Delicte de Silenci

És per a mi el pitjor dels pecats.

Quan jo era petita, fa ja una pila d’anys, ens explicaven a Catecisme que hi havia de tres menes de pecats: de pensament, de paraula, d’obra, i d’omissió.

Vet aquí, que el darrer era el pitjor: el d’omissió, el que jo no entenia. Amb els pas dels  anys, m’he adonat que sí, que és el més punyent, jo el nomeno delicte de silenci.

El silenci mata sense fer soroll. És conseqüència de la por, virus que des de sempre ens han inoculat, ja en temps de dictadura franquista quan enraonar comportava el pitjor, captiveri, no tenir accés a….escola, a cartilla racionament, lloc de treball, a la Universitat –calia ser membre del Movimiento, disposar d’un Carnet que ho corroborava-.

Però el silenci ha perdurat, quan ens volien fer creure que havia arribat la Democràcia. Democràcia? Què és?

Per a mi és un tot: una manera de viure-comportar-se; que la veu del poble sigui sobirana, escoltada; que entre tots construïm una societat justa, equitativa, on tothom pugui desplegar les seves capacitats, modelar la col-lectivitat, el futur, què i, com el volem, en tant que ciutadans lliures. És sinònim d’un tot: dignitat, educació, salut, habitacle, feina. i, que a partir de la paraula servirá per dibuixar primer, bastir després, aquest viure la vida amb pau, sense els malsons que ens laceren, misèria, guerres, mort, menyspreu, oblit. pors, fam.

Delicte de Silenci, és doncs el que promovem quan no denunciem allò corrosiu que ens envolta: abusos de tota mena, corrupció, dels que tenen el poder a les seves mans, sigui polític, bancari, dels grans mitjans d’informació, de la TV, sovint vergonyant, que mata idées, que obnubila. No han de ser sempre els més febles els que paguin les conseqüències per culpa de la maleïda por a reclamar: si protesto  perdrem la feina

Delicte de Silenci quan la por, les guerres, les injustícies s’abraonen sobre determinats països i no actuem amb prestesa. Cal que les Nacions Unides es remodelin i redescobreixin el seu rol, per què hi son: ciutadans lliures per a conduir aquest Estament important, pel futur de la Humanitat, malauradament sempre, en perill de desaparèixer.

No n.hi ha prou de sortir un dia al carrer. Hem d’adoptar actituds severes. No tinguem por de reclamar quan ens volen enganyar, estafar. No ens deixem que la vergonya ens imedeixi de fer de zeladors de tot el què està passant al nostre voltant. A manera de taca d’oli la nostra actitud pot moure muntanyes. Instem als que tenim a prop a viure en l’esperança, ajudant si cal a demostrar que, davant la TV no aprendrem res que ens pugui ajudar. Sovint enfosqueix la nostra ment, ens contamina amb pensaments que ens allunyen de la nostra raó de ser, ciutadans lliures que volem viure en pau i serenitat, feliços prop dels nostres. S’ha acabat el temps de Silenci! La vida és per a gaudir-la plegats, uns i altres.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: