Avui, endreçant llibres he trobat un dels primers llibres que vaig escriure el maig de 2014. Com explico en el Pròleg ens tròbàvem reunits a Oncovallès associació amb la qual vaig col-laborar força temps en tant que Voluntària per l’Hospital de Granollers. En el meu deambular per Cures pal-liatives vaig conèixer Vicenç Gual home interessat pel món, per la justícia social, pel futur dels seus fills, amant de la música, la lectura, el cinema, la cuina, gran viatger. Igual que jo, confiava en un món d’esperança.
Vam entalar estreta amistat i vaig estar prop seu els set darrers mesos de vida. Tot i que deshauciat, vam entaular estreta amistat i compartir moltes idèes, esperances. Els metges no entenien la seva resistència. Home interessat pel món, per les persones i per la justícia social, ens va deixar, rera aferrissada lluita contra el càncer, el dissabte 20 de juliol de 2013. Vam passar moltes hores enraonant. Quan vam acabar les converses, com tots temíem, va morir.
Li vaig demanar si podia exposar en un llibre les seves vivències, pors, esperances i, vet aqui que vaig escriure aquest llibre Vicenç Gual. La fortuna de ser. Va resistir set mesos. Quan vam acabar les converses i deixar llest el seu pensar, va morir. Em va costar d’assumir. Set mesos que mai oblidaré. La riquesa del seu pensar en situació anòmala, esperant el final, feia esborronar. Mai enfadat, somriure als llavis…
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.