| Com dèia Calderon de la Barca un somni… del que tots ens sentim protagonistes. Somniem! Qui l’abastarà? Quan penses que estàs en el camí idoni sorgeixen pedretes i algún tronc que frenen la marxa. Depén de cadascú, del teu caminar, que sigui pla o esbiaixat, ple d’entrebancs o flors… No li pots exigir com el voldries, les rutes estan marcades, cadascú te la seva i cal acceptar-la. Somniar és licit, com ho és treballar per tal que sigui com t’agradaria, sense esculls, sense forats ni foscors. Amb llum que ens il-lumini la fosca però, sobretot, que mai ens abandoni la generositat mentre seguim caminant on massa queden frenats. |
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.