Sempre contenta, riallera, dient les coses pel seu nom com ha fet sempre. Gràcies Josefina. T’estimem! Voldríem que tothom fos com tu, sempre disposada a seure al voltant d’una taula, enraonar, i discutir respecte el problemes que ens envolten i gaudir del temps compartit anys ha…
Com sempre, parlarem dels temes que ens interessen, de la vida que, compartida -no sé pas quants anys portem-. Saps que t’estimem?
Doncs sí i, seguirem el mateix camí que plegades hem aprés, a dir les coses pel seu nom sense embuts. Farem una foto i la penjarem? Finalment no hem fet fotos…Ens sabem!
blog de Montserrat Ponsa 