sempre ha estat per a mi el pitjor dels pecats. Malgrat que avui no es porta parlar de pecats -tot és correcte a la societat desnonada que vivim- caldria fer un toc d’atenció a les famílies perquè esmercin més temps per ensenyar/educar als més joves i fer-los conèixer l’existència d’unes normes de vida a complir que no es poden obviar.
Enveja és desitjar allò que te l’altre i tu no tens. La manera de fer i ser de l’altre que tu no ets. Jo els diria, als que així pensen i actuen, que no ho tenen perquè no volen, perquè mai no s’ho han proposat. Què vull dir? Perquè el comportament diari ha de ser de servei, d’ajut, de companyia als que l’envolten. No ha de girar tot únicament al teu entorn. Malauradament la vida, per a molts, només té un objectiu: ser més que els altres, tenir més que ningú trepitjant tot allò que se li posi davant, començant per les persones, potser també seus amics i parents.
La pandèmia hauria de servir per modificar pensaments, maneres de fer, de ser. Tots per tots per tal que l’enveja, sigui vençuda, erradicada per sempre més. Seria una gran victòria! Que s’acabi l’enveja del qui diu mal d’algú i sol ser sempre d’aquell que és més ric i poderós. O dels qui han tingut més sort a la vida -segur que s’ho ha guanyat- i tu no n’has sabut. De la bellesa corporal o espiritual d’algú que admires però enveges… Jo els recomano: aprofita el temps ara que en tens d’extra, sobrat, per modificar actituds.
Imagineu com d’extraordinari que seria que en el futur de la història de la humanitat, quan s’escrigui la història de la Covid-19, es pogués dir que: la pandèmia de coronavirus, la que va assolar el nostre món des dels primers mesos del 2020 fins ara l’octubre -quan els afectatssuperen els 35 milions i els morts han depassat ja el milió, segons informa la Hohns-Hopkins, la primera Universitat dedicada a la recerca als EUA -va servir per apropar els pensaments dels que van quedar-.
I què van decidir? Que els sers humans dels cinc continents som tots iguals, no importa raça, color, llengua, homes-dones, alts-baixos, lletjos- afavorits. Que a partir de la pandèmia van unir esforços per a la consecució d’aquella igualtat amb la qual vam ser creats tots, fills de pare i mare, situats arreu del planeta Terra: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania. Que els afectats, rere la malaurada experiència, van decidir treballar pel be comú, per servir i apropar les persones, l’espècie humana tota i, van erradicar l’enveja per sempre més…Amén! Des d’allà on ens trobem, terra-mar-aire, recordarem alegries i penes, ensurts i esperances segur que prop dels que estimem i ens han precedit.
I avui, a la Cuina de resistència: panellets. De tradició ancestral, es mengen per Tots Sants, acompanyats de castanyes torrades, moniatos escalivats i vi bo. Des de sempre que faig la massa dels ametllats.
INGREDIENTS 300 grams d’ametlles crues. 200 grams de sucre. Dos ous
Escaldeu i peleu les ametlles i passeu-les per la picadora un parell de vegades. Proposo les compreu ja triturades en un lloc de fiar. Cal fer un almívar amb els 200 grams de sucre i unes cullerades d’aigua. Barregeu les ametlles i l’almívar formant el massapà. Afegiu les clares batudes a punt de neu i remeneu -és l’acció més difícil- . Feu boletes petites de la massa i pinteu-les amb els rovells batuts. Podem preparar-ne amb ametlles picades o amb un trosset de codonyat al damunt, o una avellana o ametlles triturades a discreció. Col-loqueu les boletes en una plata per al forn folrada amb paper d’alumini untada amb mantega. Coure a forn suau i controleu que no quedin massa torrades.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.