La maleida pandèmia segueix neguitejant-nos, ens han esporuguit, de manera especial als més grans i la por ens mortifica i priva de fer…. moltes coses. Fins quan?
Diumenge lleig, cel emboirat, poca llum. Ara que ens fa tanta falta enfosqueix massa aviat. Sort de compartir amb parents i amics llargues estones. També caminar, com cada dia, matí i tarda per no rovellar-me. Abans ho dèiem quan volíem significa no voler patir cap mal.
Avui Concert. Sort n’hi ha de gaudir de parents i amics.
| Només la paraula ob… en Només la paraula obre cam… | |
 | montserratponsa en ¿Qué ha sido del pacifism… |
| Mercè Domenech en ¿Qué ha sido del pacifism… | |
 | ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… |
| La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… | |
| montserratponsa en María Guerra. Vocación de… |
 | La Zebra en María Guerra. Vocación de… |
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… |
blog de Montserrat Ponsa 