És el ritme de les coses, de la feina, de la vida, de l’amor, de l’esperança, però també de la traició, l’ignominia, l’enveja.
L’experiència del temps passat ens ajuda a descobrir lo fonamental, com organitzar-lo. Tenir clar que no és una mercaderia , massa persones el rendabilitzen sigui a ciuat sigui al camp, a la industria o a pagés.
No en som amos i cal fer-ne bon ús, bona administració d’horaris, llevar-se a bona d’hora, seguir un ritme idoni que permeti no obviar res ni el treball, ni la familia, ni el lleure, ni el contacte amb la ciutadania.
Aprofitem-lo ara que podem, que la pandèmia ens els brinda de forma generosa. Tenim fam de llibertat!
