Dol romandre a l’anonimat i que únicament es recordin de tu quan et necessiten. No sé si és quelcom habitual avui, però a mi, als meus 85 anys encara em deixa esfereïda. Costa viure sense parlar amb parents i amics! La maleïda Covid ens ho ha complicat. El silenci és bo i satisfactori quan el busques, No, quan t`és imposat
El nostre caminar a través dels 5 Continents, tenia un sol reclam: No a la guerra es va iniciar el 2 d’octubre de 2009 a Wellington i va acabar a Punta de Vacas-Argentina el 2 de gener 2010. Nosaltres però vam sortir de casa
Hem crescut tots, i, què ha passat? També guerres i discòrdies han extés les seves urpes amb el pas d’aquests anys, Malauradament som pocs els que seguim tenint vigents aquells mateixos anhels-ideals de pau i justícia per a tothom: que a ningú li falti l’indispensable per a seguir dempeus, prop dels que estima.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.