No ho tinc clar, sempre m’ho he plantejat però, més ara que hem tingut-tenim temps llarg per a fer-ho. No soc de TV miro i llegeixo les noticies del món per internet cada dia més d’una vegada. Fa esfereïr. La vida sempre ha estat complicada, però ara, gairebé no entenc res…Tothom vol, tothom exigeix. Jo em demano, què fan però ells a canvi? Amorrats a la TV i bugaderies.
Estic segura, tant de bó m’equivoqui, que tornarem a alló que es feia abans el bescanvi, jo tinc patates tu tens oli, tu saps cosir, jo puc fer-te el menjar, jo tinc un petit vehicle, porto els nens del veinat a l’escola i anem a comprar a l’hora convinguda.
Una meva germana ha passat uns dies amb i recordàvem la nostra infància, de poca durada ja que a mi em van portar a viure a casa d’uns oncles. Llargues converses que espero recuperarem aviat. Dies excelsos de temps passats que mai oblidarem. No dic enyorem perquè molts, m’agradaria oblidar-los. És millor viure el present i, preparar-se per un futur que voldríem generós. Siguem racionals!
blog de Montserrat Ponsa 