És una manera de ser, de fer, de viure sense negar res. Respectant tothom, dient les coses pel seu nom malgrat a algú no li agradi i ho recrimini. Sempre amb les paraules adients, sense faltar el respecte a ningú, àdhuc a aquells que no pensen com tu.
No hem de permetre ser cromos d’una realitat que no és la nostra, econòmica, social, religiosa, política, cultural. Cadascú ha d’actuar com li dicti el cor sense menysprear ningú. La realitat depassa totes les previsions i hem de ser cauts, per no caure a cap parany que pugui ser irracional.
Independents, pel que fa a la societat plural com és la nostra. Respectant tot i tothom, dient, si s’escau, que tu penses diferent però no ha d’interferir a la vida comunitària. Hem de respectar, si volem que ens respectin. Sortosament en el nostre món hi ha lloc per a tots però hem de ser conseqüents, comportament desconegut per a molts, polítics inclosos, i que haurien d’adoptar i practicar. Es pot definir com a llibertat.
blog de Montserrat Ponsa 