Desitjar les coses senzilles, l’amistat i amor de parents i amics és, per alguns, la màxima il-lusió que ens acompanya en aquest món embogit que ens ha tocat viure i que alguns han dibuixat i molts han-hem acatat. Els que tenim certa edat recordem temps passats, que malgrat que amb major migradesa, tothom era més feliç que avui, amb més possibilitats. La cobdicia enverina ments i cors. Foragitem-la!
Caldria que fessim cas d’allò que ens dicta el cor, no el què dicta la societat d’avui, abocada només al consum, amb carència de valors, on els drets i deures s’han desmadrat. Instem a viure de forma senzilla sense atzagaiades, no per fer veure allò que no sents, allò que no tens ni necessites però… la societat ho dicta i has d’acatar normatives malgrat vaginn contra el be comú.
Tinc clar que cal obviar-les i, intentar fer el teu camí, malgrat vagis contra corrent. Segur que podem, si volem!
blog de Montserrat Ponsa 