He intentat fer memòria però no puc recordar el meu primer encontre amb el Santuari i les monges que hi moren. Crec que vam arribar al mateix temps, elles formant una petita Comunitat que no ha variat massa amb el pas dels anys i nosaltres, que feia anys passàvem els estius a l’Ametlla però vivíem al carrer Josep Ma Puntes de Granollers. La casa però va quedar justa -per la nostra gran família 9 fills- i vam decidir fixar la residència a l’Ametlla.
Els nostres fills anaven a l’escola Parroquial que uns quants pares vam crear. No cal dir que jo feia de taxista. El meu estimat Oriol tenia de treballar per a mantenir-nos. Entre tots, però, ens en vam sortir…
Tinc la certesa de que el Santuari de Puiggraciós i les germanes, van jugar paper notori a la nostra decissió que encara persisteix. Punt de trobada per a celebracions apart de les setmanals, tenim un grup per ajudar a organitzar activitats.
blog de Montserrat Ponsa 