Sumergidos en miedos y desesperanzas, aprendamos a cantarle a la vida…
“Qué distancia, mi amor, de mí a la vida;
qué cansada canción me llama, vencida.
Soy un viejo que duerme entre sus losas;
soy un niño que sueña tantas cosas.”
Sumergidos en miedos y desesperanzas, aprendamos a cantarle a la vida…
“Qué distancia, mi amor, de mí a la vida;
qué cansada canción me llama, vencida.
Soy un viejo que duerme entre sus losas;
soy un niño que sueña tantas cosas.”
This entry was posted on martes, 6 de abril de 2021 at 10:00 am and is filed under Sin categoría. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… | |
Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… | |
Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… | |
Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… | |
EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… | |
montserratponsa en Escola a l’aire lli… | |
Maria Antonia Arnau… en Escola a l’aire lli… | |
VERANOS SIN LUCIÉRNA… en Veranos sin luciérnagas | |
Maria Antonia Arnau… en I els presos i exiliats q… | |
Maria Antonia Arnau… en ¿Por qué se van los amigo… | |
Maria Antonia Arnau… en Ha fallecido Dom Pedro Casaldá… | |
Montserrat Ponsa en Avui estem de dol. Sempre al c… |
Debe estar conectado para enviar un comentario.