Alguns, patim aquestes passions -les d’estimar i ser estimats- que massa sovint fan figa. S’esvaeixen sense saber-ne els motius.
Mans negres, envejoses de la felicitat d’altri, s’immiscueixen i aconsegueixen posar en funcionament els seus delits-delictes.
Em va costar entendre una frase que sovintejava quan res era fàcil per a ningú, rera una guerra i post guerra cruel que va afectar tothom. Titllaven els malfactors de cruels i deien, quan no es podia fer res per aturar-ho: La historia les juzgará.
Imagino que així serà però, el malviure que ha afectat i ha fet patir a molts innocents, no té perdó de Deu ni de ningú assenyat.
Proposta? Escampem per aquests mons de Deu aquest virus que ens afecta i volem ecomanar arreu, amor.
Estimem i respectem tothom. No té preu, no costa diners, no distingeix petits-grans-rics-pobres-homes-dones,-blancs.negres-rossos-.
Els que no segueixin aquestes normes de vida, sí que la història els jutjarà.
blog de Montserrat Ponsa 