Costa d’imaginar un dia sense sol, el meu enamorat. La vida seria un caos si deixés d’il-luminar-nos, de preservar-ho tot. No és estrany que, les persones que viuen a països on a penes el veuen, siguin molt diferents a nosaltres, els que el gaudim cada dia. Malauradament, però, no ho agraïm prou.
Son les 18,14h, ja fosqueja malgrat que els dies ja s’han allargat.
Fosca, pandèmia, poca gent al carrer, no conviden a ser feliç…
Confiem que el sol no ens abandonarà…És el nostre millor aliat juntament amb els amics de vida, amb els que mantenim llargues converses ni que sigui via telefònica. Gràcies, sabeu que us estimo i us necessito
blog de Montserrat Ponsa 