Costa ser gran…

Sempre penso que ja ho he vist tot però, m’equivoco. Si restes amatent al teu voltant descobreixes coses que mai hauries imaginat. Que falti respecte pels grans, que si vas per una acera i no siguis tu, persona gran la que tingui de deixar passar uns joves que, discuteixen i ni tant sols et veuen.

Cada vegada que he de comprar me roba, sort que tinc uns amics proveedors a La Garriga que em deixen emportar la roba a casa per tal pugui probar me la per saber per quina em decideixo. Des d’aqui, gràcies. Amables, ben proveïts espai cèntric,Val la pena la seva amistat i escoltar els seus consells. Saben què fan i, ho fan be.

Fa una bonança impròpia del mes de març. Avui es diria dia d’estiu, tot fa nosa. Compte però! Han anunciat un canvi radical de temps.

Costa ser gran perquè massa et tracten com si no sabéssis què fas. Hi som, sabem què i per què ho fem.Tot arribarà a no tardar però, de moment, hi som sans i estalvis,

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: