Sempre he intentat veure les coses tal com son, no com m’agradaria fossin com fa la majoria de mortals. És un engany que et fas tu mateix sense que ningú intervingui. Sol ser una manera d’actuar freqüent, la més fàcil.
Vivim en un món fictici, ni el blanc és blanc, ni el negre és negre, haurem d’habituar-nos al gris si volem ser conseqüents. Costa pensar, però més encara decidir… Ningú assegura on serem el mes vinent o quan comenci la tardor. Heus ací que urgeix fer reserva d’energia o, com es diu vulgarment, carreguem les piles per quan arribi l’hivern i el fred. Confiem que acabi la malestruga que ens ha engolit i, recuperem aviat i gaudim de la força necessària per a seguir dempeus, actius, prop dels que estimem..
blog de Montserrat Ponsa 