Arcadi Oliveres, l’home tranquil

Parlar amb l’Arcadi produeix sempre serenor, més en moments difícils com l’actual: delicat de salut; la maleïda pandèmia; l’aïllament dels més grans, confinats sense poder moure’ns ni trobar-nos amb amics com ell. Sortosament sí podem parlar per telèfon.

Profunda conversa analitzant la situació que vivim, les condicions de vida dels més pobres i delicats, d’aquells que han de sortir a buscar quelcom pels seus cada dia. No oblidem que la majoria de ciutadans sobreviuen a partir del que treballen i avui, treballar, no està a l’abast de tothom. L’economia és feble, hem de fer miracles per posar menjar a taula. Els més perjudicats els pobres i els més grans.

Vam parlar de la greu contaminació que ens afecta a tots. De les mascaretes obligades que ens ajuden, de la necessitat de tenir-ne sempre a ma. Els beneficiats son, però, els laboratoris que les fabriquen. Haurien de ser gratuïtes, de roba per a poder ser rentades i reutilitzades. El govern ho hauria de decidir.

D’on va sortir aquest virus? En un principi es parlava dels ratpenats, però, és impensable que, en un mateix moment, tot el món tingués rat-penats. Vam decidir que no.

Molts considerem que el virus va ser posat en circulació el mateix dia i hora arreu del planeta. Uns pocs sense cor van decidir que calia fer neteja de pobres i vells. Fem nosa a la societat del dit benestar dominant. Els més grans, no rendim i els que no tenen preparació, no tenen com trobar feina.

Què fer? Proposar unes vacunes que afavoriran a uns pocs, pel que els rendiran, i acabaran amb els pobres que no les podran comprar i els vells. En tot cas haurien de ser gratuïtes.

Li vaig demanar i nosaltres què podem fer? No s’ho va pensar gens i, el què diu és també el meu pensar: Hem d’insistir en l’educació de tots, no únicament dels que poden pagar sinó, de manera especial, d’aquells que, per dificultats econòmiques no van a escola. Diu l’Arcadi que el sistema educatiu necessita foc nou, obligatori-gratuït, possibilitats de moltes escoles de treball per, un cop acabada la primària, preparar-ensinistrar els joves en diferents oficis que els preparin per la vida. Preparació que els oferirà possibilitats de feina i sostre. Podran fer-se càrrec dels seus fills, molts de famílies que ni pare ni mare tenen cura d’ells, ni poden mantenir-los..

L’Arcadi, malgrat ser optimista -així ha estat sempre- avui delicat de salut diu: m’agradaria que la Covid-19 el virus que en ha plantat cara amb greus patacades, serveixi per obrir ulls i orelles. Que la ciutadania enceti una nova manera de ser i viure. Tenir sempre en compte que, en aquest món, nosaltres som el futur i l’hem de reconduir.

Quant vius processos greus de salut, l’Arcadi recorda quan va morir el seu fill Marcel, recomençar de nou, ens va ajudar a tots. Jo puc dir el mateix, perdre un fill és el pitjor que et pot deparar la vida, jo n’he perdut dos. Costa afrontar-ho però, penses amb la resta.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: