De tant en tant ens trobem per passar unes hores en comú, germans i cunyats. Avui ho hem fet i ens hem proposat fer-ho de forma sovintejada. Els anys ens persegueixen, hem crescut, encara però ens valem per nosaltres mateixos i hem decidit repetir-ho sovint.
Feia goig la taula, les tres germanes i el germà, dues cunyades i un cunyat, una neboda i una de les mevas filles que m’hi ha acompanyat. Nou en total. Ben dinat, ben repassat històries de vida que ens uneixen, confiant repetir els encontres de forma sovintejada.
El temps ens empaita -és el nostre botxi- i no podem deixar escapar ocasions com aquestes que ens permeten sentir-nos en comunió, amb aquells que no vivim massa propers i, necessitem trobar-nos per evitar la llunyania. Gràcies a tots. us estimo.
blog de Montserrat Ponsa 