Ja de petita, era una data que m’intrigava: festejar els sants de tothom, petits i grans, rics i pobres, blancs-negres-color no importa ideologia. Noms, que, ningú que els portés, havia merescut figurar en el llistat de l’esglèsia. S’hi van lluir! Com tantes coses caldria revisar-ho. Quan ens trobem a Missa, tenim temes a tractar. Aquest és un de tants als que caldria prestar atenció.
I demà dia del difunts! Imagino que és altra celebració a revisar. Tots tenim presents els nostres, no cal posar-hi dates especials. Malgrat tot, algú m’ha dit que era l’únic dia que anava al cementiri… on hi tenia força parents. Costa de creure.
Confiem que el temps perdurarà estable uns quants dies més. Em dol que la fosca arribi massa aviat, però, si la temperatura es manté alta, estalviarem calefacció… Que duri.
Poc temps per escriure. Tinc danyat un ull -que porto tapat- i, em costa fer-ho amb aquestes circumstàncies. Paciència. Tot sol arribar si no perdem l’esperança i, de manera especial, la paciència.
blog de Montserrat Ponsa 