Així ens ho van fer creure quan, de petits anàvem a catecisme. L’infern era lloc maleït de tortura pels malvats i dolents, aquells que no feien el què corresponia en cada moment, al dictat dels superiors. Ah! I teníem l’obligació de creure’ls sota amenaça d’anar a raure a l’infern amb Satanàs que ens mortificaria i cremaria per sempre més… Saben? Dèiem amén i, ens ho empassàvem per bo.
A la gent de la meva «quinta» ens ho van fer passar prim: tot era pecat, calia anar a confesar.se cada setmana, els pecats, es produien a dojo. Em va costar molt sortir d’aquell calvari de por…
Ja ho he explicat en altra ocasió però em va treue d’aquell pou un gran amic escolapi de Fiesole, el gran Ernesto Balducci, gran en tot el què abasta la paraula: estatura, cor, pensament, bonhomia, amor per a tothom bons i dolents, Era un home savi com pocs. Allunyat de la comunitat pels seus superiors per dir les coses pel seu nom, va salvar a molts, com jo, d’aquell ridicul pànic.
Suportant la calor d’enguay, en tenim prou com a càstic! Aixó si, intentant ajudar i acompanyar als que ens necessiten, que son molts.
I per la calor, posar-se lleugers de roba, algun ventilador per seure a taula i menges fredes que no necessitin digestió. Sempre tinc gaspatxo a punt… Els andalusos van fer una gran descoberta…
blog de Montserrat Ponsa 