Soc entusiasta de Miquel Martí i Pol. El vaig conèixer de la ma del Santi Santamaria. Mai tenia un no per a ningú. Com ell soc poruga, sovint em sento solitària, no trobo allò que cerco en el meu caminar.
He heretat l’esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M’han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i per mi és com si el món sencer
girés entorn de l’eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
